Jordi Pujol i Francesc Pizón són arrestats, interrogats, torturats i empresonats pels Fets del Palau

FITXA 0369

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco. Són considerats com l'inici del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil Espanyola i l'inici de la carrera política de Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya. L'homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa d'interpretar El cant de la Senyera.[1] Aquest dia l'Orfeó no va interpretar El cant de la Senyera, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual anà a la presó. / La dictadura de Francisco Franco havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l'alcalde barceloní Josep Maria de Porcioles, per congraciar-se amb certs sectors de l'opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d'una carta municipal a Barcelona (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del castell de Montjuïc al municipi, la compilació del codi civil català i la celebració oficial del centenari del poeta Joan Maragall, tot això en el marc d'una visita del mateix Franco a Barcelona. No obstant això, aquests gestos d'aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l'Orfeó Català, la interpretació del Cant de la Senyera, obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s'havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga.[1] El sector més activista de l'organització Cristians Catalans, moviment cultural catalanista sorgit el 1954, que havia dirigit un reeixit boicot contra el director del diari La Vanguardia uns mesos abans, va organitzar una manifestació per a aquest concert que s'anava a celebrar el 19 de maig de 1960. Tan sols iniciar-se l'acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el Cant de la Senyera i llançà unes octavetes titulades Us presentem el General Franco el text del qual havia escrit Jordi Pujol. Immediatament van començar les detencions. Jordi Pujol, de trenta anys, el qual no era present a l'acte, va ser alertat a les dues del matí perquè s'ocultés; tanmateix, la seva esposa Marta Ferrusola l'empenyé a no fer-ho. Pujol va ser detingut i apallissat el 22 de maig de 1960 per les seves activitats antifranquistes.[13] Va ser sotmès a un consell de guerra, que fou un judici sense cap garantia jurídica,[12] i el darrer dia va fer un discurs clarament catalanista i democràtic que sabia que representaria la condemna definitiva, malgrat les gestions que havien fet el seu pare i diversos coneguts, com alguns cònsols de països democràtics.[14] En aquell moment, Pujol va dimitir dels càrrecs a Banca Dorca, com també ho van fer el seu pare i el seu cunyat, Francesc Cabana.[8] Va ser sentenciat a set anys de presó --dels quals en va complir dos i mig, a la presó de Torrero, a Saragossa-- i un de confinament a Girona.

Els catalans saben que fins a la caiguda dels règims feixistes europeus van ser objecte d’una persecució de gran intensitat amb empresonaments, judicis sumaríssims, afusellaments, etc. D’ençà d’aleshores l’opressió va continuar amb la mateixa eficàcia i sense tanta sang. Però caldrà que una nova generació de catalans sense records de la guerra agafi per les seves mans la lluita clandestina per la defensa de Catalunya, la qual cosa es fa patent pels volts dels anys seixanta. Els detinguts arran dels esdeveniments del 1960 al Palau de la Música Catalana van ser torturats per la policia, alguns membres de la qual, segons que consta en una relació dels fets protocol·litzada notarialment, van pronunciar frases com ara «ya estamos hartos de curas», «los rojos sólo hicieron una cuarta parte del trabajo, pues dejaron demasiados curas», «la Congregación Mariana de los padres jesuitas (...) sólo sirve para encubrir maniobras comunistas», «lo que Hitler hizo con los judíos no fue nada con lo que nosotros haremos con los catalanes», «los catalanes no tienen c...», «perro catalán, hijo de p...», «dentro de un año seréis unos esclavos y nos limpiaréis los zapatos», «qué lástima que no pudiéramos mataros a todos», «los catalanes estaréis más bajos que la mierda que sois». Aquests insults eren habitualment utilitzats contra els detinguts catalans (Ferrer i Gironès, 2000: 289-290).

CONSEQÜÈNCIES L'entrada de Pujol a la presó va desencadenar una forta campanya per demanar-ne l'alliberament, fins i tot amb manifestacions en algunes capitals europees. La seva detenció va sobtar i va sacsejar l'opinió pública catalana. Els comunistes van omplir les parets de Barcelona amb la frase "JP llibertat", i l'escriptor Xavier Polo va escampar per tot el país la pintada "Pujol Catalunya". Així es va començar a forjar la identificació de Pujol amb Catalunya. Jordi Pujol declararia uns anys més tard que els fets del Palau van ser la primera victòria del catalanisme contra el franquisme.

OBSERVACIONS 'Us presentem el general Franco' va ser el títol d'un pamflet publicat el 15 d'abril del 1960 per Jordi Pujol i Soley, on feia un despietat retrat del dictador. Després de la destitució del redactor en cap del diari La Vanguardia Española, Luis de Galinsoga el General Franco va organitzar una visita a Catalunya per rentar la seva imatge, i la idea del pamflet era rebentar aquella visita. El va escriure Jordi Pujol i el va imprimir un impressor de Vilanova anomenat Francesc Pizón i Male. La protesta contra el General es va anomenar Fets del Palau de la Música, va ocórrer el 19 de maig de 1960, i mentre es cantava el Cant de la Senyera s'anaven llençant la lletra de la cançó i el pamflet Us presentem.... Després d'uns dies de corredisses Pujol, que no era al Palau i tota una sèrie de persones van ser arrestats.[2] La guàrdia civil estava molt ressentida per l'ús de la frase final del fullet que tractava Franco com un «corruptor». Rabiosa per aquest «insult» la policia va apallissar Pujol brutalment.[3] Inicialment va negar l'autoria del document però sota la tortura el va acabar reconeixent. Va ser la causa d'un consell de guerra sumaríssim del govern del general insurrecte Francisco Franco Bahamonde contra Pujol (que havia fet el servei a milícies i tenia graduació d'alferes) i l'impressor Francesc Pizón i Male. Van ser condemnats per un delicte de rebel•lió militar: Pujol, a set anys de presó i Pizón, a tres

Datació

ANY 1960

MÉS Maig

DATA EXACTA 19/05/1960

DÈCADA 1960s

Localització

LOCAL GENÈRIC COMISSARIA/CASERNA

LOCALITAT

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) [1] JORDI PUJOL I SOLEY; [2] FRANCESC PIZÓN I MALE

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA [1] POLÍTIC CATALÀ; [2] IMPRESSOR DE VILANOVA I LA GELTRÚ

VÍCTIMA (JURÍDICA) CRISTIANS CATALANS

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT REGIONAL-CULTURAL

Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLICIES DE LA DICTADURA FRANQUISTA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) A.C.E. - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ GUÀRDIA CIVIL

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS / DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) TORTURA; DETENCIÓ / INSULTS CATALANÒGOBS

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA (N.I.) Fets del Palau de la Música

VIQUIPÈDIA (N.I.) Jordi Pujol i Soley. Lluita i empresonament

VIQUIPÈDIA (N.I.) Us presentem el General Franco

LLIBRE

FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.