L'Estat Espanyol expulsa Max Cahner per les seves activitats nacionalistes
FITXA 0229
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ L'any 1964 el règim franquista expulsà Max Cahner del país arran de les seva activitat nacionalista. Alguna font apunta que això es degué a la seva participació en el moviment estudiantil antifranquista com a membre de l'Assemblea Lliure del Paranimf. Però sembla poc versemblant que aquesta fos la causa de l'expulsió donat que 'els fets del Paranimf' ocorregueren al 1957. Val a dir que, durant l'exili, al 1964, l'editor Josep Maria Castellet tractà d'intercedir en favor de Max Cahner davant del Ministre de Governació Camilo Alonso Vega. Però aquest va oposar: «Todos los catalanes son separatistas. Si pudiera los echaría a todos, pero no puedo, porque aún a su pesar, son españoles.» (VEURE FITXA 0154
CONSEQÜÈNCIES A l'extranger, Cahner aconseguí que Edicions 62 fos present a la Fira de Llibre de Frankfurt. Gràcies a les gestions de diverses personalitats del món polític, cultural i eclesiàstic, retorna a Catalunya, i engega l'empresa editorial més ambiciosa fins aquella data: la Gran Enciclopèdia Catalana.
OBSERVACIONS Cahner havia fundat, amb Ramon Bastardes, Edicions 62, l'editorial que fou el bastió de la cultura catalana, i que va néixer gràcies a la venda d'un cotxe propietat de Cahner que havia heretat del seu pare. A Edicions 62 crea un consell assessor format pels intel·lectuals més compromesos del moment en la represa nacional: Josep Benet, Oriol Bohigas, Jordi Carbonell, Alexandre Cirici, Agustí Duran, Joan Fuster, Ernest Lluch, Enric Lluch, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Tarradell
Es coneixen com els Fets del Paranimf als actes de protesta estudiantil ocurreguts a la Universitat de Barcelona el 18 i 19 de febrer de 1957. L'octubre de 1956 es va produir la invasió d'Hongria per l'exèrcit Roig soviètic que varen estar aprofitades pels estudiants per a protestar contra el règim franquista. Durant les protestes es van llençar retrats de Franco i José Antonio Primo de Rivera al carrer i la universitat va ser tancada per les autoritats franquistes. En resposta, es va realitzar la I Assemblea Lliure d'Estudiants al paranimf, un acte que la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) va avalar, així com les reivindicacions manifestades: reconeixement dels drets culturals i polítics de les nacionalitats històriques, establiment de llibertats polítiques, reconeixement dels drets dels pobles a la veritat i l'aplicació d'una política socialment justa. La proclama era "l'arma dels homes lliures és la raó, i la del dictador la violència. Perquè el dictador coneix la força de la raó i la tem".
Datació
ANY 1964
MÉS N.I.
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1960s
Localització
LOCAL GENÈRIC
LOCALITAT
MUNICIPI N.I.
COMARCA N.I.
PROVÍNCIA N.I.
COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.
TERRITORI N.I.
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) MAX CAHNER I GARCIA
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A
Dades autor/s
AUTOR/S CAMILO ALONSO VEGA
QUALIFICACIÓ AUTOR/S Ministre de Governació
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXILI
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
ENCICLOPÈDIA.CAT (N.I.) Max Cahner i Garcia
VIQUIPÈDIA (N.I.) Fets del Paranimf
REVISTA DE CATALUNYA (N.I.) Història de la Revista de Catalunya > Max Cahner
VIQUIPÈDIA (N.I.) Max Cahner i Garcia
