Article a "El siglo futuro": "Amadeo Hurtado... ha sido siempre el hombre gris que desde el diario «La Publicitat» ha procurado orientar a la juventud catalanista hacia el lacayismo francesado… a través de la sumisión masónica": Diferència entre les revisions

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
m
(Narració dels fets)
Línia 18: Línia 18:
 
'''OBSERVACIONS''' El 1910, Amadeu Hurtado es retirà de la política quan es va dissoldre la Solidaritat, però va col•laborar als diaris El Poble Català i La Publicitat (aleshores La Publicidad), que va adquirir el 1914 i del que en va fomentar el seu procés de catalanització i traducció de nom. / La Publicitat va ser un diari en català, publicat a Barcelona de l'1 d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.[1] Procedia de la transformació de l'antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Fou el principal òrgan del catalanisme intel•lectual, i hi col•laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, a més d'articles ocasionals de polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. El diari mantingué el seu to catalanista durant la dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del sis d'octubre (1934), i desaparegué amb l'entrada a Barcelona de les tropes de Franco.
 
'''OBSERVACIONS''' El 1910, Amadeu Hurtado es retirà de la política quan es va dissoldre la Solidaritat, però va col•laborar als diaris El Poble Català i La Publicitat (aleshores La Publicidad), que va adquirir el 1914 i del que en va fomentar el seu procés de catalanització i traducció de nom. / La Publicitat va ser un diari en català, publicat a Barcelona de l'1 d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.[1] Procedia de la transformació de l'antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Fou el principal òrgan del catalanisme intel•lectual, i hi col•laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, a més d'articles ocasionals de polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. El diari mantingué el seu to catalanista durant la dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del sis d'octubre (1934), i desaparegué amb l'entrada a Barcelona de les tropes de Franco.
  
Entre els seus col·laboradors, hi va haver Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Pla, Carles Sentís, Josep Vicenç Foix, Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila o Josep Maria de Sagarra / Acció Catalana Republicana (ACR) va néixer oficialment el 22 de març de 1931 amb el nom de Partit Catalanista Republicà a partir de la reunificació de dos partits que uns anys abans s'havien escindit: Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya (el directori comú, però, s'havia constituït ja el 7 de febrer).[2] D'ideologia liberal i nacionalista, la seva base electoral s'estenia per moltes comarques i era formada per intel•lectuals, personalitats de diverses professions liberals i burgesia en general.[2] A Barcelona editaven La Publicitat i La Nau, dos diaris que gaudien de bona reputació.
+
Entre els seus col·laboradors, hi va haver Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Pla, Carles Sentís, Josep Vicenç Foix, Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila o Josep Maria de Sagarra / Acció Catalana Republicana (ACR) va néixer oficialment el 22 de març de 1931 amb el nom de Partit Catalanista Republicà a partir de la reunificació de dos partits que uns anys abans s'havien escindit: Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya (el directori comú, però, s'havia constituït ja el 7 de febrer). D'ideologia liberal i nacionalista, la seva base electoral s'estenia per moltes comarques i era formada per intel•lectuals, personalitats de diverses professions liberals i burgesia en general. A Barcelona editaven La Publicitat i La Nau, dos diaris que gaudien de bona reputació.
 +
 
 +
A arrel del fets d'octubre de 1934, des de Catalunya mateix apareixen veus assenyalant-lo com a jueu i maçó, com ara des de la publicació cristiana D.I.C. (Defensa dels Interessos Catalans), en que el 13 d'octubre del 1934, en una causa general contra els partits catalanistes, ja l'assenyalen, atribuint-li la condició de jueu i maçó: "ha  estat  un  dels homes més funestos de la Catalunya dels nostres temps, un dels màxims pertorbadors. La seva manca de dots polítiques li ha impedit fer una carrera política brillant i l’ha obligat a reduir-se a la intriga, que és l’art en el qual excel·leixen els homes de la seva raça, els jueus. Gràcies a les seves intrigues, va poder comprar un partit i un diari, i llavors, el seu esperit confusionari i la  seva  mentalitat  maçònica  el  va  empènyer  cap  a  l’Esquerra  a  la  qual  va  donar  els  vots necessaris  per  triomfar  i  realitzar  aquesta  coalició  esquerrana  monstruosa  que  va  des  dels milionaris d’Acció Catalana fins a l’anarquista Pestaña"
  
 
== Datació ==
 
== Datació ==

Revisió de 11:11, 23 des 2017

El siglo futuro, 28/1935 - Portada
El siglo futuro, 28/1935 - Pàg. 3

FITXA 0259

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ El siglo futuro, 28 de gener de 1935, article « «La Publicitat» y su influencia exterior» de Parvissimus:

«No hace mucho tiempo, entre el funesto político catalán Amadeo Hurtado y determinada persona que no creemos conveniente nombrar, se sostenía un diálogo en estos o muy parecidos términos: -Verdaderamente, «La Publicitat» dedica mucha atención a los problemas internacionales, como no hace la casi totalidad de los diarlos barceloneses. -En efecto. Es que en «La Publicitat» tenemos unos cuantos elementos que se orientan muy bien a través de la prensa extranjera. -No será más bien a través del Gran Oriente francés? -se le objetó. Hurtado, no negó ni afirmó. Su gran argumento confusionista de siempre. Nosotros hemos seguido tan de cerca como hemos podido las actividades políticas de «La Publicitat», catastróficas siempre, desde el punto de vista espiritual, tanto en el tiempo en que se veía en manos de sacerdotes y personas que pasaban por muy católicas, que a la par sostenían el diario con su dinero, como ahora, en sus últimos tiempos, en que, cabalgando sobre un estrambótico catalanismo, desembocó en una descarada actividad masonizante, siempre separatista...»

«...Amadeo Hurtado, el político inspirador de la orientación confusionista y ortodoxa del partido «Acció Catalana Republicana», provinente de la «Lliga» y ultimamente testaferro de «Esquerra Republiana Catalana», ha sido siempre el hombre gris que desde el diario «La Publicitat» ha procurado orientar a la juventud catalanista hacia el lacayismo francesado, admitiendo e infiltrando todo cuanto de malo se podía importar de Francia, a través de la sumisión masónica. Así, «La Publicitat» puede vanagloriarse, ante las sectas, de haber logrado envenenar una generación, cuya juventud, atraída por la exaltación del sentimiento catalán, se desprendió, como lastre inútil, de la virtud primaria, la fe religiosa, para caer, de concesión en concesión, en un nacionalismo pagano, hechura y provecho de las Logias...»


CONSEQÜÈNCIES


OBSERVACIONS El 1910, Amadeu Hurtado es retirà de la política quan es va dissoldre la Solidaritat, però va col•laborar als diaris El Poble Català i La Publicitat (aleshores La Publicidad), que va adquirir el 1914 i del que en va fomentar el seu procés de catalanització i traducció de nom. / La Publicitat va ser un diari en català, publicat a Barcelona de l'1 d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.[1] Procedia de la transformació de l'antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Fou el principal òrgan del catalanisme intel•lectual, i hi col•laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, a més d'articles ocasionals de polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. El diari mantingué el seu to catalanista durant la dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del sis d'octubre (1934), i desaparegué amb l'entrada a Barcelona de les tropes de Franco.

Entre els seus col·laboradors, hi va haver Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Pla, Carles Sentís, Josep Vicenç Foix, Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila o Josep Maria de Sagarra / Acció Catalana Republicana (ACR) va néixer oficialment el 22 de març de 1931 amb el nom de Partit Catalanista Republicà a partir de la reunificació de dos partits que uns anys abans s'havien escindit: Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya (el directori comú, però, s'havia constituït ja el 7 de febrer). D'ideologia liberal i nacionalista, la seva base electoral s'estenia per moltes comarques i era formada per intel•lectuals, personalitats de diverses professions liberals i burgesia en general. A Barcelona editaven La Publicitat i La Nau, dos diaris que gaudien de bona reputació.

A arrel del fets d'octubre de 1934, des de Catalunya mateix apareixen veus assenyalant-lo com a jueu i maçó, com ara des de la publicació cristiana D.I.C. (Defensa dels Interessos Catalans), en que el 13 d'octubre del 1934, en una causa general contra els partits catalanistes, ja l'assenyalen, atribuint-li la condició de jueu i maçó: "ha estat un dels homes més funestos de la Catalunya dels nostres temps, un dels màxims pertorbadors. La seva manca de dots polítiques li ha impedit fer una carrera política brillant i l’ha obligat a reduir-se a la intriga, que és l’art en el qual excel·leixen els homes de la seva raça, els jueus. Gràcies a les seves intrigues, va poder comprar un partit i un diari, i llavors, el seu esperit confusionari i la seva mentalitat maçònica el va empènyer cap a l’Esquerra a la qual va donar els vots necessaris per triomfar i realitzar aquesta coalició esquerrana monstruosa que va des dels milionaris d’Acció Catalana fins a l’anarquista Pestaña"

Datació

ANY 1935

MÉS Gener

DATA EXACTA 28/01/1935

DÈCADA 1930s

Localització

LOCAL GENÈRIC DIARI

LOCALITAT

MUNICIPI MADRID

COMARCA AREA METROPOLITANA DE MADRID

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

'VÍCTIMA (FÍSICA) AMADEU HURTADO I MIRÓ

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ADVOCAT I POLÍTIC CATALÀ, PROPIETARI DE LA PUBLICITAT

VÍCTIMA (JURÍDICA) LA PUBLICITAT

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT


Dades autor/s

AUTOR/S PARVISSIMUS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S ARTICULISTA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT

ORGANITZACIÓ El Siglo Futuro


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)


Elements discursius

Catalanisme i maçoneria

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA (N.I.) Acció Catalana Republicana

VIQUIPÈDIA (N.I.) Amadeu Hurtado i Miró

VIQUIÈDIA N.I. El Siglo Futuro

VIQUIPÈDIA (N.I.) La Publicitat

DOCUMENT

BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. HEMEROTECA DIGITAL (N.I.) El siglo futuro. Diario Católico (1875-1936)

BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. HEMEROTECA DIGITAL (N.I.) [1]