El diputat Eduardo Ortega y Gasset questiona al Congrés que l'Estat persegueixi el català a Catalunya

De Wiki
Revisió de 07:24, 19 maig 2018; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 751

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ La reacció natural davant de tantes escomeses fou portar al Congrés dels Diputats el reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana. Els catalans reclamaven per via parlamentària i pacífica l’oficialitat del seu idioma, que els havien furtat amb violència. La iniciativa parlamentària es va presentar el dia 5 de juny de 1916 al Congrés, i es tractava d’una esmena al missatge de la corona. El 1916 començà una nova estratègia parlamentària per a la llengua catalana. De totes maneres, els polítics espanyols practicaven la ideologia de l’imperialisme dels estats i feien veure que no coneixien el principi de les nacionalitats, de manera que consideraven l’oficialitat del català destructora de la unitat de l’Estat. (…) A continuació el diputat Felip Rodés i Baldrich s’adreçà al plenari per afirmar que «el problema de la lengua catalana es un problema de libertad. (...) No estáis dispuestos a utilizar los procedimientos de violencia, como los ha utilizado Alemania en Polonia y Áustria en los pueblos de origen eslavo; el catalán ha de existir y el catalán se ha de hablar, y si ha de existir estamos frente a un problema de libertad, y hemos de resolver serenamente si cuatro millones de españoles tenemos la libertad de usar la lengua catalana, como los demás la castellana».[478] El va replicar el diputat Eduardo Ortega y Gasset. Davant de la demanda de llibertat, només va saber respondre-li que l’idioma «español no debe ser perseguido. (...) No se trata de perseguir el idioma catalán en Cataluña, de lo que se trata es de que no se persiga el idioma español en Cataluña». Perquè no sembli que el diputat Ortega y Gasset dormia a la palla, reprodueixo una altra frase que justifica la seva afirmació i amb la qual volia dubtar, amb aparent bona fe, que el català rebés de l’Estat discriminació o hostilitat: «¿Qué expresión oficial podéis vosotros alegar aquí que demuestre que el catalán recibe en ninguna parte trato de disfavor o de hostilidad por parte del Estado?» Estar prohibit un idioma a tot arreu no és pas perseguir-lo, i encara demanava que l’hi demostressin. (Ferrer i Gironès, 2000: 232-233).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [478] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 27, 1916, p. 552.


Datació

ANY 1916

MÉS Juny

DATA EXACTA 5/6/1916

DÈCADA 1910s

Localització

LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA

LOCALITAT CONGRÉS DELS DIPUTATS

MUNICIPI MADRID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S EDUARDO ORTEGA Y GASSET

QUALIFICACIÓ AUTOR/S DIPUTAT PER COÍN AL PARTIT LIBERAL; GERMÀ DEL FILÒSOF JOSÉ ORTEGA Y GASSET

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC

ORGANITZACIÓ PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Banalització imposició castellà a Catalunya

Fonts

NOTÍCIA

INFORMACIÓ

ENTREVISTA

OPINIÓ

DOCUMENTAL

VÍDEO

LLIBRE

DOCUMENT