Base de Dades sobre la Catalanofòbia (B.D.C.)

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Benvinguts a la B.D.C., la Base de Dades sobre la Catalanofòbia.


Què és?

La B.D.C. és un ambiciós projecte –actualment en construcció– que pretén recopilar i classificar incidents que han ocorregut al llarg de la història contemporània, fonamentalment amb una motivació catalanòfoba. Abordem aquí aquest concepte des d’una perspectiva ampla, incloent-hi situacions que han perjudicat persones o entitats pel simple fet d’emprar el català, de ser catalanes o de defensar postures nacionalistes, sigui des d’un marc que contempla Catalunya com a nació, qualsevol dels territoris de parla catalana o bé el conjunt dels Països Catalans. Així doncs, aquest projecte respon a una doble finalitat: rescabalar la memòria històrica de tots els damnificats per aquesta xacra i alhora esdevenir un instrument útil de recerca per als investigadors. Pel seu format pràctic, però, també aspira a convertir-se en una font útil de coneixement per al públic en general.

El fenomen de la catalanofòbia s’entén aquí com una conseqüència (indesitjada o no) de l’anticatalanisme polític, d’arrel espanyolista (però també francesa i jacobina). És a dir, lluny de tractar-se d'un problema merament psicosocial, entenem que aquesta qüestió té una arrel eminentment ideològica. En aquest sentit, i per mirar de reforçar aquesta perspectiva, també hem procurat de recollir, tant com ha estat possible, les manifestacions discursives de caràcter catalanòfob dirigides contra determinades persones, en particular, o bé contra determinats col·lectius humans en general (catalans, nacionalistes catalans o valencians, partits o entitats nacionalistes, independentistes, etc.). És a dir, allò que recentment s'ha anomenat 'discurs de l'odi' ( 'hate speech' ), autèntic cultiu de conductes d'intolerància i discriminació.

Catalanofòbia i valencianofòbia

És pertinent d'aclarir que el concepte emprat aquí de catalanofòbia abasta també la denominació valencianofòbia, entesa com l'aversió pel valencià, pel País Valencià o bé per les manifestacions del valencianisme com a fenomen ideològic de caire nacionalista. És a dir, es consideraran equivalents les expressions catalanofòbia i valencianofòbia, més encara si es té present que històricament l’anticatalanisme al País Valencià, en general, ha titllat de 'catalanistes' o de 'pancatalanistes' tots els qui han tractat de dignificar la llengua pròpia dels valencians.

Des de les seves primeres aparicions al País Valencià, al començament del segle XX, l'anticatalanisme fou una forma –particularment eficaç– d'antivalencianisme i d'antinacionalisme valencià. I és que aquell "s'explicaria com una reacció estratègica del nacionalisme espanyol contra el valencianisme emergent, per "ofegar-lo" (Cucó, 2002: 12; citat a Flor, 2011: 65-66).[1]. Talment, anticatalanisme i antivalencianisme tingueren el mateix origen, la mateixa finalitat, i esdevingueren pràcticament indestriables. Val a dir que, en aquells temps, l'anticatalanisme era "conjuntural, amb una acció ben limitada en tots els aspectes com limitada era també, per descomptat, la influència del valencianisme polític, tot i que aquest començava a anar guanyant protagonisme" (Viadel, 2009, 49).[2]

No fou fins a les acaballes de la dictadura franquista, amb l'eclosió del neovalencianisme, que l'anticatalanisme reaparegué al País Valencià. Durant la transició, reviscolà amb tanta virulència que esclatà un enfrontament civil entorn de dos discursos que aspiraven a l'hegemonia de la identitat col·lectiva de la societat valenciana i dels seus símbols. Aquest conflicte s'anomenà la batalla de València (1975 a 1981), per bé que fou més un linxament (contra els neovalencianistes i l'esquerra antifranquista) o una guerra, segons com es miri –atesa l'extensió temporal– que no pas una batalla. En qualsevol cas, l'anticatalanisme de la transició al País Valencià sí que tingué conseqüències cabdals, condicionà l'assoliment de l'autonomia per un via de segona (l'article 143 de la Constitució) i en rebaixà les perspectives d'autogovern. Durant aquest període, la violència política de l'extrema dreta i de l'emergent moviment blaver fou tan present que aquí hom ha decidit d'incloure-hi tots els casos dels quals es té constància, amb independència de si tingueren una clara connotació anticatalanista o no.

Val a dir que l'anticatalanisme –especialment al País Valencià, però no solament– ha estat pròdig a l'hora de llançar l'anatema de "catalaniste" a qui convingués, anatema que s'ha estirat segons com ha convingut (2011: 183). Fins i tot alguns dels polítics que més han fet servir l'anticatalanisme com a estratègia electoral, en certs contextos, n'han estat acusats. Aquests casos també han estat inclosos en aquest treball, com a bona mostra de fins on pot arribar aquest fenomen. I és que, com afirmà Jordi Borràs recentment en un piulet: «"Cria cuervos y te sacaran los ojos". Sembra anticatalanisme que recolliràs catalanofòbia. No falla»[3].

Quines informacions conté la B.D.C?

En la Base de Dades sobre la Catalanfòbia (B.D.C.), les unitats d’anàlisi seran els casos en què s’hagin vist afectats els drets individuals de persones (físiques o jurídiques) pel fet de patir catalanofòbia o bé les narracions que hagin atiat el discurs de l'odi en aquest sentit. Cada un d’aquests casos es correspondrà amb una fitxa. En aquestes fitxes, a més d’una narració dels fets, de les declaracions, amb les seves conseqüències i observacions pertinents, es detallaran una sèrie d’informacions corresponents a la datació, localització, dades de la víctima, dades de l’autor, classificació del cas (tipologia) i detallament dels comportaments violents/delictius. Finalment, també es referenciaran les fonts consultades.

Per a veure detalladament tot els camps amb les seves variables i categories, visiteu la pàgina wiki: Estructura de les fitxes de la B.D.C.

Com s’utilitza?

Per accedir a totes les fitxes de la B.D.C., ho podeu fer a través de la següent pàgina:


Llistes de casos de la B.D.C segons ordenació temporal i classificació tipològica


Altrament, també podeu accedir-hi directament a través del cercador que trobareu a la part superior a la dreta (botons Vés-hi o Cerca). S'ha de fer especificant alguna paraula clau que estigui en el text de la fitxa. Perquè tot vagi bé, s'han de respectar les formes d'accentuació normatives. Majúscules i minúscules és indiferent. A tall d'exemple, si es busca saber els casos ocorreguts a Mataró, donat el cas, tan sols cal escriure el nom d’aquest municipi (amb accent) i prémer el cercador. La wiki ens retornarà les fitxes on apareix exactament citada aquesta paraula en el text de totes les fitxes de la B.D.C. Si la paraula clau també consta en el títol de la pàgina, el cercador ens ho farà saber, discriminant “Coincidències de títol de la pàgina” de “Coincidències de text de pàgina”.

Si es vol fer una cerca més refinada, adoptant diferents criteris de recerca, la lògica és la mateixa. En tot cas, per a treure’n el màxim profit recomanem conéixer amb més criteri les variables i categories de tots els camps amb què s’ha classificat la informació (visiteu de nou la pàgina wiki de l'Estructura de les fitxes)

Així per exemple, si digitem exactament “1970s” ens estarem referint a tots els casos ocorreguts a la dècada dels anys setanta, i no pròpiament a l’any “1970”. Si digitem “discriminació lingüística”, la wiki ens retornarà tots els casos de discriminació lingüística, sigui aquesta oral, escrita, o d'altres situacions anàlogues per qüestions de llengua. Un coneixement més profund sobre els criteris amb què s’ha construït aquesta base ens permetrà treure el màxim rendiment en la seva utilització.