El règim franquista retira la candidatura de Serrat de representar Espanya a Eurovisió perquè volia cantar en català

FITXA 0504

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ El 1968 treu el seu primer disc en castellà, amb les cançons El titiritero, que es pot considerar la versió castellana de Els titelles, i Poema de amor. A la caràtula apareix el nom de Juan Manuel Serrat en lloc de Joan Manuel Serrat. Al cap de poc, s'anuncia que Serrat serà el representant d'Espanya al Festival d'Eurovisió. Hi havia dues cançons proposades: El titiritero i La, la, la, de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (Dúo Dinámico). La cançó escollida fou aquesta darrera, perquè es considerà que era més «festivalera». El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat començà a rebre moltes pressions d'alguns membres de la Nova Cançó i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castellà. Davant aquest clima de queixes, Edigsa decideix posposar el llançament del seu segon disc de llarga durada: Cançons tradicionals.[2] El 8 de març Televisió Espanyola emet un programa especial titulat Así es... Así canta... Así compone... Joan Manuel Serrat, per promocionar el nou representant a Eurovisió. Canta quatre temes en català i els tres que havia gravat en castellà: Cançó de matinada, Paraules d'amor, El titiritero, Me'n vaig a peu, Mis gaviotas, Poema de amor i Ara que tinc vint anys. Després de gravar la cançó en francès, italià i portuguès (i enregistrar les imatges equivalents als videoclips actuals destinades a diferents cadenes de televisió europees), el 25 de març s'anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisió si no es canta el La, la, la en català. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La més estesa —que Serrat mai no ha negat— és que el cantant pretenia cridar l'atenció sobre la situació marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicitària. Així, segons indica Àngel Casas al seu llibre 45 revoluciones en España, el que realment va passar és que el seu representant, José María Lasso de la Vega, va decidir fer un intent perquè el cantant recuperés el seu públic més catalanista, que anava perdent a poc a poc. Es tractava que durant el festival Serrat cantés en català un vers de la cançó. L'audaç manager va pensar que la millor manera d'aconseguir això seria dir que el cantant exigia cantar tota la lletra en català per arribar més tard —després d'una suposada negociació amb les autoritats— a un acord que li permetés almenys cantar el vers esperat i acontentar així l'audiència «de casa». Però aquest pla va fallar.

CONSEQÜÈNCIES Al règim franquista no li va agradar gens la idea, i la cançó va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la ràdio estatal i a la televisió.

OBSERVACIONS Joan Manuel Serrat enregistrà la versió catalana del La, la, la, amb lletra pròpia, però mai no fou comercialitzada.

L’aspecte més greu és que pocs intel·lectuals van sortir a defensar Serrat i a denunciar la catalanofòbia sociològica (Ferrer i Gironès, 2000: 298).

Datació

ANY 1968

MÉS No Informat

DATA EXACTA

DÈCADA 1960s

Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT

MUNICIPI MADRID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) JOAN MANUEL SERRAT

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CANTANT

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.

Dades autor/s

AUTOR/S N.I.

QUALIFICACIÓ AUTOR/S N.I.

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ AUTORITATS FRANQUISTES

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCRIMINACIÓ ORAL

Elements discursius

[[]]

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 27. La dictadura del general Franco: La llengua, objectiu de l’anorreament

VIQUIPÈDIA N.I. Joan Manuel Serrat i Teresa / Les primeres cançons en castellà i el conflicte d'Eurovisió

VIQUIPÈDIA N.I. Cronologia de la repressió del català

LLIBRE

FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.