El diputat Alcalá Zamora defensa que el català no pugui ser oficial: "no va a perder gran cosa, porque la retórica oficial no la adultere, con sus vacíos ritualismos, con que no se emplee para ejercer la violencia recaudatoria del apremio…"

De Wiki
Revisió de 07:26, 19 maig 2018; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 752

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ La reacció natural davant de tantes escomeses fou portar al Congrés dels Diputats el reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana. Els catalans reclamaven per via parlamentària i pacífica l’oficialitat del seu idioma, que els havien furtat amb violència. La iniciativa parlamentària es va presentar el dia 5 de juny de 1916 al Congrés, i es tractava d’una esmena al missatge de la corona. El 1916 començà una nova estratègia parlamentària per a la llengua catalana. De totes maneres, els polítics espanyols practicaven la ideologia de l’imperialisme dels estats i feien veure que no coneixien el principi de les nacionalitats, de manera que consideraven l’oficialitat del català destructora de la unitat de l’Estat. (…) El diputat Niceto Alcalá Zamora, liberal de l’ala demòcrata, expressant la política lingüística que calia exercir va fer una definició del principi de diglòssia establerta pels teòrics anys a venir. Alcalá Zamora estimava tant la llengua catalana que no la volia menystenir amb el llenguatge administratiu: «Es necesario, además, reconocer que la lengua excelsa en que escribieron Verdaguer y Maragall, Alomar y Rusiñol, no va a perder gran cosa, porque la retórica oficial no la adultere, con sus vacíos ritualismos, con que no se emplee para ejercer la violencia recaudatoria del apremio, ni para redactar la arbitrariedad curialesca del embargo. (Muy bien.)» A més de la hipòcrita classificació de les llengües en funció de la finalitat, reservà per al castellà no solament la brutícia de coercir i constrènyer, sinó també el futur: «Es preciso reconocer que si tenemos una administración que en su forma nebulosa es el caos, no la vamos a perfeccionar dándola como constitución definida la Babel. Es preciso convencernos de que, por bien de Cataluña, Cataluña debe ser bilingüe, con grandes consideraciones, más que consideraciones, con afectos, al idioma regional; lo impone la tradición con todos sus encantos, el pasado con todo su imperio, el hogar con su enorme presión; pero también para el castellano, que lo reclama la vida y el porvenir y el mundo con sus exigencias irresistibles.»[479] Alcalá Zamora inventava la tradició, deliberadament feia enginyeria nacionalista i embolcallava l’hostilitat contra la llengua catalana amb gentileses poètiques i romàntiques. La realitat, però, era que no volia oficial la llengua catalana.

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS


Datació

ANY 2017

MÉS Juny

DATA EXACTA 5/6/1916

DÈCADA 2010s

Localització

LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA

LOCALITAT CONGRÉS DELS DIPUTATS

MUNICIPI MADRID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S NICETO ALCALÁ-ZAMORA

QUALIFICACIÓ AUTOR/S ADVOCAT I POLÍTIC ESPANYOL, PRIMER PRESIDENT DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC

ORGANITZACIÓ PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Fòbia a la llengua catalana

Fonts

NOTÍCIA

INFORMACIÓ

ENTREVISTA

OPINIÓ

DOCUMENTAL

VÍDEO

LLIBRE

DOCUMENT