Sánchez Albornoz: "Castilla no ha impuesto su lengua (…). El castellano ha triunfado por la superioridad de sus grandes escritores frente a los escritores de las otras regiones"
FITXA 0511
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ (55) 1977 "Castilla no ha impuesto su lengua -la lengua de la España central-. El castellano ha triunfado por la superioridad de sus grandes escritores frente a los escritores de las otras regiones" Claudio Sánchez Albornoz. Académico de la Real Academia de la Historia.
La negació de l’opressió de la llengua catalana per part de l’Estat, no era pas exclusiva de Salvador de Madariaga, sinó que formava part de l’ideari espanyol, el qual pretenia que no s’havia imposat mai el castellà. Sánchez Albornoz, que el 1918 va guanyar la càtedra d’història d’Espanya a la universitat de Barcelona i que, per tant, podia conèixer la realitat catalana, garantia amb el seu prestigi científic que «Castilla no ha impuesto su lengua —la lengua de la España central. El castellano ha triunfado por la superioridad de sus grandes escritores frente a los escritores de las otras regiones».[493] Si, efectivament, el castellà no es va imposar mai, ¿qui recoi devia fer les més de cinquanta lleis per obligar-ne el seu ús? ¿I per què s’enfadaven tant quan es demanava de recuperar l’oficialitat de la llengua catalana? (Ferrer i Gironès, 2000: 239).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS En el nacionalisme espanyol no era infreqüent la idea que Espanya era Castella. La tesi de Menéndez Pidal era que «Castilla ha hecho a España», tesi completada per la d’Ortega y Gasset: «Castilla hizo a España y la deshizo.» Claudio Sánchez Albornoz va encunyar la seva aportació: «Castilla hizo a España y España deshizo a Castilla.» Américo Castro també tenia un interès preferent per Castella, ja que considerava que aquesta va determinar Espanya molt més que cap altre territori peninsular; també va mantenir que «algunos piensan que a mi me interesa sólo la media España castellana y no la otra. Mas, en primer lugar, yo no tengo la culpa de que Castilla haya estado a punto de absorber totalmente a toda la Península» (Ferrer i Gironès, 2000: 258).
[493] Claudio Sánchez Albornoz. El drama de la formación de España y los españoles, Edhasa, Barcelona, 1977, p. 115.
- En el llibre de Ferrer i Gironès, la referència d'aquesta cita està contextualitzada als anys 20.
Datació
ANY N.I.
MÉS No Informat
DATA EXACTA
DÈCADA 1920s
Localització
LOCAL GENÈRIC DECLARACIONS
LOCALITAT
MUNICIPI N.I.
COMARCA N/A
PROVÍNCIA N.I.
COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S CLAUDIO SÁNCHEZ-ALBORNOZ
QUALIFICACIÓ AUTOR/S HISTORIADOR I POLÍTIC ESPANYOL, MEMBRE DE LA RAH
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ENTITAT LINGÜÍSTICA / CULTURAL
ORGANITZACIÓ REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Banalització imposició castellà a Catalunya
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 21: La perpetuació de la diglòssia
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
INFORMACIÓ
TRIPOD (N.I.) CATALANOFOBIA
VIQUIPÈDIA (N.I.) Claudio Sánchez-Albornoz
XARXA SOCIAL
FÒRUM VILAWEB (N.I.) Catalanofòbia i Dictadura invisible espanyola.
