Dos polítics espanyols publiquen un assaig en què consideren Catalunya "el peligro nacional": Diferència entre les revisions

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Narració dels fets)
Línia 3: Línia 3:
 
== Narració dels fets ==
 
== Narració dels fets ==
  
'''DESCRIPCIÓ''' Quan el moviment catalanista feia les primeres passes, dos joves valors del partit conservador, José Martos O'Neale i Julio Amado, van publicar el volum 'Peligro nacional. Estudios e impresiones sobre el catalanismo' (Madrid, 1901).  
+
'''DESCRIPCIÓ''' Quan el moviment catalanista feia les primeres passes, dos joves valors del partit conservador, José Martos O'Neale i Julio Amado, van publicar el volum 'Peligro nacional. Estudios e impresiones sobre el catalanismo' (Madrid, 1901). Es tractava d'un alerta estrident i melodramàtica sobre el risc que Catalunya es convertís a curt termini en una altra Cuba, aquesta vegada dins dels confins peninsulars. Però, en l'apartat de les solucions, Martos i Amado no les proposaven només contra els catalanistes (lleis repressives d'excepció, desterraments), sinó contra el conjunt de la societat sospitosa: prohibició absoluta del "dialecto catalán" a l'espai públic, "incompatibilidad de los catalanes para ejercer cargos oficiales al servicio del Estado en Cataluña",  substitució de tot el clergat local per eclesiàstics "de otras provincias españolas", supressió de l'aranzel proteccionista per castigar la burgesia fabril, etc.
  
Es tractava d'un alerta estrident i melodramàtica sobre el risc que Catalunya es convertís a curt termini en una altra Cuba, aquesta vegada dins dels confins peninsulars. Però, en l'apartat de les solucions, Martos i Amado no les proposaven només contra els catalanistes (lleis repressives d'excepció, desterraments), sinó contra el conjunt de la societat sospitosa: prohibició absoluta del "dialecto catalán" a l'espai públic, "incompatibilidad de los catalanes para ejercer cargos oficiales al servicio del Estado en Cataluña",  substitució de tot el clergat local per eclesiàstics "de otras provincias españolas", supressió de l'aranzel proteccionista per castigar la burgesia fabril, etc.
+
Segons recollit sense referència en la novela històrica Tempesta (2015), de Heribert Vogt, al 'Peligro Nacional' s'hi feien afirmacions com: "Es menester exterminar un noventa y ocho por ciento de los moradores de esta noble tierra..", referit a Catalunya.
  
 
'''CONSEQÜÈNCIES''' Des de llavors i fins a la Guerra Civil, la catalanofòbia ("... la ingrata conducta del pueblo catalán...") va ser un ingredient estable de la retòrica espanyolista, especialment en les campanyes autonomistes de 1907, de 1918-1919 o de 1931-1932, i fins i tot va constituir la plataforma personal de polítics com Antonio Royo Villanova. Amb dos subtemes principals: l'econòmic ("Cataluña ha sido el hereu de la pobre España", "si las provincias catalanas han medrado ha sido a costa del resto del país", "después de todo, viven de nuestro sudor y de nuestra sangre"), amanit amb amenaces més o menys explícites de boicot comercial; i el lingüístic ("¿vamos a consentir que en aquellas regiones furibundamente autonómicas salgan niños de la escuela sin apenas saber hablar castellano?", es preguntaven els mestres nacionals de la comarca de Alcañiz a finals de 1918). (Citat a Culla, 2009).
 
'''CONSEQÜÈNCIES''' Des de llavors i fins a la Guerra Civil, la catalanofòbia ("... la ingrata conducta del pueblo catalán...") va ser un ingredient estable de la retòrica espanyolista, especialment en les campanyes autonomistes de 1907, de 1918-1919 o de 1931-1932, i fins i tot va constituir la plataforma personal de polítics com Antonio Royo Villanova. Amb dos subtemes principals: l'econòmic ("Cataluña ha sido el hereu de la pobre España", "si las provincias catalanas han medrado ha sido a costa del resto del país", "después de todo, viven de nuestro sudor y de nuestra sangre"), amanit amb amenaces més o menys explícites de boicot comercial; i el lingüístic ("¿vamos a consentir que en aquellas regiones furibundamente autonómicas salgan niños de la escuela sin apenas saber hablar castellano?", es preguntaven els mestres nacionals de la comarca de Alcañiz a finals de 1918). (Citat a Culla, 2009).

Revisió de 09:24, 11 set 2016

FITXA 0051

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Quan el moviment catalanista feia les primeres passes, dos joves valors del partit conservador, José Martos O'Neale i Julio Amado, van publicar el volum 'Peligro nacional. Estudios e impresiones sobre el catalanismo' (Madrid, 1901). Es tractava d'un alerta estrident i melodramàtica sobre el risc que Catalunya es convertís a curt termini en una altra Cuba, aquesta vegada dins dels confins peninsulars. Però, en l'apartat de les solucions, Martos i Amado no les proposaven només contra els catalanistes (lleis repressives d'excepció, desterraments), sinó contra el conjunt de la societat sospitosa: prohibició absoluta del "dialecto catalán" a l'espai públic, "incompatibilidad de los catalanes para ejercer cargos oficiales al servicio del Estado en Cataluña", substitució de tot el clergat local per eclesiàstics "de otras provincias españolas", supressió de l'aranzel proteccionista per castigar la burgesia fabril, etc.

Segons recollit sense referència en la novela històrica Tempesta (2015), de Heribert Vogt, al 'Peligro Nacional' s'hi feien afirmacions com: "Es menester exterminar un noventa y ocho por ciento de los moradores de esta noble tierra..", referit a Catalunya.

CONSEQÜÈNCIES Des de llavors i fins a la Guerra Civil, la catalanofòbia ("... la ingrata conducta del pueblo catalán...") va ser un ingredient estable de la retòrica espanyolista, especialment en les campanyes autonomistes de 1907, de 1918-1919 o de 1931-1932, i fins i tot va constituir la plataforma personal de polítics com Antonio Royo Villanova. Amb dos subtemes principals: l'econòmic ("Cataluña ha sido el hereu de la pobre España", "si las provincias catalanas han medrado ha sido a costa del resto del país", "después de todo, viven de nuestro sudor y de nuestra sangre"), amanit amb amenaces més o menys explícites de boicot comercial; i el lingüístic ("¿vamos a consentir que en aquellas regiones furibundamente autonómicas salgan niños de la escuela sin apenas saber hablar castellano?", es preguntaven els mestres nacionals de la comarca de Alcañiz a finals de 1918). (Citat a Culla, 2009).

OBSERVACIONS Julio amado va ser director de "La Correspondencia Militar", també conegut como "La Correspondencia", un diario publicat a Madrid, fundat al 1877 i, cap al 1913, tenía una tirada de uns 16.000 exemplars. El seu ideari era belicista en tots els episodis bèlics de la guerra colonial de finals del segle XIX, ademés del seu conservadorisme polític i de la defensa dels interessos corporativistes de l'exèrcit. En aquest sentit destacaria la campanya en defensa de la Llei de Jurisdiccions a l'any 1909, la qual seria responsable indirecta de l'aparició de la coalició Solidaritat Catalana i dels primers èxits del catalanisme polític. Segons sembla, al 1907 s'hauria publicat en les pàgines del diari: "El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego". "La Correspondencia Militar". Madrid. 13 de desembre de 1907.

Datació

ANY 1901

MÉS N.I.

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1900s


Localització

LOCAL GENÈRIC LLIBRE

LOCALITAT

MUNICIPI MADRID

COMARCA

PROVÍNCIAMADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades autor/s

AUTOR/S [1] JOSÉ MARTOS O'NEALE; [2] JULIO AMADO

QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLÍTICS CONSERVADORS; [2] DIRECTOR DE LA CORRESPONDENCIA MILITAR

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N/A

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N/A

ORGANITZACIÓ N/A


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L’ODI ('HATE SPEECH')

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)

Elements discursius

APOLOGIA DE LA COERCIÓ CONTRA CATALUNYA

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA (N.I.) Llei de Jurisdiccions

WIQUIPEDIA (castellà) (N.I.) La Correspondencia Militar

GOOGLE GROUPS (N.I.) LLISTA DECLARACIONS ANTICATALANISTES

OPINIÓ

EL PAÍS 28/07/2009 Joan B. Culla i Clarà: "La ingrata conducta del pueblo catalán..."