Salvador de Madariaga: "el abandono del castellano por los pueblos de la Península es quizá el síntoma más grave de la vesania separatista que padecen todos, a comenzar por Portugal"

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salvador de Madariaga

FITXA 0623

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Durant la República als intel·lectuals i a l’opinió pública en general els preocupava molt que l’ensenyament no estigués sota la direcció del nacionalisme d’estat i que el castellà no s’imposés obligatòriament. Sabien perfectament com havien fet emergir a través de l’escola la nació inventada. (…) Salvador de Madariaga, el 1931, en el seu conegut llibre España afirmava sense preocupar-se’n gaire que la llengua catalana havia mort al segle XVI: «El lenguaje catalán, único rasgo específico de la región, muere como lengua de cultura a principios del siglo xvi. Cataluña defiende sus libertades contra el rey. (...) Pero su cultura es entonces castellana, como su lenguaje.»[570] Després d’haver fet l’acta de defunció de la llengua catalana, Madariaga més endavant recomanava als catalans que no parlessin en català i no abandonessin el castellà. ¿Però no havíem quedat que la cultura era castellana? S’agafa més aviat un mentider que un coix. Ell mantenia això: «Los catalanes no parecen haberse dado cuenta tanto como el resto de los españoles de la necesidad de mantener el lenguaje castellano, como una fuerza viva de unidad nacional a través de todo el país, necesidad tanto mayor cuanto mayor sea la autonomía que se dé a las regiones, y que se explica por dos razones al menos: unidad política y utilidad administrativa.» Per acabar-ho d’adobar, a peu de plana reconeixia que els catalans abandonaven el castellà, ¿però com es pot abandonar una llengua, si no se’n té una altra per substituir-la? ¿Com es pot abandonar una llengua que no s’ha tingut mai? Deia que «el abandono del castellano por los pueblos de la Península es quizá el síntoma más grave de la vesania separatista que padecen todos, a comenzar por Portugal».[571] (Ferrer i Gironès, 2000: 275).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [570] Salvador de Madariaga. España. Ensayo de historia contemporánea, Hermes, México, Buenos Aires, sisena edició, 1955, p. 247. [571] Salvador de Madariaga. Op. cit., 1955, p. 477.


Datació

ANY 1931

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1930s


Localització

LOCAL GENÈRIC PUBLICACIÓ

LOCALITAT LLIBRE: ESPAÑA Ensayo de historia contemporánea

MUNICIPI N.I.

COMARCA N/A

PROVÍNCIA N.I.

COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S SALVADOR DE MADARIAGA

QUALIFICACIÓ AUTOR/S DIPLOMÀTIC I INTELECTUAL ESPANYOL, VINCULAT A LA 2ª REPÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N.I

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.

ORGANITZACIÓ N.I.


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

Banalització imposició castellà a Catalunya

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 27/03/2015 Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història

LLIBRE

EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès 31/12/2000 Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història