"Os están envenenando. ¡Son lobos con la piel de cordero!". Escarni d'un comandant de la Guàrdia Civil a Mossèn Batlle en una trobada d'escoltes de Catalunya i del País Valencià

De Wiki
Revisió de 18:25, 3 gen 2017; Admin (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0410

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Als anys 1950 es reemprenen les activitats de l'escoltisme a Catalunya, essent Mn. Batlle un clar exponent i dinamitzador. La pressió de les autoritats franquistes [contra l'escoltisme] , però, augmentava cada cop més. Un exemple foren els fets que es produïren al Montnegre[10] quan l'aplec de la branca minyons del 23 de maig del 1953 en què participaven unes 50 patrulles i uns 300 nois fou interromput a tres quarts de cinc del matí per uns noranta elements de la Guardia de Franco amb garrots que obligaren als nois a sortir de les tendes i escarniren Mossèn Batlle. Testimoni de Jordi Porta Ribalta (ex-president d’Òmnium Cultural): El maig del 1953, Jo tenia disset anys i era cap d’una patrulla de vuit nois que participàvem en una trobada excepcional de tots els escoltes de Catalunya i d’alguns del País Valencià. Dic excepcional perquè sabíem que les trobades generals s’havien de fer amb precaució per temor de les reaccions de les autoritats franquistes. Cal dir que en aquesta ocasió no es van prendre les precaucions habituals i ens reunirem acampats o fent bivac en una zona del Montnegre, en el vessant de la costa. Hi assistiren els nostres caps de secció i de grup, i mossèn Batlle com a consiliari general. «A tres quarts de sis del matí, els acampats foren obligats a sortir de les tendes per uns noranta membres de la guàrdia de Franco amb garrots. Esperaven trobar joves i només trobaren nois acompanyats de pocs adults. Els caps foren identificats i se’ls endugueren les camises de l’uniforme i les ensenyes», expliquen Balcells i Samper. Mossèn Batlle va ser injuriat. En el discurs que ens va fer el comandant de la Guàrdia de Franco va dir coses com: «Os estan envenenando. ¡Són lobos con piel de cordero! Parece mentira que un cura como usted —si es católico — vaya envenenando a la juventud de España.» Mossèn Batlle va aguantar amb dignitat, però va quedar una mica tocat psicològicament.


CONSEQÜÈNCIES La pressió de les autoritats continuà i fou tan forta que el Consell de l'ICE, davant de les dificultats per un normal funcionament es veié obligat a suspendre el 23 de desembre de 1953 les seves activitats com a tal. A partir d'aquell els agrupaments haurien de continuar per ells mateixos. Tot i això Mn. Batlle va continuar la tasques d'ajuda usant la seva condició de capellà i reclamant quan pertocava la intervenció de la jerarquia de l'església quan sorgien incidents i maldant per altra part per aconseguir l'emparament legal eclesiàstic de tot l'escoltisme o si més no del confessional... En aquest context, però l'escoltisme seguí creixent. Entre 1954 i 1956 havien nascut més de 33 agrupaments nous. / El 1954 Mn. Batlle va caure greument malalt, va perdre la parla. Immobilitzat a casa es va dedicar a escriure (escrits que després es van publicar) sobre temes d'escoltisme, del seu agrupament. Mentre rebia a casa seva als responsables escoltes: quan la malaltia s'accentuà els nois escoltes el vetllaven de manera permanent. Finalment els seus precs van tenir recompensa. Durant els últims dies de la seva vida, en el seu el llit de mort, el bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego pressionat pel Nunci del Vaticà Monsenyor Antonioni i per personalitats catòliques, el nomenà Consiliari Diocesà de l'Escoltisme i prometé l'emparament de l'església per als seus agrupaments escoltes. Amb això s'assegurava la continuïtat de la seva obra.[12] El bisbe complí la seva promesa i l'any següent el bisbat donava oficialitat a la Delegació Diocesana d'Escoltisme. Nomenarà, també, Consiliari Diocesà Mn. Ricard Pedrals i Blanxart com ell desitjava. Va morir el 26 de novembre de 1955. El seu enterrament va ser multitudinari. Els funerals el 27 d desembre a Santa Maria del Mar un acte d'adhesió no sols a l'home sinó a la seva obra.


OBSERVACIONS Després de la Guerra Civil, l'escoltisme no tornà a recuperar la seva plenitud fins a la dècada de 1950 amb la represa on tingué un paper destacat, entre d'altres, mossèn Antoni Batlle i Mestre. Sorgiran noves entitats com la Delegació Diocesana d'Escoltisme, i l'Associació Catalana d'Escoltisme. Serà un període d'expansió malgrat els entrebancs de les autoritats franquistes.


Datació

ANY 1953

MÉS Maig

DATA EXACTA 23/05/1953

DÈCADA 1950s


Localització

LOCAL GENÈRIC MUNTANYA

LOCALITAT MASSÍS DEL MONTNEGRE

MUNICIPI TORDERA

COMARCA MARESME

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) ANTONI BATLLE I MESTRE

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA SACERDOT I PEDAGOG CATALÀ QUE ES CONVERTÍ EN EL GRAN IMPULSOR DEL L'ESCOLTISME CATÒLIC A CATALUNYA

VÍCTIMA (JURÍDICA) ICE – INSTITUCIÓ CATALANA D'ESCOLTISME (MINYONS DE MUNTANYA-BOY SCOUTS DE CATALUNYA)

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT EXCURSIONISTA


Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S COMANDANT DE LA GUÀRDIA DE FRANCO

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) A.C.E. - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ GUÀRDIA CIVIL


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) INTIMIDACIONS I AMENACES


Elements discursius

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA (N.I.) Escoltisme

VIQUIPÈDIA (N.I.) Antoni Batlle i Mestre

LLUITES COMPARTIDES (OMNIUM CULTURAL) 30/12/2016 Escoltisme català