Usuari Discussió:Ell

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un apunt provinent del llibre Tempesta, 2015, referent al terme "polaco", que sembla aparèixer a darrers de la guerra civil, coincidint amb la invasió nazi de Polònia. A Tempesta es suggereix que ve de la coincidència entre el nombre de jueus polonesos, uns 3 milions i escaig, i el nombre de catalans, uns 3 milions i escaig, i la destinació reservada a ambdós col·lectius (camps de concentració nazis pels jueus i camps de concentració franquistes al nord d'Àfrica pels catalans). Per entendre-ho tot plegat, cal entendre el context racial que imperava en aquell moment i la identificació "racial" que feia el feixisme de jueus i catalans.

Aquest cas el tenim fitxat. Afegirem els teux comentaris a la fitxa 0038

Militars franquistes popularitzen el malnom "polaco" per a referir-se al català i als catalans

He creat la pàgina Catalanisme i semitisme / sionisme per a recollir els casos amb elements discursius relacionant catalanisme amb els jueus

Heu pensat a crear la categoria de discurs "Autoodi"? El discurs de l'autoodi és freqüent en els grups nacionals minoritzats arreu del món quan hi ha individus que tot i pertànyer rebutgen la seva condició i abracen la del "botxí" cultural-nacional. A casa nostra era el del l'antic lerrouxisme, el blaverisme valencià, i en el discurs d'alguns grups polítics catalans i valencians actuals (un exemple sublim van ser les declaracions de la Punset contra la llengua valenciana a les Corts valencianes).


Hola Ell, en els llistats actuals veuràs que hi ha un inmensa compilació de les malifetes dels blaveristes, i alguna dels lerrouxistes. També algunes declaracions de polítics catalans/valencians especialment agres/ofensives amb les reivindicacions nacionals pròpies. Tanmateix, d'un punt de vista estratègic, el concepte d'autoodi em sembla polèmic doncs condueix a la divisió entre catalans - al contrari, diria, dels que passa amb 'catalanofòbia'. Al final, cadascú pot abraçar la ideologia que millor li plalgui i això, jo ho remeto a la llibertat humana. Igual com pot haver gent de fora que es sumi al carro dels Països Catalans. Ara bé, si ataquen deformadament el catalanisme, sempre hi tindran un espai reservat en aquesta wiki. --Admin (discussió) 15:48, 23 set 2016 (CEST)

També volia aprofitar per agrair-te la inmensa llista de casos nou que has afegit. N'he catalogat uns quants i alguns, fins i tot, ja els hi he creat fitxa pròpia. Volia comentar-te, però, que n'hi ha uns altres en que t'has oblidat de citar la font on es poden trobar. Te'ls enumero a seguir, gràcies:


1916 - La Provincia (setmanari gironí) , 16 de setembre de 1916, Editorial «Catalanistas al desnudo»: «Vamos a desnudar a los catalanistas y a presentarlos tal cual son; vamos a que el público se entere de la podredumbre que se esconde debajo del ropaje político con se cubren su escrófula; su alma enfermiza y raquítica incapaz de sentir nada grande, no tiene arrestos ni virilidad para darles el valor de sostener sus convicciones; no son hombres, son eunucos que reconociendo su impotencia hacen en Madrid, protestas de españolismo, sin que al pisar tierra extranjera dejen de buscar cual mujerzuelas mercenarias, un señor que pague con un puñado de pesetas la venta de su cuerpo envilecido; reniegan de su Patria cuya honra es su misma honra, cuya tierra guarda en su seno las cenizas de sus propias madres; son los espúreos que desonran nuestra raza y a que los que hay que apartar separándolos de la Sociedad de hombres sanos de espíritu...Su contacto es mortal...» - La font és la publicació original, que esmento al principi, amb data exacta. Si vols, pots trobar una còpia digitalitzada a http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

1923 - La Opinión, diari gironí. 20 de maig de 1923. Article de Nicómedes: "....Se gastan millones y millones y nadie rinde cuentas. ¿Hay alguien que tenga sentido común, que no vea en eso del catalanismo, sobre todo el lligero, una sociedad en comandita, para explotar a mansalva a Cataluña, y también a España?... ¿Querrán en Madrid, continuar ciegos y sordos, tolerando farsa tanta y contribuyendo con su cooperación a que perdure, hasta que llegue el momento de la ruina total después de las intentonas sangrientas? Velando por España y sobre todo por Cataluña, que ha de ser la principal víctima de sus malos hijos, no habrá un gobierno, con carácter de tal, que haga una severa inspección de cuentas, a esas madrigueras de zanganería catalanera, y mande para escarmineto a presidio.... La gente honrada.... tienen fe que haciendo justícia, se acabaría el negocio y con el negocio, esa ficción del separatismo catalán." - La font és la publicació original, que esmento al principi, amb data exacta. Si vols, pots trobar una còpia digitalitzada a http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

1930 - La Ciudad, diari gironí, 15 de juliol de 1930. A l’article «La cultura española en el alma del pueblo catalán», de Aliu: «...El catalán solo sirve para casa y aún no conviene abusar de él...» - La font és la publicació original, que esmento al principi, amb data exacta. Si vols, pots trobar una còpia digitalitzada a http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

1934 - La voz: diario gráfico de información. Article del 16 de maig de 1934 «Problemas del campo. No habrá importación de trigo», diu «...La maniobra anual automática, por esta vez no encontró Espadas, monárquicos, ni Domingos republicanos que sirvieran activamente los apremiantes y artificiales quejas de los harineros catalanes.... No sabemos por qué asociación de ideas, coorodinamos los recrudecimientos de la agresividad catalanista contra Madrid, con el alejamiento de la posibilidad de, por este año, repetir la importación de otras primaveras. Porque analizando en las interioridades de casi todas las maniobras políticas, sería poco difícil encontrar el resorte económico, menos aún, al fenicio sin escrúpulos, y aún al judío internacional y sórdido». - La font és la publicació original, que esmento al principi, amb data exacta. Si vols, pots trobar una còpia digitalitzada a http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

1935 - Publicat a La Cruz: diario católico, 24 de maig de 1935. Article «Maniobra separatista en la Federación I. de Estudiantes» de Manuel García Viñolas «Un grupo de catalanes pide tener representación aparte de los españoles. Roma, 21.- Acaba de reunirse en Roma el Comité Ejecutivo de la Federación Internacional de Estudiantes... Pero hay, sin embargo, dos puntos que tocan a España muy directamente: uno es la ausencia de representantes españoles; otro, no sabemos si decir «por el contrario» o «en consecuencia» es la sol•licitud presentada por los estudiantes separatistas catalanes para ser admitidos con caracter naconal independiente de España en la Federación estudiantil... El presidente de la Federación Internacional de Estudiantes, Pino Gordini, había cursado invitación a la FUE de España..., però la FUE ni ha contestado a la invitación... La petición está sometida aun a estudio, como la formulada por Irlanda y algun otro país... Nuestro embajador en Roma, Gómez Ocerin, ha visitado al presidente Gardini para hacerle saber... Si un sector de la actividad catalana consiguiera, por cualquier pretexto, llegar a una esfera internacional..., sería ya muy difícil de evitar los incidentes, siempre lamentables, que se producirían...» - La font és la publicació original, que esmento al principi, amb data exacta. Si vols, pots trobar una còpia digitalitzada a http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

1936 - Guion, diari cordobés, 27 de febrer de 1936. Editorial «El complejo freudiano de Cataluña» "Cataluña está sobre el tapiz. Cataluña, señores, siempre ha sido el punto neurálgico del ruedo ibérico. Porque es lo cierto que llevamos cinco siglos pensando en Cataluña y en resolver las reyertas nacionalistas de Cataluña... Así está planteada la judaga de este ajedrez catalanista. Claro que Companys desea llevar personalmente el próximo domingo, a los catalanes su estatuto. No sabemos si lo conseguirá... Cataluña está gravitando sobre España. Como antes. Como siempre. Cataluña ha llegado a ser el subconsciente de España. Constituye ya un tenaz complejo freudiano, que más que en los dominios de la política, entra en la zona patológica del psiquiatra." - L'editorial és suau, fins i tot amable, però el final indicant el psiquiatra, i tenint en compte que en aquells dies eren els metges i psiquiatres qui investigaven sobre la pàtria, nació i raça, és indicatiu del corrent de fons polític. - La font és la publicació original, que esmento al principi, amb data exacta. Si vols, pots trobar una còpia digitalitzada a http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

Anys 36-39, escriu l'escriptor García Venero: «Como notificación impregnada de rabia y de asco españoles, nos llega la noticia de que en muchas ciudades de la España reconquistada se habla, en calles... el dialecto catalán... Que los furtivos de Cataluña —fugitivos cuya salida se esclarecerá debidamente...hablen, en la Patria, el idioma español. No queremos oír la germanía tarada del seudopurismo dialectal... Pedimos pudor. Hablar catalán en el territorio que está dado a sus hombres, los mejores, para luchar contra la bestia rojo-separatista, es el colmo de la desverguenza», - recollit sense referència al llibre Tempesta (2015) - indicar que es sobreentén que el català és la llengua de la "bestia rojo-separatista". - No puc donar-te més dades, al ser una novel·la, Tempesta recull i exposa les dades però no les fonts. Altrament indicar que hi ha força més referències "catalanòfobes" dins la novel·la a més de les que he recol·lectat.

1939 - Article «Conquista de Mallorca por Don Jaime I de Aragón», al setmanari Labor, del 2 de gener de 1939. En aquest article diu ser és una rèplica a la falsejada història catalanista. Vincula la conquesta de Mallorca als cavallers aragonesos que haurien substituït als covards i poc encertats a la lluita cavallers catalans. Com tants altres al llarg del temps, és un intent del nacionalisme espanyol per esborrar la història catalana. - La font és la publicació original, que esmento al principi, amb data exacta. Si vols, pots trobar una còpia digitalitzada a http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion

1967-68? - El catalanòfob Capità general de Catalunya Pérez Viñeta en mig d'un homenatge que li feia la Hermandad de Alféreczes provisionales: "Hoy si se va a hablar aquí en catalan: ¡Visca el Caudillet!" - No tinc les dades. Sé que la referència és real, però he perdut les dades d'enllaç.


Comentar que, com veieu, he posat tot un seguit de casos de catalanofòbia al primer terç del s.XX, i especialment a la dècada dels 30. Hi ha molts més, però és una mostra representativa que apunta indefectiblement a un racisme explícit contra els pobles costaners del Mediterrani: catalans, valencians, mallorquins, murcians i andalusos, amb especial accent contra Catalunya i Andalusia (que no es insultada com Catalunya, però que patí una neteja ètnica despietada i una repressió posterior. Molts descendents dels que la patiren són fills dels anomenats nous catalans, per tant en certa manera també afecta Catalunya). Aquell racisme i les seves conseqüències s'han amagat històricament.

Ara faig una aturada en la col·laboració. Ànims !

Senyor, estic esparverat davant de la quantitat ingent de casos nous. Un pou sense fons. Agraeixo moltíssim la seva dedicació. Acabaré de classificar els casos nous i passaré seguidament a la producció de fitxes, una per una. Jo també necessitaré una capbussada, davant de tant d'horror!

--Admin (discussió) 12:36, 30 set 2016 (CEST)

Se m'ha oblidat dir-te que la idea del fons racista dins la guerra civil es una tesi originària del llibre Tempesta, que desenvolupa amb paciència, i que altrament també conté "perles" catalanòfobes del costat republicà. Altrament, és sorprenent que en tots aquests anys cap historiador hagi rascat una mica la superfície d'aquest monstre racista/regeneracionista(si es comprovés totalment seria una bomba històrica), i intueixo que els historiadors espanyols i/o d'esquerres no tenen cap interès en les "coses de catalanes", cosa que ens remet a una subtil catalanofòbia (o no tant subtil).

A veure si també ens podeu aportar aquestes "perles" catalanòfobes del costat republicà. Seria molt enriquidor i necessari per a no fer-se una idèia esbiaixada del fenòmen --Admin (discussió) 00:51, 6 oct 2016 (CEST)

He cercat i trobat algunes, que he posat als casos nous. Altrament, tot i no ser un llibre d'història pròpiament, sinó una novel·la, i que té petits errors històrics, donat que ja hi ha bastants casos que s'agafen de Tempesta, potser seria correcte incloure'l com a font, i potser també assenyalar que planteja la teoria del racisme espanyol com a un dels motors de la guerra civil.

No hi tinc cap inconvenient, ho revisaré aviat. De totes formes, hi ha alguns casos que heu referenciat que apareixen a Tempesta, que no he pogut contrastar en cap altra font documental. Tot i que per la Gran Viquipèdia és possible constatar que es tracta de personatges històrics que realment han existit, seria molt important poder aportar altres dades o fonts primàries que contribueixin a demostrar que els fets realment varen passar. Seria molt necessari, dins del possible, un esforç´, en aquest sentit, doncs una novela històrica, no té legitimitat, per si mateixa, com a font documental. Crec, vaja.

--Admin (discussió) 13:27, 10 oct 2016 (CEST)

Tens tota la raó. Però per un altre costat, he vist que has fet algunes fitxes amb informació que només està a Tempesta. Potser una manera d'endreçar això de les fonts (de forma professional i elegant alhora) seria crear una pàgina només per a elles, i llistar dues categories amb breus descripcions:

 + Fonts principals (Viquipèdia, web Antiblavers, llibres de dades com "No mos fareu catalans", "La gran depuració", etc.)
 + Fonts secundàries (llibres com Tempesta, etc.)

Òbviament és només un suggeriment.

Ja està:

"Pel que fa a la primera meitat del segle XX, s'han anat incorporant força casos de discurs de l'odi recollits a la novela històrica ‘Tempesta’ [13] (2015), d'en Heribert Vogt, la qual planteja la tesi del supremacisme racial espanyol com a un dels motors ideològics de la guerra civil. També per a aquest període i per al segle XIX està sent possible treure a la llum molts casos continguts en revistes de l'època, degudament escanejades i disponibles al portal web de la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.[14]"

Gràcies. Només dir-te que part de les referències que he anat passat aquests darrers dies provenen d'una altra hemeroteca, la de Biblioteca Nacional d'Espanya (http://hemerotecadigital.bne.es/index.vm?lang=es)

No hi ha de què. Gràcies a tu. Per cert, a més del 78 casos encara pendents d'anàlisi, en tens més a la recàmara? Només amb aquests ja m'hi estaré un bon grapat de setmanes més! Et voldria demanar si mentres podries anar revisant fitxa per fitxa, per veure si es pot modular / corretgir el text, i donar-li un caire més "viquipèdic". Especialment, es poden afegir informacions d'interès sobre els autors (a Observacions) que contribueixin a contextualitzar qui van ser, quin paper rellevant van desenvolupar, etc. --Admin (discussió) 18:13, 12 oct 2016 (CEST)

Tinc algun material més, però en general de menys entitat. Ara bé, no és difícil trobar-ne més, potser no tant durs com les acusacions racistes, però hi ha per donar i vendre. La llàstima és que moltes publicacions de l'època no estan digitalitzades, especialment la majoria de les del Movimiento, on es podria trobar moltíssim material. I també és una llàstima no poder rastrejar arxius militars, tot i que imagino que igual que amb les instruccions referides als jueus, els materials comprometedors van ser eliminats.

Pel que fa a les fitxes, puc anar donant una ullada, però igual fico la pota, atès que caldria que aquesta feina la fes algun historiador. La cosa està en que una base de dades com aquesta ha de ser prou ben feta com per esdevindre indiscutible.


Em temo que heu transcrit una noticia amb un error: 1934 Desembre Notícia a "La Gaceta de Tenerife": "Casi todos los jóvenes de Estat Catalá, presos en la cárcel, han rechazado los libros que, escritos o traducidos al catalán por escritores separatistas les dieron a leer [en castellà] en la biblioteca de la prisión. Claro: un tormento así no se les ha ocurrido ni en Rusia..." - Els llibres que els donaren a llegir no estaven en castellà, sinó en català.

--Admin (discussió) 00:49, 6 oct 2016 (CEST) Val, gràcies! Ja està corretgit


Per cert, sabrieu localitzar amb exactitud la data i referència original d'aquest text d'en Pío Baroja?

Pío Baroja denuncia un suposat origen semític de la Lliga Regionalista

--Admin (discussió) 01:13, 6 oct 2016 (CEST)

Puc errar, però ho pots trobar a la primera pàgina de El Pueblo (el de Blasco Ibáñez) del 18 de novembre de 1907. Segur que a altres diaris també, atès que en aquella època es publicaven els articles en diferents diaris alhora.

No, disculpa, m'he equivocat d'article. Cercaré el que precises. Indicar que apareix al llibre Tempesta, però sense referència ni tant sols d'autor.