Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, rep amenaces anònimes catalanòfobes

De Wiki
Revisió de 08:34, 13 gen 2018; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Puig i Cadafalch. Fotografia de Pau Audouard

FITXA 0613

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Puig i Cadafalch era un cas de síndrome de Diógenes, un acaparador compulsiu de papers al seu estudi-vivenda del carrer de Provença, fa broma Eduard Riu-Barrera. Una gran sort per als comissaris de l’exposició, autènticament desbordats: només dels seus projectes de reconstrucció del monestir de Montserrat hi ha 700 plànols, tants que han renunciat a incloure el tema a la mostra. Però aquest afany conservador ha permès trobar fins i tot els centenars d’anònims amenaçants que rebia: els guardava amb el seu sobre original, i transcrits a màquina quan la lletra era indesxifrable. I no tenien res a envejar a l’assetjament actual a Twitter. L’anònim potser era més privat. Però amb tantes faltes d’ortografia i no menys virulent, sobretot si es té en compte que era perfectament creïble a la Barcelona de les pistoles que les amenaces acabessin amb violència de veritat. Les amenaces venien tant des del sindicalisme com de l’anticatalanisme. «Señor Puig y Catalamierda. Está usted condenado a muerte. La Mano Negra», diu un missatge escrit en paper rosa. Fins i tot les protestes per demanar transport públic anaven bastant més enllà del que avui seria una protesta veïnal. «Señor Puig y Cadafalch. Necesitamos que se apruebe el tren metropolitano del SO. NE. De Barcelona para dar pan a los hijos. Emplearemos argumentos de fuerza como lo sabe hacer el Sindicato Unico. Tambien queremos serbisio de autobús sin mas escusas ni comedias. Del tiempo fue V. seguido de cerca por la calle de Lauria hasta la calle de Consejo de Ciento cerca chaflan Bruch con la mano en el bolsillo. Iba solo a nosotros se nos protegía por la oscuridad. Suerte de algún santo que le protegía, estaba seguido de cerca y podía costarle caro. Ahora tenemos faena a vigilar a los enemigos de los automobiles es decir a los concejales señalados. El Sindicato Unico».

El trol postal també existia ja en aquella època. En una carta dirigida al senyor «Puig i Cagafals» un escriu: «Vosaltres los regionalistas de la Lliga sou una colla de chiflats, qu’aneu cap á S. Boy hi falta gent».L’anònim sens dubte va escandalitzar el molt conservador president de la Mancomunitat a l’afegir que «la llengua catalana es cosa bona per fé la llepada de la pixa y de la xona».

Una altra de les cartes exposades li retreu que Catalunya «le debe la prosperidad al resto de ESPAÑA, que con las tarifas prohibitivas al no poder competir la industria con el extranjero, nos obliga a comprar las mercancías a precios más elevados».

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS


Datació

ANY

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1920s

Localització

LOCAL GENÈRIC CARTA

LOCALITAT

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) JOSEP PUIG I CADAFALCH

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ARQUITECTE I POLÍTIC CATALÀ

VÍCTIMA (JURÍDICA) LLIGA REGIONALISTA / MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC / ADMINISTRACIÓ PRE-AUTONÒMICA

Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S ANÒNIMS, NO IDENTIFICATS

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N/A

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N/A

ORGANITZACIÓ N/A


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH) / HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Insults Catalanòfobs / Intimidacions i amenaces

Elements discursius

Fòbia a la llengua catalana

Fonts

NOTÍCIA

PERIÓDICO.CAT, EL Ernest Alós 15/12/2017 Abans de Twitter ja hi havia trols: "Señor Puig y Catalamierda…"

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA Josep Puig i Cadafalch