Un periodista: "El catalán de las ciudades, que ha sido siempre bilingüe… se ha esforzado en convertir su habla vernácula en idioma cultural, empresa laudable siempre que no se desnaturalice con fines políticos bastardos"

De Wiki
Revisió de 08:22, 19 maig 2018; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 799

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ El periodista Francisco Seminario, en fer una descripció de l’actitud dels catalans durant la dictadura del general Primo de Rivera, d’una banda va dir que aquells es van separar espiritualment d’Espanya agafant com a instrument l’idioma i, de l’altra, va mentir afirmant: «El catalán de las ciudades que ha sido siempre bilingüe desde antes de la unidad nacional, ha puesto todo su empeño en estos últimos años, en olvidar su idioma comercial base de su prosperidad, y se ha esforzado en convertir su habla vernácula en idioma cultural, empresa laudable siempre que no se desnaturalice con fines políticos bastardos.»[512] Això hauria estat veritat si durant el directori militar no s’hagués donat un fet que no s’havia esdevingut mai en la història de les relacions entre Catalunya i Espanya. Es tracta del manifest que van fer públic més d’un centenar d’escriptors i intel·lectuals castellans el març de 1924 adreçat al dictador, que acabava així: «Creemos cumplir un deber de patriotismo diciéndole a Cataluña que las glorias de su idioma viven perennes en la admiración de todos nosotros y que serán eternas mientras exista en España el culto del amor desinteresado a la belleza.» Després d’aquest manifest, el règim militar no va afluixar en res i com s’ha vist la persecució política i legal va continuar exactament igual. Esmentar aquest document en un treball sobre la catalanofòbia seria gratuït i gairebé no tindria importància si no fos que alguns d’aquells intel·lectuals signants a favor del català anteriorment hi havien anat en contra, i també que altres intel·lectuals temps a venir s’oposarien a la utilització del català en diversos àmbits durant la futura Segona República. Cal recordar, igualment, que la catalanofòbia en el temps de repressió del directori es manifestà tan sols a través del govern, però és evident que la no-expressió d’aquest pensament per líders d’opinió o per mitjans de comunicació es devia al dur context que vivien els catalans, per la qual cosa no valia la pena manifestar cap doctrina anticatalana ni cap ideal assolit ja en la pràctica. (Ferrer i Gironès, 2000: 251-252).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS


Datació

ANY 1930

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1930s

Localització

LOCAL GENÈRIC PUBLICACIÓ

LOCALITAT

MUNICIPI N.I.

COMARCA N/A

PROVÍNCIA N.I.

COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S FRANCISCO SEMINARIO

QUALIFICACIÓ AUTOR/S PERIODISTA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N.I

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.

ORGANITZACIÓ N.I.


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Banalització imposició castellà a Catalunya

Fonts

NOTÍCIA

INFORMACIÓ

ENTREVISTA

OPINIÓ

DOCUMENTAL

VÍDEO

LLIBRE

DOCUMENT