Unamuno compara en una conferència el català amb una espingarda i el castellà amb un màuser
FITXA 0744
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Unamuno inicialment considerà que espanyol no havia de ser sinònim de castellà i que Castella era una «teocràcia militar» que no sabia assumir cap de les energies que li venien de la perifèria. Criticava als castellans el concepte de la «unidad, la pura unidad, la unidad desnuda, la unidad que no es sino unidad».[470] Arran de l’«aplec de la protesta» de 1906 i del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, esdevingut el mateix any, Unamuno canvià d’opinió sobre la cultura i la llengua catalanes. Començà la teoria sobre l’excessiva tendència a la «frivolitat meridional» i l’estètica. «Seréis siempre unos niños, levantinos! ¡Os ahoga la estética!» Unamuno voldria que els catalans abandonessin la llengua catalana i catalanitzessin Espanya en castellà: «Catalanizad, si podéis, España entera.» Maragall el va contradir i li va explicar que Catalunya havia estat segles col·laborant amb l’esperit hispànic, i que no n’havia tret res; es preguntava: «¿Dónde está el rastro de catalanidad en el espíritu español mientras esto ha durado?» El 1915 Unamuno en una conferència a Valladolid va dir «que anhela y espera la integración de todas las hablas ibéricas en una sola». El mateix any a València comparà el català amb una espingarda i el castellà amb un màuser. D’ençà d’aleshores Unamuno definitivament ja no fou un propagador de la cultura catalana ni de la política hegemònica a Catalunya. L’esperança del seu suport que els catalans tenien durant la Segona República es va esvair amb la seva actitud al Congrés dels Diputats, tal com es veurà més endavant. No obstant això, a Salamanca poc abans de morir Unamuno va defensar els catalans davant els feixistes, que varen cridar que els catalans i els bascos eren «tumores pestilentes en el cuerpo de la nación». La relació d’Unamuno amb la cultura i la llengua catalanes va ser ambivalent (Ferrer i Gironès, 2000: 228).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [470]Horst Hina. Castilla y Cataluña en el debate cultural 1714-1939, Península, Barcelona, 1986, p. 285 i següents.
Datació
ANY 1915
MÉS No Informat
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1910s
Localització
LOCAL GENÈRIC CONGRÉS / CONFERÈNCIA
LOCALITAT
MUNICIPI VALÈNCIA
COMARCA VALÈNCIA
PROVÍNCIA VALÈNCIA
COMUNITAT AUTÒNOMA «COMUNITAT VALENCIANA»
TERRITORI PAÍS VALENCIÀ
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S MIGUEL DE UNAMUNO Y JUGO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ESCRIPTOR Y FILÒSOF ESPANYOL
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N.I
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.
ORGANITZACIÓ N.I.
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 23/12/2014 CATALANOFÒBIA 21: La perpetuació de la diglòssia
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
