Article a l'ABC sobre la cultura catalana: "no conociéndola, no podemos estimarla, ni puede interesarnos, ni es verdad que, en conjunto, interese aquí a nadie"

De Wiki
Revisió de 08:14, 19 maig 2018; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 790

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ … L’ABC continuà amb la seva política anticatalana en tota regla. Quan es va organitzar l’Exposició del Llibre Català a Madrid, amb un article titulat «La cultura catalana», va afirmar que només reconeixia la cultura feta en castellà i que, quant a la cultura feta en català, «no conociéndola, no podemos estimarla, ni puede interesarnos, ni es verdad que, en conjunto, interese aquí a nadie»; com que no l’entenien, «tampoco tiene incorporación posible a la cultura española».[513] El 1930 els intel·lectuals signataris de l’esmentat manifest varen venir a Barcelona, i pràcticament tots van expressar unes opinions sobre el fet català que, cal remarcar-ho, aviat oblidarien. Així, E. Giménez Caballero va parlar d’«un porvenir grande y generoso, en el cual Madrid esté en Barcelona, y Barcelona en Madrid»; Ledesma Ramos va escriure: «Cataluña, con una magnífica cultura, tiene derecho a la máxima atención nacional»; Antonio Marichalar va dir: «Quien aspire a la unión efectiva y perenne de dos colores, dos sonidos, dos almas, ha de intensificar y mantener la integridad de cada cual»; Ramón Menéndez Pidal manifestà: «La acogida que nos ha brindado Barcelona nos complace, nos halaga y nos obliga»; Américo Castro va declarar: «Cataluña debe ser bilingüe, franca, abierta y lealmente bilingüe»; Pedro Salinas indicà: «Esto lo consideraban las antiguas generaciones como un hecho antiespañol, y nosotros vamos a integrarlo»; Sainz Rodríguez va sentenciar: «Os he de decir que cuando hablamos de Cataluña no es solamente por el respeto que nos merece la lengua catalana, sino con la firme decisión de resolver vuestro problema catalán»; Marañón assegurà: «Siempre he creído que lo que se llama problema de Cataluña era una de las manifestaciones típicas de esa incapacidad de comprensión histórica»; Fernando de los Ríos va declarar: «Cuando visten de luto las lenguas y los fueros es que hay algo más hondo que está siendo víctima de mancilla: la libertad civil» i Ortega y Gasset va deixar escrit: «Es preciso que la libertad desate las lenguas para que cada uno pueda proclamar su actitud. (...) El Poder Público hace años que no se dedica más que a destruir realidades profundas y a comentar fenómenos fantasmales.»[514] Totes aquestes opinions s’hauran de recordar en els propers capítols. Temps a venir alguns d’aquests intel·lectuals espanyols tindrien opinions molt diferents de les expressades al voltant de la llengua i la cultura catalanes. Tal com va observar Carles Cardó, «alguns dels qui formaven part de la il·lustre caravana d’intel·lectuals castellans que anaren a Barcelona a fer desgreuge a la llengua catalana varen figurar durant i després de la guerra civil entre els combatents més aferrissats contra la llengua catalana llavors homenatjada».[515] La catalanofòbia es pot dissimular tot aparentant una fília, moment en el qual els catalans solen caure en els afalacs; la realitat, però, és tossuda i la veritat sempre sura. Al final, es descobreix i verifica que la catalanofòbia és la ideologia de masses de l’espanyolisme (Ferrer i Gironès, 2000: 252-253).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS


Datació

ANY 1927

MÉS Desembre

DATA EXACTA 23/12/1927

DÈCADA 1920s

Localització

LOCAL GENÈRIC DIARI

LOCALITAT

MUNICIPI MADRID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S N.I.

QUALIFICACIÓ AUTOR/S N.I.

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT

ORGANITZACIÓ ABC


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Fòbia a la llengua catalana

Fonts

NOTÍCIA

INFORMACIÓ

ENTREVISTA

OPINIÓ

DOCUMENTAL

VÍDEO

LLIBRE

DOCUMENT