Cremen una efígie de Joan Fuster i reclamen la seva expulsió del País Valencià en un llibret de falles

De Wiki
Revisió de 20:10, 12 des 2017; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0075

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Després que Joan Fuster publicara 'Nosaltres els Valencians' i, especialment, 'El País Valenciano' (1962), obres on reivindicava els origens essencialment catalans dels valencians, es desfermà una campanya mediàtica en contra seva, atiada per falangistes, per, suposadament, haver atacat els tòpics sagrats de la 'valenciania'. Sembla ser tot començà amb el disgust d'Ombuena, director del diari Las Provincias, pel fet de no haver estat l'elegit per Destino per a realitzar l'encàrrec d'un guia turística sobre el País Valencià (l'Editoral de Barcelona havia escollit Fuster). Això el dugué a fer una campanya en premsa criticant fortament l'obra de Fuster, provocant una reacció contrària per elements conservadors de València, amb polèmics articles negatius al diari Levante primer, i a Jornada i Las Provincias posteriorment.

"Per arredonir els atacs a la figura de Fuster la jerarquia fallera se sumarà a la “festa” (dels lletraferits) en convertir-la en ninot i cremar-la a les festes josefines. En la Cavalcada del Ninot de 1963 dues carrosses (la de la falla de Peu De la Creu-En Joan de Vilarrasa i la de Cadis-Literat Azorin) es posicionaran en contra d’El País Valenciano i en la primera el cremaran a una falla. A la falla de la plaça de la Mercé del mateix any s’insistí en el tema. De fet al llibret es deixarà ben a les clares el rebuig dels membres de la comissió i l’aposta per l’ostracisme per al suecà, així com l’essencialisme, l’antiintel·lectualisme i l’acusació de traïdoria (“renegat”) que veurem més endavant al blaverisme:

«Cert llibre escrigué un fuster / que empudegà nostra essència, / demostrant-li a Valènsia / i als valencians, no voler. / L’home que és de molt saber / segons creu, sense falòries, / renega de nostres glòries / amb un cinisme sancer. / Mostra ser pantominer / i per la seua expressió, / mereix de fet l’expulsió / d’este país tan sincer /

[...]

Es bandejar al fuster / que la fusta mal treballa. / Per aço el cremem en la falla / que havem plantat al carrer»

(a Ariño, 1992a: 354-355)". (Citat a Flor, 2009: 140; 2011: 70).


CONSEQÜÈNCIES

També Francesc Almela i Vives es va sumar a la campanya, i en 1965 publicaria la seua pròpia guia Valencia y su reino. La campanya, dirigida de manera deliberada, va donar-li gran publicitat al llibre, a més de provocar que un ninot d'un fuster d'ofici fóra cremat a la Cavalcada del ninot. Després dels incidents, Joan Fuster no va tornar a publicar a la premsa valenciana del Movimiento. D'esta època daten les seues primeres col·laboracions a Correo Catalán (1961-66)."


OBSERVACIONS Joan Fuster proposarà un model de valencianitat que, entre d’altres, trencarà amb la identitat regional explícitament , per tant, amb la identitat nacional espanyola que no sols era absolutament hegemònica sinó també “oficial” al franquisme. Això, lògicament”, provocarà les primeres reaccions ja als anys seixanta del segle passat. De fet, una de les preguntes encara sense resposta adequada és com 'Nosaltres els valencians' i 'El País Valenciano' passaren la censura franquista. Probablement les autoritats no eren conscients de la magnitud potencial que tenia aquesta proposta. O tal vegada sí, i n’organitzaren la reacció (Flor, 2009: 138).

La metafòrica sentència d'expulsió de Fuster, és un clar precedent de l'estratègia ideològica d'extrangerització del País Valencià dels anomenats 'catalanistes' que prodigarà el moviment blaver a partir dels anys setanta.

A més, l'anticatalanisme faller també es dedicà a cremar llibres, com 'Nosaltres els Valencians', pel carrer de València. Aquestes accions seran justificades per Izquierdo com una "reacció sentimental i 'apolítica', com una forma de valencianisme primari, temperamental, de valenciania (Flor, 2011: 156).

Datació

ANY 1963

MÉS Març

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1960s


Localització

ESDEVENIMENT

Cavalcada del Ninot

LOCAL GENÈRIC FALLES

LOCALITAT N.I.

MUNICIPI VALÈNCIA

COMARCA VALÈNCIA

PROVÍNCIA VALÈNCIA

COMUNITAT AUTÒNOMA «COMUNITAT VALENCIANA»

TERRITORI PAÍS VALENCIÀ


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) JOAN FUSTER

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ESCRIPTOR

Dades autor/s

AUTOR/S N.I.

QUALIFICACIÓ AUTOR/S Autors fallers

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ENTITAT REGIONAL-CULTURAL

ORGANITZACIÓ Falla de Peu De la Creu-En Joan de Vilarrasa i Falla de Cadis-Literat Azorin


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI ('HATE SPEECH')

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)

Elements discursius

Estrangerització dels catalanistes

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA (N.I.) El País Valenciano

LLIBRE

VICENT FLOR 23/04/2011 NOVES GLÒRIES A ESPANYA: Anticatalanisme i identitat valenciana

DOCUMENT

VICENT FLOR 25/06/2009 L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL “BLAVERISME”