Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, rep amenaces anònimes catalanòfobes
FITXA 0613
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Puig i Cadafalch era un cas de síndrome de Diógenes, un acaparador compulsiu de papers al seu estudi-vivenda del carrer de Provença, fa broma Eduard Riu-Barrera. Una gran sort per als comissaris de l’exposició, autènticament desbordats: només dels seus projectes de reconstrucció del monestir de Montserrat hi ha 700 plànols, tants que han renunciat a incloure el tema a la mostra. Però aquest afany conservador ha permès trobar fins i tot els centenars d’anònims amenaçants que rebia: els guardava amb el seu sobre original, i transcrits a màquina quan la lletra era indesxifrable. I no tenien res a envejar a l’assetjament actual a Twitter. L’anònim potser era més privat. Però amb tantes faltes d’ortografia i no menys virulent, sobretot si es té en compte que era perfectament creïble a la Barcelona de les pistoles que les amenaces acabessin amb violència de veritat. Les amenaces venien tant des del sindicalisme com de l’anticatalanisme. «Señor Puig y Catalamierda. Está usted condenado a muerte. La Mano Negra», diu un missatge escrit en paper rosa. Fins i tot les protestes per demanar transport públic anaven bastant més enllà del que avui seria una protesta veïnal. «Señor Puig y Cadafalch. Necesitamos que se apruebe el tren metropolitano del SO. NE. De Barcelona para dar pan a los hijos. Emplearemos argumentos de fuerza como lo sabe hacer el Sindicato Unico. Tambien queremos serbisio de autobús sin mas escusas ni comedias. Del tiempo fue V. seguido de cerca por la calle de Lauria hasta la calle de Consejo de Ciento cerca chaflan Bruch con la mano en el bolsillo. Iba solo a nosotros se nos protegía por la oscuridad. Suerte de algún santo que le protegía, estaba seguido de cerca y podía costarle caro. Ahora tenemos faena a vigilar a los enemigos de los automobiles es decir a los concejales señalados. El Sindicato Unico».
El trol postal també existia ja en aquella època. En una carta dirigida al senyor «Puig i Cagafals» un escriu: «Vosaltres los regionalistas de la Lliga sou una colla de chiflats, qu’aneu cap á S. Boy hi falta gent».L’anònim sens dubte va escandalitzar el molt conservador president de la Mancomunitat a l’afegir que «la llengua catalana es cosa bona per fé la llepada de la pixa y de la xona».
Una altra de les cartes exposades li retreu que Catalunya «le debe la prosperidad al resto de ESPAÑA, que con las tarifas prohibitivas al no poder competir la industria con el extranjero, nos obliga a comprar las mercancías a precios más elevados».
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS
Datació
ANY
MÉS No Informat
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1920s
Localització
LOCAL GENÈRIC CARTA
LOCALITAT
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÈS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) JOSEP PUIG I CADAFALCH
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ARQUITECTE I POLÍTIC CATALÀ
VÍCTIMA (JURÍDICA) LLIGA REGIONALISTA / MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC / ADMINISTRACIÓ PRE-AUTONÒMICA
Dades autor/s
AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ANÒNIMS, NO IDENTIFICATS
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) N/A
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N/A
ORGANITZACIÓ N/A
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH) / HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Insults Catalanòfobs / Intimidacions i amenaces
Elements discursius
Fonts
NOTÍCIA
PERIÓDICO.CAT, EL Ernest Alós 15/12/2017 Abans de Twitter ja hi havia trols: "Señor Puig y Catalamierda…"
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA Josep Puig i Cadafalch
