Mossèn Joan Tusquets, després de visitar el camp de concentració nazi de Dachau on s'aplicava el confinament: "lo hicieron para enseñarnos lo que teníamos que hacer en España…"
FITXA 0225
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ 1933 - Mossèn Joan Tusquets, ideòleg i propagandista acèrrim contra l'anomenat contuberni jueu-maçó, que tenia entre els més fervents lectors a en Franco, després de visitar el camp nazi de Dachau on encara no s'aplicava la "solució final" sinó "només" el confinament: «...Lo hicieron para enseñarnos lo que teníamos que hacer en España...». Recollit sense referència al llibre Tempesta (2015).
CONSEQÜÈNCIES Quan feia un any de guerra civil, els rebels feixistes crearen camps de concentració a Espanya (ordre de la Secretaria de Guerra del Govern de Burgos, del 5 de juliol de 1937). Per a tal fet, comptaren amb l'assessorament del Paul Winzer, pertanyent a la Gestapo i les SS, de manera que els camps espanyols, en especial del de Miranda de Ebro, eren una còpia dels camps nazis.
La història espanyola passa de puntetes sobre els camps de concentració franquista, qualificant-los de llocs d'empresonament transitoris, quan en realitat eren llocs d'extermini lent. No s'hi aplicà la solució final com als camps nazis, però si l'eliminació dels presoners per esgotament, abusos, insalubritat, manca d'aliment, afusellaments, etc. També cal considerar que, a llocs com Miranda de Ebro, hi havia zones per als presoners republicans, zones per a presoners especials (jueus espanyols), i àrees per a presoners estrangers, sovint capturats al Pirineu quan escapaven del nazisme i que sovint eren presoners temporals, atesa la suposada neutralitat franquista. Tot i això, els nazis passaven llistats a Franco dels presoners estrangers reclamats, i fins i tot, en Himmler, durant la seva visita a Espanya, no s'estigué de visitar el camp de Miranda de Ebro.
OBSERVACIONS Joan Tusquets Terrats (1901-1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemitess, antimaçòniques i anticomunistes. Va néixer en una família de banquers rics de Barcelona. El seu pare era descendent de banquers jueus, nacionalista català i amic de Francesc Cambó. Quan era professor al seminari de Barcelona fou comissionat per a escriure un llibre sobre la teosofia de Madame Blavatsky. Aleshores va desenvolupar "un interès obsessiu en les societats secretes". Durant la Segona República Espanyola la seva obsessió vers la maçoneria esdevingué patològica, acusant a tort i dret (p.e. al President Macià), i publicant pamflets on descrivia teories conspiratòries.
A la perifèria de la conspiració militar contra la República a través dels seus vincles amb els carlins catalans, mossèn Tusquets arribaria a tenir influència en la dreta espanyola, i específicament sobre Franco -qui va devorar amb entusiasme les seves diatribes antisemites i antimaçòniques-, i arribaria a nomenar-lo mentor de la seva filla. La influència d'en Tusquets sobre en Franco, i per tant sobre el franquisme, fou tant enorme que, passada la guerra civil, durant dues dècades en Franco escrigué una quarantena d'articles, amb el pseudònim Jakin Boor, contra la maçoneria, el judaisme (instigador d'aquesta), i en definitiva contra l'anti-Espanya (p.e. La masonería no descansa, del març de 1960).
Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i mà dreta de 1937 a 1941 va lloar posteriorment la contribució de Tusquets a "la creació de l'atmosfera que va conduir a la insurrecció nacional".
El 1933, davant l’èxit de la seva campanya, primer amb Orígenes de la revolución española i després amb els diferents volums de Las Sectas, Joan Tusquets va ser convidat per l’Associació Antimaçònica Internacional a una de les seves reunions, a Alemanya, i que incloïa una visita al camp de concentració de Dachau. Tot just feia uns mesos que els dirigents nazis l’havien obert com a centre de detenció d’enemics del règim per encabir-hi presoners polítics, militants sindicals i religiosos o simplement aquells que no encaixaven amb la ideologia nazi. Segons el mateix Tusquets, la visita al camp tenia per finalitat ensenyar el que havien de fer a Espanya. Més tard va afirmar que havia estat sorprès pel que va veure, però 'en el moment el flux i la intensitat de les seves publicacions antisemites i anti-maçòniques no va disminuir'.
En Tusquets ofereix a la premsa (p.e. al Correo Catalán) una imatge idealitzada del règim nazi i d'en Hitler respecte al seu tracte als jueus, recorda, de forma sorprenent, que Hitler era catòlic. I que «en su actuación antijudaica ha procurado tratar a los judíos, si no con dulzura de misionero, al menos con el respeto que merecen siempre los enemigos a un gobernante cristiano. Ha [tratado con] dulzura sus propiedades, ha defendido sus vidas y sus derechos fundamentales, se ha esforzado en reprimir y encauzar los brutales instintos vengativos de la plebe»
Datació
ANY 1933
MÉS N.I.
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC N.I.
LOCALITAT
MUNICIPI N.I.
COMARCA N.I.
PROVÍNCIA N.I.
COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.
TERRITORI N.I.
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A
Dades autor/s
AUTOR/S JOAN TUSQUETS TERRATS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell)
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell)
ORGANITZACIÓ
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Catalanisme i semitisme / sionisme
Fonts
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA (N.I.) Joan Tusquets Terrats
Joan Pérez i Ventayol, Els debats sobre la qüestió jueva a Catalunya (1917-1939). UAB. 2015
Juan Tusquets, «Hitler ante el problema judaico ¿Se trata de entronizar los viejos ídolos germánicos o de combatir la Masonería coaligada contra la revolución nacional-socialista? Un momento decisivo para la “nueva” Alemania» - El Correo Catalán, 5 d’abril de 1934.
LLIBRE
Heribert Vogt , Tempesta, KIT-BOOK (2015)
