Un informe del Congrés titulat "El problema de Cataluña" proposa que es creu una acadèmia oficial sobre la llengua, indegudament anomenada catalana

De Wiki
Revisió de 07:31, 19 maig 2018; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 755

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Els catalans reclamaven per via parlamentària i pacífica l’oficialitat del seu idioma, que els havien furtat amb violència. La iniciativa parlamentària es va presentar el dia 5 de juny de 1916 al Congrés, i es tractava d’una esmena al missatge de la corona. El 1916 començà una nova estratègia parlamentària per a la llengua catalana. De totes maneres, els polítics espanyols practicaven la ideologia de l’imperialisme dels estats i feien veure que no coneixien el principi de les nacionalitats, de manera que consideraven l’oficialitat del català destructora de la unitat de l’Estat. (…) En vista d’aquesta situació, el dia 8 de juliol de 1916 la Lliga va presentar una nova proposició de llei per la qual s’intentava de nou que la llengua catalana fos oficial a les corporacions públiques i als tribunals de justícia, i es pogués fer servir en els documents notarials, en l’ensenyament, etc. Va ser derrotada en una votació en què hi va haver tretze vots a favor i cent vint en contra. Un cronista d’aquella jornada parlamentària digué: «Luego, en los pasillos, se reconocía por todos que la conducta de los nacionalistas, y especialmente su proposición, no tenían ni defensa, ni excusa. Como dice el refrán de Castilla, “sobre lo bonitos que son, todavía se visten de colorado”.»[481] A causa d’aquests debats del Congrés dels Diputats sobre l’oficialitat de la llengua catalana, Romanones va sol·licitar a un membre destacat del grup liberal un informe o dictamen titulat «El problema de Cataluña»[482] i signat el 18 de juny de 1916. S’hi plasmen sistematitzats tot el pensament polític liberal i sobretot el tracte que havia de tenir la llengua catalana. Una de les primeres afirmacions és que «la literatura catalana es un tesoro de España. A España, por lo tanto, corresponde ahora, en vista del pleito entablado por los Catalanistas pretendiendo el monopolio de su pretendido idioma, plantear el litigio de propiedad y declarar monumento nacional esa lengua».[483] La solució era crear l’Academia de la Lengua Catalana, «indebidamente llamada catalana» i que caldria anomenar aragonesa; s’hi portarien representants dels reialmes de l’Aragó, València, Mallorca i fins i tot Múrcia. El primer que aquesta Academia hauria de fer és redactar i publicar un diccionari de la llengua denominada catalana «practicando un minucioso expurgo para expulsar todos los vocablos franceses fraudulentamente introducidos por los Catalanistas», que eren precisament els membres de l’Institut d’Estudis Catalans. L’altra acció que s’hauria d’impulsar seria ampliar la Real Academia de la Lengua Española amb autoritats en el dialecte català. També s’hi recomanava crear una càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Però no s’hi feia cap esment sobre l’ensenyament i l’ús oficial de la llengua en la vida quotidiana. L’autor d’aquest informe era incongruent quant a les opinions polítiques. D’entrada, deia que la llengua catalana no definia la nacionalitat, però posteriorment, per esborrar els vincles entre nació i llengua i amb l’únic objectiu d’evitar la conscienciació nacional dels catalans, proposava establir vincles lingüístics amb l’Aragó i Múrcia. (Ferrer i Gironès, 2000: 232-235).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [481] Fernando Soldevilla. El año político 1916, Imprenta Julio Cosano, Madrid, 1917, p. 276. [482] Archivo de la Presidencia del Gobierno. Inventario Topográfico. «Autonomía y Mancomunidad Catalana», A11, núm. 9, lligall 1, full 25.


Datació

ANY 1916

MÉS Juny

DATA EXACTA 18/6/1916

DÈCADA 1910s

Localització

LOCAL GENÈRIC DOCUMENT

LOCALITAT

MUNICIPI MADRID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S UN INDIVIDU

QUALIFICACIÓ AUTOR/S DIPUTAT DEL GRUP LLIBERAL AL CONGRÉS

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC

ORGANITZACIÓ PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Fòbia a la llengua catalana

Fonts

NOTÍCIA

INFORMACIÓ

ENTREVISTA

OPINIÓ

DOCUMENTAL

VÍDEO

LLIBRE

DOCUMENT