Un informe del Congrés titulat "El problema de Cataluña" proposa que es creu una acadèmia oficial sobre la llengua, indegudament anomenada catalana
FITXA 0755
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Els catalans reclamaven per via parlamentària i pacífica l’oficialitat del seu idioma, que els havien furtat amb violència. La iniciativa parlamentària es va presentar el dia 5 de juny de 1916 al Congrés, i es tractava d’una esmena al missatge de la corona. El 1916 començà una nova estratègia parlamentària per a la llengua catalana. De totes maneres, els polítics espanyols practicaven la ideologia de l’imperialisme dels estats i feien veure que no coneixien el principi de les nacionalitats, de manera que consideraven l’oficialitat del català destructora de la unitat de l’Estat. (…) En vista d’aquesta situació, el dia 8 de juliol de 1916 la Lliga va presentar una nova proposició de llei per la qual s’intentava de nou que la llengua catalana fos oficial a les corporacions públiques i als tribunals de justícia, i es pogués fer servir en els documents notarials, en l’ensenyament, etc. Va ser derrotada en una votació en què hi va haver tretze vots a favor i cent vint en contra. Un cronista d’aquella jornada parlamentària digué: «Luego, en los pasillos, se reconocía por todos que la conducta de los nacionalistas, y especialmente su proposición, no tenían ni defensa, ni excusa. Como dice el refrán de Castilla, “sobre lo bonitos que son, todavía se visten de colorado”.»[481] A causa d’aquests debats del Congrés dels Diputats sobre l’oficialitat de la llengua catalana, Romanones va sol·licitar a un membre destacat del grup liberal un informe o dictamen titulat «El problema de Cataluña»[482] i signat el 18 de juny de 1916. S’hi plasmen sistematitzats tot el pensament polític liberal i sobretot el tracte que havia de tenir la llengua catalana. Una de les primeres afirmacions és que «la literatura catalana es un tesoro de España. A España, por lo tanto, corresponde ahora, en vista del pleito entablado por los Catalanistas pretendiendo el monopolio de su pretendido idioma, plantear el litigio de propiedad y declarar monumento nacional esa lengua».[483] La solució era crear l’Academia de la Lengua Catalana, «indebidamente llamada catalana» i que caldria anomenar aragonesa; s’hi portarien representants dels reialmes de l’Aragó, València, Mallorca i fins i tot Múrcia. El primer que aquesta Academia hauria de fer és redactar i publicar un diccionari de la llengua denominada catalana «practicando un minucioso expurgo para expulsar todos los vocablos franceses fraudulentamente introducidos por los Catalanistas», que eren precisament els membres de l’Institut d’Estudis Catalans. L’altra acció que s’hauria d’impulsar seria ampliar la Real Academia de la Lengua Española amb autoritats en el dialecte català. També s’hi recomanava crear una càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Però no s’hi feia cap esment sobre l’ensenyament i l’ús oficial de la llengua en la vida quotidiana. L’autor d’aquest informe era incongruent quant a les opinions polítiques. D’entrada, deia que la llengua catalana no definia la nacionalitat, però posteriorment, per esborrar els vincles entre nació i llengua i amb l’únic objectiu d’evitar la conscienciació nacional dels catalans, proposava establir vincles lingüístics amb l’Aragó i Múrcia. (Ferrer i Gironès, 2000: 232-235).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [481] Fernando Soldevilla. El año político 1916, Imprenta Julio Cosano, Madrid, 1917, p. 276. [482] Archivo de la Presidencia del Gobierno. Inventario Topográfico. «Autonomía y Mancomunidad Catalana», A11, núm. 9, lligall 1, full 25.
Datació
ANY 1916
MÉS Juny
DATA EXACTA 18/6/1916
DÈCADA 1910s
Localització
LOCAL GENÈRIC DOCUMENT
LOCALITAT
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S UN INDIVIDU
QUALIFICACIÓ AUTOR/S DIPUTAT DEL GRUP LLIBERAL AL CONGRÉS
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 23/12/2014 CATALANOFÒBIA 21: La perpetuació de la diglòssia
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
