Escorcollat, intimidat i multat per la Guàrdia Civil als aeroports de Barcelona i Palma per parlar en català

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0090

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ

Després que a l'aeroport del Prat li fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d'un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser "burlesca i agressiva". La cosa va anar així:


Antoni mestre va arribar a l'aeroport del Prat Cap a tres quarts de sis de la tarda i es va dirigir cap a la porta d'embarcament. Al control de seguretat previ va posar la motxilla al detector de metalls. Quan ja l'havia agafat i enfilava cap a la porta d'embarcament, va sentir que un Guàrdia Civil el cridava. El responsable del detector havia vist un objecte estrany a la motxilla del Toni i va avisar els Guàrdies Civils per tal que s'ho miressin. L'agent li va demanar el carnet d'identitat i, davant de totes les persones que es disposaven a embarcar, li va fer buidar la motxilla per comprovar-ne el contingut. L'objecte en qüestió era un inhalador per combatre l'asma dels que es pot adquirir a qualsevol farmàcia. El Guàrdia Civil va agafar l'inhalador i, tutejant-lo, li preguntà què era allò.

“Un inhalador” —va respondre el Toni amb naturalitat.

El guàrdia canvià la cara totalment.

“¡Este no se entera!” —deia mentre esbufegava.

El Toni, malgrat percebre que el Guàrdia Civil tenia algun problema amb la llengua amb què li responia, va seguir responent en català a les preguntes que li feia. Veient que el Toni “persistia” i no canviava de llengua, va intentar sermonejar-lo. Li va dir que allò no ho podia fer, que si li parlaven en castellà ell havia de respondre en castellà perquè l'entenguessin correctament.

“¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, háblame en español!” van ser les paraules amb què va finalitzar el petit sermó.

“¿Qué es esto?” —li va tornar a preguntar referint-se a l'inhalador.

El Toni va tornar a respondre en català i això l'enervà profundament.

“Pues ¡Prepárate!” —va dir abans d'agafar el Toni i dur-lo a un quartet.

“¡A dentro!” —li va ordenar.

Amb la mà a la pistola, va començar a donar-li ordres. Primer li va fer treure les sabates. Després els mitjons.

“¡Gíralos al revés!, ¡Vuelve a ponértelos!” —li deia.

El Toni va anar obeint totes les instruccions sense replicar, conscient que si deia qualsevol cosa la situació es complicaria. Després de comprovar que no duia res d'estrany, el Guàrdia li va preguntar a quina hora sortia el seu avió. Ell, que havia estat callat tota l'estona, perquè patia per l'hora de sortida de l'avió i no volia allargar aquella situació, va preferir mostrar-li el bitllet i assenyalar-li l'hora abans que tornar a parlar i embolicar-ho més.

“Si uno es vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo hacéis por cojones. ¡Por cojones!. ¡Márchate!” —insistia.

Es va tornar a posar les sabates i, a l'arribar a la porta es va acomiadar dient “adeu”

El Guàrdia Civil es va enfurismar.

“¡Ven aquí! Así que con chulerias, ¿Eh?, ¡Carnet de identidad!”, li demanà amb crits.

Va obrir la porta per demanar reforços. Dos agents més van entrar a la sala i es van quedar allà drets sense dir res. Els “reforços”, que no havien vist el que havia motivat la retenció del Toni no van preguntar res. Van prendre nota de les seves dades i li van comunicar que seria denunciat per “falta de consideración a la autoridad”. Durant un quart d'hora el van escorcollar exhaustivament com si d'un delinqüent es tractés.

El Toni va demanar a l'agent el seu número d'identificació.

“Como no te entiendo, no te lo voy a dar” va respondre.

Quan l'avió estava a punt d'enlairar-se, li van dir amb males maneres que podia marxar.

Al cap de poca estona el Toni ja havia arribat a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma, encara nerviós i trasbalsat per la intimidació i vexació rebudes poca estona abans. Pensava que l'ensurt ja s'havia acabat, però no va trigar a veure que anava errat: Al bell mig del passadís de sortida va veure sis Guàrdies Civils barrant-li el pas “en pantalla”.

Li va semblar que eren d'algun grup d'operacions especials, ja que duien una indumentària més militar —si cap— que els agents normals. Va veure clarament que l'esperaven. L'única dona del grup el va abordar i li va demanar la documentació per realitzar unes “comprovacions”.

Mentre esperava que les fessin, el Toni, a uns metres dels agents, va trucar la seva mare per avisar-la que havia arribat. Al veure que parlava per telèfon —casualitat? — li van tornar el carnet i el van deixar marxar.

Mentre tornava cap casa va pensar que si els Guàrdies eren allà esperant-lo, evidentment era perquè algú els havia telefonat des de Barcelona. La identificació —cap altre passatger havia sigut aturat— no havia estat en cap cas casual. El Toni estava molt intranquil, i no li feia cap gràcia que sis militars s'haguessin anotat les seves dades i, conseqüentment, sabessin perfectament on vivia. (Extret del blog d'Alberto Noriega del Castillo; del llibre de Bea Seguí, 2013: pàgs. 91-100).

CONSEQÜÈNCIES Passat el trasbals inicial, Toni i els seus pares "es van plantejar l'opció d'emprendre mesures legals contra el Guàrdia Civil de Barcelona, però després de ser assessorats jurídicament van descartar aquesta opció. No disposaven de les dades de l'agent i, a més a més, els precedents no convidaven a l'optimisme. El fet de descartar interposar una denúncia formal, però, no significava en cap cas que es renunciés a denunciar el cas".

Així doncs, van optar per emmarcar la seva denúncia en una campanya de protesta i mobilització en favor dels drets civils i lingüístics. Focalitzar la queixa en l'actuació d'un agent concret podria fer pensar que es tractava d'un conflicte aïllat amb un agent eixalabrat, i ells volien fer veure que la Guàrdia Civil actuava d'aquesta manera habitualment. Volien transmetre que ni ell era un buscaraons ni el policia actuava perquè sí, ja que els Guàrdies Civils, com a militars que són, actuen segons les ordres que reben. Si els ordenessin respectar la llengua, ho farien. Si no ho feien, doncs, potser era degut a què les ordres que rebien anaven en un sentit ben diferent (Extret del blog d'Alberto Noriega del Castillo; del llibre de Bea Seguí, 2013: pàgs. 91-100).


OBSERVACIONS

Datació

ANY 2004

MÉS JUNY

DATA EXACTA 25/06/2004

DÈCADA 2000s


Localització

LOCAL GENÈRIC AEROPORT

LOCALITAT

MUNICIPI EL PRAT DE LLOBREGAT

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) ANTONI MESTRE

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA FILL DE BARTOMEU MESTRE BALUTXO


Dades autor/s

AUTOR/S N.I.

QUALIFICACIÓ AUTOR/S AGENTS DE LA GUARDIA CIVIL

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) A.C.E. - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ GUARDIA CIVIL


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCRIMINACIÓ ORAL


Comportaments violents/delictius

MENYSPREUS/HUMILIACIONS

INTIMIDACIONS

Fonts

LLIBRE

IGNASI BEA SEGUÍ 11/09/2013 ¡En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana

INFORMACIÓ

BLOG ¡EN CRISTIANO! Els cossos de seguretat contra el català: Alberto Noriega del Castillo 19/11/2012 Antoni Mestre, Barcelona - Palma de Mallorca http://contraelcatala.blogspot.com.es/2012/11/antoni-mestre-barcelona-palma-de.html

NOTÍCIA

VILAWEB 08/09/2004 Un jove mallorquí, condemnat per parlar català a la guàrdia civil

LOBBY PER LA INDEPENDENCIA 22/07/2012 [http://www.lobbyperlaindependencia.org/webl2/noticia.php?paramNotid=13871&paramCategoria=74 JUNY DEL 2004 ANTONI MESTRE]

SANT ANDREU 08/09/2004 Un jove mallorquí, condemnat per parlar català a la guàrdia civil

OPINIÓ

DIARI BALEARS 21/09/2009 El gaudi de Gaudí

NORMALITZACIÓ.CAT 21/09/2009 El gaudi de Gaudí