Catalans a Espinosa de los Monteros (bàndol franquista) han de suportar l'animadversió de la població autòctona vers la llengua catalana
FITXA 0647
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ En un informe de 1962 per a una ponència del Consejo Nacional del Movimiento, l’autor, militant falangista, reconeixia que durant la guerra Radio Verdad feia emissions en català, cosa que havia donat esperances que el règim respectaria la cultura catalana, però «al ir liberando Cataluña, llegaron a aparecer carteles editados en catalán por las fuerzas nacionales, si bien, al parecer, se ordenó posteriormente su prohibición»; també feia constar que durant la guerra «el hecho diferencial catalán y sus manifestaciones, fueron consideradas por los Nacionales como un objetivo bélico más», i explica com a exemple d’aquesta política que en «la primera batalla que tuvieron que ganar los catalanes falangistas de la Centuria Virgen de Montserrat, en Espinosa de los Monteros, no fué la de las trincheras, sino la de los vecinos de la ciudad, que les recibieron mal por el hecho de ser catalanes y de emplear el idioma materno en sus conversaciones».[595] Si els catalans instal·lats a Burgos, Sant Sebastià o Sevilla, hi tenien problemes, encara és més incomprensible i menys justificable aquesta rancúnia contra la llengua d’unes persones que lluiten en el bàndol propi durant una contesa bèl·lica. (Ferrer i Gironès, 2000: 283).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [595] "El problema del idioma, la política cultural del régimen y las peculiaridades de la vida universitaria, intelectual y artística de Cataluña", Biblioteca del Parlament de Catalunya , Forns Fornas, p. 7. Es creu que aquesta ponència fou redactada per Martí de Riquer
El terç de requetès catalans es va crear el 3 de desembre de 1936 mitjançant un decret de Manuel Fal Conde i es constituí a Pamplona (…) Era format per oficials de carrera i per una base sense experiència militar.[1] Entre els seus membres hi havia eminentment carlins, però també catòlics de la Federació de Joves Cristians, de les Congregacions Marianes, Acció Catòlica, Conferències de Sant Vicent de Paül, i alguns membres de la Lliga que s'havien vist obligats a fugir de Catalunya per ser perseguits per les seves idees polítiques o religioses. Quan va intervenir en la seva primera acció militar, en la defensa de Codo (vora Saragossa), disposava de 130-140 homes.[1] Aproximadament, un 90% eren estudiants, aprenents, obrers, oficinistes, petits tècnics i petits botiguers sense cap historial polític.[2] En total, va tenir uns 1.985 efectius, dels quals 319 van morir en combat i 633 foren ferits. El primer comandant fou l'alferes de complement Pere Gallart i Folch. Tanmateix, no tots els carlins catalans es van integrar al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Molts d'aquests catalans van ser enquadrats en altres terços carlins o van ingressar a les files de la Legió o de l'exèrcit regular. Entre altres, un dels motius per aquest enrolament dispar es trobava en el fet que l'alt comandament dels sollevats utilitzaven els terços de requetès en els combats més durs, com a unitats de xoc, causant moltes baixes entre els seus membres./// L’any 1952 es dona a aquesta cruïlla del barri barceloní de Les Corts, el nom d’Héroes de Espinosa de los Monteros, -catalans del bàndol franquista morts durant la Guerra Civil-, i el 6 de desembre de 1955 s’hi inaugura el monument, obra de J.Puigdollers. L’obra representava un home un, en posició de “firmes” i recolzat amb el braç esquerre en la bandera espanyola. El 1979 es substitueix el nom de l’emplaçament i es dedica a Prat de la Riba. El monument també és desmantellat i substituït. L’any 1999 s’hi ubica una obra d’Andreu Alfaro dedicada al president de la Mancomunitat de Catalunya.
/// Monument als Herois d’Espinosa de los Monteros (fotografia 1977 aprox.) Colecció Huertas – Fabre, Arxiu CR Polis
Datació
ANY 1936
MÉS No Informat
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC N.I.
LOCALITAT
MUNICIPI CADIS
COMARCA N/A
PROVÍNCIA CADIS
COMUNITAT AUTÒNOMA ANDALUSIA
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA MEMBRES DEL TERÇ DE REQUETÈS DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
VÍCTIMA (JURÍDICA) TERÇ DE REQUETÈS DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT SOCIAL (ALTRES)
Dades autor/s
AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S POBLACIÓ LOCAL DE ESPINOSA DE LOS MONTEROS
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N.I
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.
ORGANITZACIÓ N.I.
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discriminació oral
Elements discursius
[[]]
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 27/03/2015 CATALANOFÒBIA 25. La tolerància republicana envers la llengua catalana
VIQUIPÈDIA N.I. Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat
ALTRES PÀGINES WEB N.I. 3. Antic monument als Herois d’Espinosa de los Monteros
LLIBRE
EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès (2000) Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història
