La dictadura de Primo de Rivera penalitza el Barça arran d'una xiulada del públic a la Marxa reial: Diferència entre les revisions

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Classificació)
m (Ha protegit «La dictadura de Primo de Rivera penalitza el Barça arran d'una xiulada del públic a la Marxa reial» (‎[edit=autoconfirmed] (indefinit) ‎[move=sysop] (indefinit)))
(Cap diferència)

Revisió de 23:11, 11 set 2016

FITXA 0102

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ L'incident, s'esdevingué l'any 1925 durant la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera. El Futbol Club Barcelona havia organitzat un partit contra el CE Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català. Inicialment l'autoritat governativa no va concedir el permís i això va provocar que el dia del matx una gran quantitat d'aficionats i catalanistes es concentressin a les Corts. Finalment concedida l'autorització prèvia, i abans de començar el matx amb el públic a les graderies, la banda de música de la Brittish Royal Marine (ancorada aquells dies en el port de Barcelona) va interpretar els himnes espanyol i britànic. El públic va xiular sorollosament mentre sonava la Marxa Reial i, ben al contrari, va aplaudir el God Save the King britànic.


CONSEQÜÈNCIES La identificació del Barça amb Catalunya comença a fer-se palesa amb l'episodi de la xiulada a la Marxa Reial L'autoritat governativa, enfurida per l'incident, no trigà a reaccionar contra el club i en represàlia pels fets, ordenà el tancament del Camp de Les Corts durant sis mesos (pena que finalment fou reduïda a tres). Hans Gamper fou convidat a abandonar el país per un temps, pel qual hagué de presentar la dimissió com a president del Barça . Per la seva banda, el governador Civil va suspendre indefinidament les actuacions de l'Orfeó.


OBSERVACIONS A partir de llavors, Gamper perdé el seu entusiame habitual i la seva salut empitjorà. Més tard, les autoritats el van deixar tornar a Barcelona però sota certes condicions, com ho explica el responsable del centre de documentació i estudis del FC Barcelona, Manuel Tomás: "Com a condició per a la seva volta, li van prohibir qualsevol tipus de vinculació amb el club. Li va resultar molt difícil superar aquesta realitat i va caure en una depressió. Van ser cinc anys terribles que finalment el van portar a la mort el 1930, any en què va acabar amb la seva vida. El cop de gràcia la va posar la Gran Depressió del 1929 que li va arruïnar completament". Gamper morí el 30 de juliol del 1930. El fundador del club, afectat per una profunda depressió a causa de la davallada dels seus negocis, decideix suïcidar-se d'un tret al cap. La dramàtica i inesperada notícia colpejà la vida social i esportiva del club i l'aboca a un curt període de declivi.


Datació

ANY 1925

MÉS JUNY

DATA EXACTA 14/06/1925

DÈCADA 1920s


Localització

LOCAL GENÈRIC ESTADI ESPORTIU

LOCALITAT CAMP DE LES CORTS

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) HANS (JOAN) GAMPER

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA PRESIDENT DEL FC BARCELONA

VÍCTIMA (JURÍDICA) FCB - FUTBOL CLUB BARCELONA

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA CLUB ESPORTIU


Dades autor/s

AUTOR/S JOAQUIM MILANS DEL BOSCH

QUALIFICACIÓ AUTOR/S GOVERNADOR CIVIL DE BARCELONA DURANT LA DISCTADURA DE PRIMO DE RIVERA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS DICTADURA PRIMO DE RIVERA

ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) REPRESSIÓ SÍMBOLS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) IMPOSICIÓ ALTRES SÍMBOLS ESPANYOLS

Comportaments violents/delictius

PERJUDICIS


Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA N.I. Futbol Club Barcelona: La primera època daurada (1920-1930)

VIQUIPÈDIA N.I. Club Esportiu Júpiter: L'incident de la Marxa Reial

VIQUIPÈDIA N.I. Joan Gamper

VIQUIPÈDIA N.I. Camp de les Corts: L'incident de la Marxa Reial i els temps difícils

Wiquipedia (castellà) N.I. [Hans Gamper]