Un periodista: "El catalán de las ciudades, que ha sido siempre bilingüe… se ha esforzado en convertir su habla vernácula en idioma cultural, empresa laudable siempre que no se desnaturalice con fines políticos bastardos"
FITXA 0799
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ El periodista Francisco Seminario, en fer una descripció de l’actitud dels catalans durant la dictadura del general Primo de Rivera, d’una banda va dir que aquells es van separar espiritualment d’Espanya agafant com a instrument l’idioma i, de l’altra, va mentir afirmant: «El catalán de las ciudades que ha sido siempre bilingüe desde antes de la unidad nacional, ha puesto todo su empeño en estos últimos años, en olvidar su idioma comercial base de su prosperidad, y se ha esforzado en convertir su habla vernácula en idioma cultural, empresa laudable siempre que no se desnaturalice con fines políticos bastardos.»[512] Això hauria estat veritat si durant el directori militar no s’hagués donat un fet que no s’havia esdevingut mai en la història de les relacions entre Catalunya i Espanya. Es tracta del manifest que van fer públic més d’un centenar d’escriptors i intel·lectuals castellans el març de 1924 adreçat al dictador, que acabava així: «Creemos cumplir un deber de patriotismo diciéndole a Cataluña que las glorias de su idioma viven perennes en la admiración de todos nosotros y que serán eternas mientras exista en España el culto del amor desinteresado a la belleza.» Després d’aquest manifest, el règim militar no va afluixar en res i com s’ha vist la persecució política i legal va continuar exactament igual. Esmentar aquest document en un treball sobre la catalanofòbia seria gratuït i gairebé no tindria importància si no fos que alguns d’aquells intel·lectuals signants a favor del català anteriorment hi havien anat en contra, i també que altres intel·lectuals temps a venir s’oposarien a la utilització del català en diversos àmbits durant la futura Segona República. Cal recordar, igualment, que la catalanofòbia en el temps de repressió del directori es manifestà tan sols a través del govern, però és evident que la no-expressió d’aquest pensament per líders d’opinió o per mitjans de comunicació es devia al dur context que vivien els catalans, per la qual cosa no valia la pena manifestar cap doctrina anticatalana ni cap ideal assolit ja en la pràctica. (Ferrer i Gironès, 2000: 251-252).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS
Datació
ANY 1930
MÉS No Informat
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC PUBLICACIÓ
LOCALITAT
MUNICIPI N.I.
COMARCA N/A
PROVÍNCIA N.I.
COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S FRANCISCO SEMINARIO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S PERIODISTA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N.I
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.
ORGANITZACIÓ N.I.
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Banalització imposició castellà a Catalunya
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 14/02/2015 CATALANOFÒBIA 23: PRIMO DE RIVERA, GLOTÒFAG
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.