Base de Dades sobre la Catalanofòbia (B.D.C.): Diferència entre les revisions

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
m (Quines informacions conté?)
m (Catalanofòbia i Valencianofòbia)
Línia 18: Línia 18:
 
Val a dir que no seria exactament el mateix l'anticatalanisme que l'antipancatalanisme. Tanmateix, des de la seves primeres aparicions al País Valencià, a inícis del segle XX, "l'anticatalanisme no deixa de ser una forma - particularment eficaç - d'antivalenciamisme i d'antinacionalisme valencià (Flor, 2011: 66). I és que "l'anticatalanisme s'explicaria com una reacció estratègica del nacionalisme espanyol contra el valencianisme emergent, per "ofegar-lo" (2011: 65).[http://editorialafers.cat/botiga/ca/recerca-i-pensament/316-noves-glories-a-espanya-anticatalanisme-i-identitat-valenciana.html]. Talment, anticatalanisme i antivalencianisme tingueren el mateix origen, la mateixa finalitat, tornant-se pràcticament indestriables. De fet, en aquells temps l'anticatalanisme era "conjuntural, amb una acció ben limitada en tots els aspectes com limitada era també, per descomptat, la influència del valencianisme polític, tot i que aquest començava a anar guanyant protagonisme" (Viadel, 2009, 49).[http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24135]
 
Val a dir que no seria exactament el mateix l'anticatalanisme que l'antipancatalanisme. Tanmateix, des de la seves primeres aparicions al País Valencià, a inícis del segle XX, "l'anticatalanisme no deixa de ser una forma - particularment eficaç - d'antivalenciamisme i d'antinacionalisme valencià (Flor, 2011: 66). I és que "l'anticatalanisme s'explicaria com una reacció estratègica del nacionalisme espanyol contra el valencianisme emergent, per "ofegar-lo" (2011: 65).[http://editorialafers.cat/botiga/ca/recerca-i-pensament/316-noves-glories-a-espanya-anticatalanisme-i-identitat-valenciana.html]. Talment, anticatalanisme i antivalencianisme tingueren el mateix origen, la mateixa finalitat, tornant-se pràcticament indestriables. De fet, en aquells temps l'anticatalanisme era "conjuntural, amb una acció ben limitada en tots els aspectes com limitada era també, per descomptat, la influència del valencianisme polític, tot i que aquest començava a anar guanyant protagonisme" (Viadel, 2009, 49).[http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24135]
  
No fou fins poc abans de la transició espanyola que l'anticatalanisme tornà a fer aparició al País Valencià. En aquest cas, reviscolà amb tanta virulència que es deflagrà un enfrontament civil entorn a dues narratives que aspiraven a hegemonitzar la identitat col·lectiva de la societat valenciana i dels seus símbols. Aquest conflicte s'anomenà la batalla de València (1975 a 1981), per bé que fou més un linxament (contra els neovalencianistes i l'esquerra antifranquista) o una guerra, segons com es miri, donada la seva extensió temporal. En qualsevol cas, l'anticatalanisme de la transició al País Valencià sí que tingué conseqüències cabdals, condicionant l'assoliment de l'autonomia per un via de segona (l'article 143 de la Constitució) i rebaixant-ne les perspectives d'autogovern. Durant aquest període, la violència política de l'extrema-dreta i de l'emergent moviment blaver fou tan present que aquí hom ha decidit incluir-hi tots els casos dels que es té constància, amb independència de si tingueren o no una clara connotació anticatalanista.
+
No fou fins poc abans de la transició espanyola que l'anticatalanisme tornà a fer aparició al País Valencià. En aquest cas, reviscolà amb tanta virulència que es deflagrà un enfrontament civil entorn a dues narratives que aspiraven a hegemonitzar la identitat col·lectiva de la societat valenciana i dels seus símbols. Aquest conflicte s'anomenà la '''batalla de València''' (1975 a 1981), per bé que fou més un linxament (contra els neovalencianistes i l'esquerra antifranquista) o una guerra, segons com es miri, donada la seva extensió temporal. En qualsevol cas, l'anticatalanisme de la transició al País Valencià sí que tingué conseqüències cabdals, condicionant l'assoliment de l'autonomia per un via de segona (l'article 143 de la Constitució) i rebaixant-ne les perspectives d'autogovern. Durant aquest període, la violència política de l'extrema-dreta i de l'emergent moviment blaver fou tan present que aquí hom ha decidit incluir-hi tots els casos dels que es té constància, amb independència de si tingueren o no una clara connotació anticatalanista.
  
 
== Quines informacions conté? ==
 
== Quines informacions conté? ==

Revisió de 20:03, 12 març 2016

Benvinguts a la B.D.C., la Base de Dades sobre la Catalanofòbia.


Què és?

La B.D.C. és un ambiciós projecte - actualment en construcció - que pretén recopilar i classificar incidents que han ocorregut al llarg de la història contemporània, causats fonamentalment per una motivació catalonòfoba. Entenem aquí aquest concepte des d’una perspectiva ampla, contemplant situacions que han perjudicat persones pel simple fet d’emprar el català, de ser catalanes o de defensar postures nacionalistes, sigui des d’un marc que contempla Catalunya com a nació, qualsevol de les terres de parla catalana o bé el conjunt dels Països Catalans.

El fenòmen de la catalanofòbia s’entén aquí com una conseqüència política de l’anticatalanisme polític, d’arrel espanyolista. És a dir, lluny de ser un problema merament psicossocial, concebem aquest problema com d’arrel eminentment ideològica. En aquest sentit, i tractant de reforçar aquesta perspectiva, també s’han tractar recollir, en la mesura del possible, les manifestacions discursives de caràcter catalanòfob dirigides contra determinades persones, en particular, o bé contra determinats col•lectius humans en general (catalans, nacionalistes catalans o valencians, partits o entitats nacionalistes, independentistes, etc.).


Catalanofòbia i Valencianofòbia

És pertinent aclarir que el concepte aquí emprat de catalanofòbia abasta i comprèn també la denominació valencianofòbia, entesa com la aversió pel valencià, pel País Valencià o bé per les manifestacions del valencianisme com a fenòmen ideològic de caire nacionalista. És a dir, es consideraran com equivalents les expressions catalanofòbia i valencianofòbia, més encara si es té present que històricament l’anticatalanisme al País Valencià, en general, ha titllat de 'catalanistes' o de 'pancatalanistes' a tots els que han tractat de dignificar la llengua pròpia dels valencians.

Val a dir que no seria exactament el mateix l'anticatalanisme que l'antipancatalanisme. Tanmateix, des de la seves primeres aparicions al País Valencià, a inícis del segle XX, "l'anticatalanisme no deixa de ser una forma - particularment eficaç - d'antivalenciamisme i d'antinacionalisme valencià (Flor, 2011: 66). I és que "l'anticatalanisme s'explicaria com una reacció estratègica del nacionalisme espanyol contra el valencianisme emergent, per "ofegar-lo" (2011: 65).[1]. Talment, anticatalanisme i antivalencianisme tingueren el mateix origen, la mateixa finalitat, tornant-se pràcticament indestriables. De fet, en aquells temps l'anticatalanisme era "conjuntural, amb una acció ben limitada en tots els aspectes com limitada era també, per descomptat, la influència del valencianisme polític, tot i que aquest començava a anar guanyant protagonisme" (Viadel, 2009, 49).[2]

No fou fins poc abans de la transició espanyola que l'anticatalanisme tornà a fer aparició al País Valencià. En aquest cas, reviscolà amb tanta virulència que es deflagrà un enfrontament civil entorn a dues narratives que aspiraven a hegemonitzar la identitat col·lectiva de la societat valenciana i dels seus símbols. Aquest conflicte s'anomenà la batalla de València (1975 a 1981), per bé que fou més un linxament (contra els neovalencianistes i l'esquerra antifranquista) o una guerra, segons com es miri, donada la seva extensió temporal. En qualsevol cas, l'anticatalanisme de la transició al País Valencià sí que tingué conseqüències cabdals, condicionant l'assoliment de l'autonomia per un via de segona (l'article 143 de la Constitució) i rebaixant-ne les perspectives d'autogovern. Durant aquest període, la violència política de l'extrema-dreta i de l'emergent moviment blaver fou tan present que aquí hom ha decidit incluir-hi tots els casos dels que es té constància, amb independència de si tingueren o no una clara connotació anticatalanista.

Quines informacions conté?

En la Base de Dades sobre la Catalanfòbia (B.D.C.), les unitats d’anàlisi seràn els casos en què s’hagin vist afectats els drets individuals de persones (físiques o jurídiques) pel fet de patir catalanofòbia o bé les narracions que hagin atiat el discurs de l'odi en aquest sentit. Cada un d’aquests casos es correspondrà amb una fitxa. En aquestes fitxes, a més d’una narració dels fets, de les declaracions, amb les seves conseqüències i observacions pertinents, es detallaran una serie d’informacions corresponents a la datació, localització, dades de la víctima, dades de l’autor, classificació del cas (tipologia) i detallament dels comportaments violents/delictius. Finalment, també es referenciaran les fonts consultades.

Per a veure detalladament tot els camps amb les seves variables i categories, visiteu la pàgina wiki: Estructura de les fitxes de la B.D.C.

Com s’utilitza?

Per accedir a les fitxes de la B.D.C., tan sols cal que especifiqueu alguna paraula clau en el cercador que es disponibilitza en la part superior a la dreta (botons Vés-hi o Cerca). Per a que tot vagi bé, s'han de respectar les formes d'accetuació normatives. Majúscules i minúscules és indiferent. A tall d'exemple, si es busca saber els casos ocorreguts a Mataró, donat el cas, tan sols cal escriure el nom d’aquest municipi (amb accent) i premer al cercador. La wiki ens retornarà les fitxes on apareix exactament citada aquesta paraula en el text de totes les fitxes de la B.D.C. Si la paraula clau també consta en el títol de la pàgina, el cercador ens ho farà saber, discriminant “Coincidències de títol de la pàgina” de “Coincidències de text de pàgina”.

Si es vol fer una cerca més refinada, adoptant diferents criteris de recerca, la lògica és la mateixa, però per a treure’n el màxim profit recomanem conéixer amb més criteri les variables i categories de tots els camps amb què s’ha classificat la informació (visiteu de nou la pàgina wiki de l'Estructura de les fitxes[3])

Així per exemple, si digitem exactament “1970s” ens estarem referint a tots els casos ocorreguts a la dècada dels anys setanta, i no propiament a l’any “1970”. Si digitem “discriminació lingüística”, la wiki ens retornarà tots els casos de discriminació lingüística, sigui aquesta oral, escrita, laboral (per questions de llengua) o per altres situacions anàlogues. Només un coneixement profund sobre els critèris amb què s’ha construït aquesta base ens permetrà treure’n el màxim rendiment en la seva utilització.