Lerroux escriu un inflamat article fent apologia de la violència de l'exèrcit contra els mitjans catalanistes als fet del ¡Cu-Cut!

De Wiki
Revisió de 23:22, 5 gen 2017; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0375

La Publicidad 09/12/1905

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ El 9 de desembre de 1905 aparegué al diari barceloní La Publicidad un article d'Alejandro Lerroux , titulat "El alma en los labios", en què titllà de separatista a la Lliga de separatista i aprovà l'agressió efectuada pels militars contra diversos mitjans de comunicació catalanistes. El polític republicà populista recolzà als asaltants «que vengaron a la Patria» assegurant que si ell hagués sigut militar «hubiera ido a quemar La Veu y El Cu-cut, la Lliga y el Palacio del Obispo, por lo menos». A l'article descrevia el catalanisme polític com un «hijo degenerado de un contubernio monstruoso entre una aspiración literaturesca, romántica, y un malestar social subido al periodo agudo con motivo de la catástrofe nacional» i afirmava que «antes que pactar con esa chusma envilecida por el amor al ochavo, que es la quintaesencia de su regionalismo separatista, estoy dispuesto a rebelarme contra todo el mundo, acompañado o solo».

CITAT A: Claret, Jaume; Santirso, Manuel (2014). La construcción del catalanismo. Historia de un afán político. Madrid: Los Libros de la Catarata. / Balcells, Albert (1992). Història del nacionalisme català. Dels origens als nostres temps. Barcelona: Generalitat de Catalunya.


CONSEQÜÈNCIES


OBSERVACIONS

Si bé en un primer moment Lerroux va defensar la legitimitat del moviment catalanista en demanda de l’autonomia, aviat convertiria l’anticatalanisme en un dels principals arguments del seu programa polític, la seva propaganda i la seva acció perquè “sin embargo, amo a España, amo la unidad nacional, quiero la felicidad para mi país”. Des d’aquest moment, la premsa lerrouxista i la de la Lliga van iniciar una lluita feroç en la lluita ideològica i per la hegemonia política a Barcelona i Catalunya.

Per atacar la Lliga Lerroux denunciava el perill que el catalanisme suposava per a “la unidad de la patria”. Del catalanisme afirmava que era “el hijo degenerado de un contubernio monstruoso” i de les Bases de Manresa que eren “incongruentes, reaccionarias, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y tendencia disgregadora, separatistas, inspiradas en un espíritu clerical y aprobadas por obispos de maldita memoria”.

Es pot afirmar, amb gairebé una total seguretat, que Lerroux va actuar d’aquesta manera en connivència amb el govern de Madrid. La seva política estava al servei d’evitar l’ascens de la Lliga Regionalista i del catalanisme i per això buscava sistemàticament l’enfrontament amb els nacionalistes. Així, partint de la base republicanista i obrera forjada a la Catalunya del segle XIX, el lerrouxisme articularà el seu discurs manipulant les diferències entre els regionalistes i els republicans, tot distorsionant les diferències entre els interessos del catalanisme i els interessos de la classe obrera.

D’aquesta manera, el lerrouxisme va significar una superació de les antigues famílies republicanes i va facilitar, juntament amb la Lliga Regionalista, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics a Catalunya. Lerroux va aconseguir per al republicanisme una renovació del suport obrer que va fonamentar-se organitzativament en la multiplicació dels centres republicans (centres de fraternitat, en especial la casa del poble de Barcelona, inaugurada el 1906), en la celebració de multitudinàries meriendas fraternales i en la creació de grups de Jóvenes Bárbaros.

El moviment de la Solidaritat Catalana (1906), a més de provocar indirectament l’exacerbació del seu espanyolisme, el portaria a la ruptura amb el republicanisme moderat que havia intentat incorporar anteriorment. Paral·lelament, el moviment de la Solidaritat Obrera li restaria una bona part del suport de la massa treballadora. Així, després de la seva participació en els fets de la Setmana Tràgica de juliol de 1909, Lerroux i el Partit Republicà Radical prendrien uns camins diferents. (Moreno Cullell: 2011)

Datació

ANY 1905

MÉS Desembre

DATA EXACTA 09/12/1905

DÈCADA 1900s

Localització

LOCAL GENÈRIC DIARI

LOCALITAT

MUNICIPI MADRID

COMARCA AREA METROPOLITANA DE MADRID

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA)

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA

VÍCTIMA (JURÍDICA) LA VEU DE CATALUNYA

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT


Dades autor/s

AUTOR/S ALEJANDRO LERROUX

QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLÍTIC ESPANYOL D'IDEOLOGIA RADICAL I REPUBLICANA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC

ORGANITZACIÓ PARTIDO REPUBLICANO RADICAL


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)


Elements discursius

Apologia de la violència contra els catalanistes

Fonts

INFORMACIÓ

Moreno Cullell (SAPIENS) 21/02/2011 El lerrouxisme a la Catalunya d’inicis del segle XX

VIQUIPÈDIA (N.I.) La Publicitat

WIKIPEDIA (castellà) (N.I.) Hechos del ¡Cu-Cut!

DOCUMENT

ARCA - ARXIU DE REVISTES CATALANES ANTIGUES (Parlament de Catalunya) Publicidad, La. 1905 - 12 (Diciembre)