Base de Dades sobre la Catalanofòbia (B.D.C.)

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Benvinguts a la B.D.C., la Base de Dades sobre la Catalanofòbia.

Què és?

La B.D.C. és un ambiciós projecte –actualment en construcció– que pretén recopilar i classificar incidents que han ocorregut al llarg de la història contemporània, fonamentalment amb una motivació catalanòfoba. Abordem aquí aquest concepte des d’una perspectiva ampla, incloent-hi situacions que han perjudicat persones o entitats pel simple fet d’emprar el català, de ser catalans o de defensar postures nacionalistes, sigui des d’un marc que considera Catalunya una nació, sigui des de qualsevol dels territoris de parla catalana o bé del conjunt dels Països Catalans. Així doncs, aquest projecte respon a una doble finalitat: rescabalar la memòria històrica de tots els damnificats per aquesta xacra i alhora esdevenir un instrument útil de recerca per als investigadors. Pel seu format pràctic, però, també aspira a convertir-se en una font útil de coneixement per al públic en general.

El fenomen de la catalanofòbia s’entén aquí com una conseqüència (indesitjada o no) de l’anticatalanisme polític, d’arrel espanyolista (però també francesa i jacobina). És a dir, lluny de tractar-se d'un problema merament psicosocial, entenem que aquesta qüestió té una arrel eminentment ideològica. En aquest sentit, i per mirar de reforçar aquesta perspectiva, també hem procurat de recollir, tant com ha estat possible, les manifestacions discursives de caràcter catalanòfob dirigides contra determinades persones, en particular, o bé contra determinats col·lectius humans en general (catalans, nacionalistes catalans o valencians, partits o entitats nacionalistes, independentistes, etc.). És a dir, allò que recentment s'ha anomenat 'discurs de l'odi' (hate speech), autèntic cultiu de conductes d'intolerància i discriminació.

  • Si voleu accedir a totes les fitxes de la B.D.C., ho podeu fer a les pàgines següents:
  Llistes de casos de la B.D.C segons ordenació temporal i classificació tipològica
  Últimes entrades a la Wiki

Catalanofòbia i valencianofòbia

És pertinent d'aclarir que el concepte emprat aquí de catalanofòbia abasta també la denominació valencianofòbia, entesa com l'aversió pel valencià, pel País Valencià o bé per les manifestacions del valencianisme com a fenomen ideològic de caire nacionalista. És a dir, es consideraran equivalents les expressions catalanofòbia i valencianofòbia, més encara si es té present que històricament l’anticatalanisme al País Valencià, en general, ha titllat de 'catalanistes' o de 'pancatalanistes' tots els qui han tractat de dignificar la llengua pròpia dels valencians.

Des de les seves primeres aparicions al País Valencià, al començament del segle XX, l'anticatalanisme fou una forma –particularment eficaç– d'antivalencianisme i d'antinacionalisme valencià. I és que aquell "s'explicaria com una reacció estratègica del nacionalisme espanyol contra el valencianisme emergent, per "ofegar-lo" (Cucó, 2002: 12; citat a Flor, 2011: 65-66).[1]. Talment, anticatalanisme i antivalencianisme tingueren el mateix origen, la mateixa finalitat, i esdevingueren pràcticament indestriables. Val a dir que, en aquells temps, l'anticatalanisme era "conjuntural, amb una acció ben limitada en tots els aspectes com limitada era també, per descomptat, la influència del valencianisme polític, tot i que aquest començava a anar guanyant protagonisme" (Viadel, 2009, 49).[2]

No fou fins a les acaballes de la dictadura franquista, amb l'eclosió del neovalencianisme, que l'anticatalanisme reaparegué al País Valencià. Durant la transició, reviscolà amb tanta virulència que esclatà un enfrontament civil entorn de dos discursos que aspiraven a l'hegemonia de la identitat col·lectiva de la societat valenciana i dels seus símbols. Aquest conflicte s'anomenà la batalla de València (1975 a 1981), per bé que fou més un linxament (contra els neovalencianistes i l'esquerra antifranquista) o una guerra, segons com es miri –atesa l'extensió temporal– que no pas una batalla. En qualsevol cas, l'anticatalanisme de la transició al País Valencià sí que tingué conseqüències cabdals, condicionà l'assoliment de l'autonomia per un via de segona (l'article 143 de la Constitució) i en rebaixà les perspectives d'autogovern. Durant aquest període, la violència política de l'extrema dreta i de l'emergent moviment blaver fou tan present que aquí hom ha decidit d'incloure-hi tots els casos dels quals es té constància, amb independència de si tingueren una clara connotació anticatalanista o no.

Val a dir que l'anticatalanisme –especialment al País Valencià, però no solament– ha estat pròdig a l'hora de llançar l'anatema de "catalaniste" a qui convingués, anatema que s'ha estirat segons com ha convingut (2011: 183). Fins i tot alguns dels polítics que més han fet servir l'anticatalanisme com a estratègia electoral, en certs contextos, n'han estat acusats. Aquests casos també han estat inclosos en aquest treball, com a bona mostra de fins on pot arribar aquest fenomen. I és que, com afirmà Jordi Borràs recentment en un piulet: «"Cría cuervos y te sacarán los ojos". Sembra anticatalanisme que recolliràs catalanofòbia. No falla»[3].

Quines informacions conté la B.D.C?

A la Base de Dades sobre la Catalanfòbia (B.D.C.), les unitats d’anàlisi seran els casos en què s’hagin vist afectats els drets individuals de persones (físiques o jurídiques) pel fet de ser víctimes de catalanofòbia o bé les narracions que hagin atiat el discurs de l'odi en aquest sentit. Cada un d’aquests casos es correspondrà amb una fitxa. En aquestes fitxes, a més d’una narració dels fets, de les declaracions, amb les conseqüències i observacions pertinents, es detallaran un seguit d’informacions corresponents a la datació, localització, dades de la víctima, dades de l’autor, classificació del cas (tipologia) i detall dels comportaments violents o delictius. Finalment, també es referiran les fonts consultades.

  • Per a entendre la classificació de tots els casos de la B.D.C, accediu als següents enllaços:
  Tipologia de classificació de manifestacions de la catalanofòbia
  Categories d'elements discursius catalanòfobs

  • Per a veure detalladament tot els camps amb les variables i categories, visiteu la pàgina:
  Estructura de les fitxes de la B.D.C.

Fonts

La B.D.C., doncs, pretén ser un receptacle de tots els casos concrets de què s’hagi tingut coneixement del fenomen de la catalanofòbia. La recerca s’ha efectuat (i es continua efectuant) fonamentalment en fonts digitals i publicacions diverses. S’han inclòs, per exemple tots els casos de discriminació lingüística difosos per la Plataforma per la Llengua (la ONG del català) en els seus dos informes sobre el tema: «En espanyol o nada» (2013)[4] i «Si me hablas en catalán se suspende el juicio» (2016)[5]. També s’han afegit els casos narrats per Ignasi Bea Seguí en el seu llibre sobre la catalanofòbia lingüística policial: «En Cristiano!» (2013)[6].

Així mateix, molts casos s’han trobat puntualment dispersos en mitjans de comunicació a internet o, en reculls, en pàgines webs diverses. Entre molts altres, mereixen ser nombrades, a la Viquipèdia, la extensa Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, bé com la disponible en la web Antiblavers [7]. D'especial valor són els exemplars escanejats de la revista dels anys setanta 'Valencia Semanal', disponibles en aquesta web. També per aquest territori destaquen els casos citats en els llibres de Francesc Viadel «No mos fareu catalans» (2009)[8] i ‘La gran depuració’ (2015)[9], així com el de Vicent Flor ‘Noves Glòries a Espanya’ (2011)[10], basat en la seva tesi doctoral sobre el blaverisme.

A les Illes, una font valuosíssima són els aplecs de notícies d'arreu dels Països Catalans, de L'Àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia [11]. Per a la recuperació dels casos locals de discriminació lingüística, en la dècada anterior, es destaca la llista del promocat [12].

Pel que fa a la primera meitat del segle XX, s'han anat incorporant força casos de discurs de l'odi recollits a la novela històrica ‘Tempesta’ [13] (2015), d'en Heribert Vogt, la qual planteja la tesi del supremacisme racial espanyol com a un dels motors ideològics de la guerra civil. També per a aquest període i per al segle XIX està sent possible treure a la llum molts casos continguts en revistes de l'època, degudament escanejades i disponibles als portals web de la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.[14], bé com de la Biblioteca Nacional d'Espanya [15].

Per últim, però no menys important, és menester citar dues obres fonamentals per a entendre l'abast de la catalanofòbia, des de la conformació de la monarquia hispànica fins a la postmodernitat: el ja clàssic volum d'en Francesc Ferrer i Gironès: "Catalanofòbia: el pensament anticatalà a través de la història" i el més recent e-single d'en Francesc Viadel: Catalanofòbia. El mal invisible d'Espanya.

Com es fa servir?

A més d'accedir a les fitxes mitjançant les llistes de casos, també podeu accedir-hi directament amb el cercador que trobareu a la part superior a la dreta (botons 'Vés-hi' o 'Cerca'). S'hi ha d'especificar alguna paraula clau continguda en el text de la fitxa. Perquè tot vagi bé, s'han de respectar les formes d'accentuació normatives. Les majúscules i minúscules, és indiferent. A tall d'exemple, si voleu saber els casos ocorreguts a Mataró, tan sols heu d'escriure el nom d’aquest municipi (amb accent) i prémer el cercador. El wiki ens retornarà les fitxes on apareix exactament citada aquesta paraula en el text de totes les fitxes de la B.D.C. Si la paraula clau també consta en el títol de la pàgina, el cercador ens ho farà saber, tot discriminant “Coincidències de títol de la pàgina” de “Coincidències de text de pàgina”.

Si volem fer una cerca més refinada, amb criteris de recerca diferents, hem d'aplicar la mateixa lògica. Sigui com vulgui, per a treure’n el màxim profit recomanem de conèixer amb més criteri les variables i categories de tots els camps amb què ha estat classificada la informació (visiteu novament la pàgina de l'Estructura de les fitxes de la B.D.C.)

Si, posem per cas, digitem exactament “1970s” ens referirem a tots els casos ocorreguts a la dècada dels anys setanta, i no pròpiament a l’any “1970”. Si digitem “discriminació lingüística”, el wiki ens retornarà tots els casos de discriminació lingüística, tant si és oral, com si és escrita, o d'altres situacions anàlogues per qüestions de llengua. Un coneixement més profund sobre els criteris amb què s’ha construït aquesta base ens ajudarà a treure'n el màxim rendiment.

Com notificar casos nous?

  • MOLT IMPORTANT: Si no sabeu gaire com moure-us en aquest wiki i voleu fer una aportació d'un fet de catalanofòbia, escriviu en la pàgina que enllaça aquí.
  • Per a qualsevol cosa que volgueu afegir, comentar o esmenar d'aquesta pàgina podeu escriure la proposta en el full de Discussió d'aquesta mateixa pàgina (mireu la pestanyes de dalt a l'esquerra).