Un article falangista descriu la resistència de Barcelona al cop d’Estat com "la rebelión del infrahombre": Diferència entre les revisions

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
m
m (Narració dels fets)
 
Línia 12: Línia 12:
 
A part de la descripció de resistència de Barcelona al cop d’Estat com una revolta d’infrahomes, l’article descriu amb raonable verosimilitud la persecució miliciana contra la gent de dretes i que expulsà una part d'ells cap als braços del franquisme.
 
A part de la descripció de resistència de Barcelona al cop d’Estat com una revolta d’infrahomes, l’article descriu amb raonable verosimilitud la persecució miliciana contra la gent de dretes i que expulsà una part d'ells cap als braços del franquisme.
  
Altre textes en què apareix l'expressió 'infrahombre' relacionada amb el catalanisme, ho associen amb la idea de la Anti-Espanya: "no todo lo que nace o vive en Hispana es español.  Los miserables separatistas que quisieron arrebatarnos el bello territorio catalán, ¿son españoles? (...) Efectivamente esos infrahombres nacieron en España; pexo su espíritu lo ha envenenado el marxismo y la masonería que no son españoles (FITXA 2058). La tesi és que si  Espanya és el millor que hi ha, en l'escala de valors de l'espanyolisme. Però la realitat l'amenaça mitjançant la mera existència antitètica d'un projecte alternatiu en el seu interior, el catalanisme, l'Anti-Espanya, que questiona l'hegemonia i els valors d'aquell mitjançant la interferència estrangera. Aleshores, el desllorigador ideològic per interpretar aquesta contradicció és "l'infra-home", un element discursiu que permet explicar la "incapacitat" dels catalanistesper deixar-se assimilar. I que, implícitament, insinua l'inherent supremacia del super-home nietzscheà espanyol, els vencedors de la guerra. Un discurs que s'elabora en el context dels anys 30 i de l'ascens del nazisme a Europa.
+
Altre textes en què apareix l'expressió 'infrahombre' relacionada amb el catalanisme, l'associen amb la idea de la Anti-Espanya o de què els catalanistes no són (veritables) espanyols: "no todo lo que nace o vive en Hispana es español.  Los miserables separatistas que quisieron arrebatarnos el bello territorio catalán, ¿son españoles? (...) Efectivamente esos infrahombres nacieron en España; pexo su espíritu lo ha envenenado el marxismo y la masonería que no son españoles ([http://wiki.vilaweb.cat/index.php/Article:_%22..._Los_miserables_separatistas_que_quisieron_arrebatarnos_el_bello_territorio_catal%C3%A1n,_%C2%BFson_espa%C3%B1oles%3F%22#Narraci.C3.B3_dels_fetsFITXA 2058]).  
 
+
  
 +
Per tractar d'entendre el funcionament d'aquest pervers mecanisme discursiu, bé es pot emprar un model interpretatiu hegelià, a l'estil tesi-antitesi-síntesi.La tesi inicial seria que, en l'escala de valors de l'espanyolisme, Espanya és el millor que hi ha. Però la realitat l'amenaça mitjançant la mera existència antitètica d'un projecte alternatiu en el seu interior, el catalanisme, l'Anti-Espanya, que questiona l'hegemonia i els valors d'aquell, mitjançant la interferència estrangera dins del seu territori. Aleshores, el desllorigador ideològic per interpretar aquesta contradicció és "l'infra-home", un element discursiu que permet explicar la "incapacitat" dels catalanistes per deixar-se assimilar i d'ofrenar noves glòries a la patria comuna. I que, implícitament, insinua l'inherent supremacia del super-home nietzscheà espanyol, guerra. Un discurs que s'elabora en el context dels anys 30 i de l'ascens del nazisme a Europa.
  
 
== Datació ==
 
== Datació ==

Revisió de 20:05, 12 des 2017

FITXA 0397

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ 1939 – Azul: órgano de la Falange Española de las JONS, 10 de març de 1930, article «Cuando las patrullas de control asesinaron a Manuel Bueno», de Rafael López de Haro, «Nos veíamos con frecuencia y solíamos conversar en la terraza de Colón, feria galante, digamos mercado, pare mejor decirlo o en una acera de la Rambla concurrida al anochecer por densa muchedumbre. Luego paseábamos despacito hasta la calle Aragón, donde vivía él. En todo el trayecto la ciudad engalanada con las gemas de sus anuncios luminosos y sus escaparates tentadores, florecida de lindas y elegantes mujeres, con sus salas de espectáculos llenas y sus calles rebosantes de circulación, tenía un fementido aspecto de seguridad y de alegría que a nosotros ya no podía engañarnos. -Todo cambiará en unas horas -me decía Manuel Bueno... Pero más veces hablábamos del problema español, planteado ya en términos apremiantes: la rebelión del infrahombre se columbraba en la cerrazón de aquellas tardes de verano. Invadían la ciudad millares y millares de extranjeros que decían venir a preparar una Olimpidada; con ese u otros pretextos se infintraban judíos, alemanes y rusos... Después del aquel epónimo 19 de julio no he vuelto a ver más a Manuel Bueno. La revolución nos obliga a reclusión zozobrosa. En las terrazas de los cafés nos sustituyeron milicinanos soeces y milicianas pelanduscas que vestían el «mono» masculino, llevaban pistolas al cinto y olían muy mal..."


CONSEQÜÈNCIES


OBSERVACIONS És un article centrat en el comunisme present a Barcelona, i per tant pot ser considerat catalanòfob només pel fet de presentar Barcelona com una mena de Sodoma i Gomorra. A part de la descripció de resistència de Barcelona al cop d’Estat com una revolta d’infrahomes, l’article descriu amb raonable verosimilitud la persecució miliciana contra la gent de dretes i que expulsà una part d'ells cap als braços del franquisme.

Altre textes en què apareix l'expressió 'infrahombre' relacionada amb el catalanisme, l'associen amb la idea de la Anti-Espanya o de què els catalanistes no són (veritables) espanyols: "no todo lo que nace o vive en Hispana es español. Los miserables separatistas que quisieron arrebatarnos el bello territorio catalán, ¿son españoles? (...) Efectivamente esos infrahombres nacieron en España; pexo su espíritu lo ha envenenado el marxismo y la masonería que no son españoles (2058).

Per tractar d'entendre el funcionament d'aquest pervers mecanisme discursiu, bé es pot emprar un model interpretatiu hegelià, a l'estil tesi-antitesi-síntesi.La tesi inicial seria que, en l'escala de valors de l'espanyolisme, Espanya és el millor que hi ha. Però la realitat l'amenaça mitjançant la mera existència antitètica d'un projecte alternatiu en el seu interior, el catalanisme, l'Anti-Espanya, que questiona l'hegemonia i els valors d'aquell, mitjançant la interferència estrangera dins del seu territori. Aleshores, el desllorigador ideològic per interpretar aquesta contradicció és "l'infra-home", un element discursiu que permet explicar la "incapacitat" dels catalanistes per deixar-se assimilar i d'ofrenar noves glòries a la patria comuna. I que, implícitament, insinua l'inherent supremacia del super-home nietzscheà espanyol, guerra. Un discurs que s'elabora en el context dels anys 30 i de l'ascens del nazisme a Europa.

Datació

ANY 1939

MÉS Març

DATA EXACTA 10/03/1939

DÈCADA 1930s


Localització

LOCAL GENÈRIC PUBLICACIÓ

LOCALITAT

MUNICIPI CÓRDOVA

COMARCA CÓRDOVA

PROVÍNCIA CÓRDOVA

COMUNITAT AUTÒNOMA ANDALUSIA

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA)

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA

VÍCTIMA (JURÍDICA)

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A


Dades autor/s

AUTOR/S

QUALIFICACIÓ AUTOR/S

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT

ORGANITZACIÓ Azul : órgano de la Falange Española de las J.O.N.S.


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)


Elements discursius

Catalanisme i la Anti-Espanya

Fonts

DOCUMENT

PRENSA HISTÓRICA (N.I.) Azul : órgano de la Falange Española de las J.O.N.S. (10/03/1939)

PRENSA HISTÓRICA (N.I.) Azul : órgano de la Falange Española de las J.O.N.S.