Insults catalanòfobs freqüents als calaboços de les comissaries franquistes contra catalans detinguts

FITXA 0684

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Els catalans saben que fins a la caiguda dels règims feixistes europeus van ser objecte d’una persecució de gran intensitat amb empresonaments, judicis sumaríssims, afusellaments, etc. D’ençà d’aleshores l’opressió va continuar amb la mateixa eficàcia i sense tanta sang. Però caldrà que una nova generació de catalans sense records de la guerra agafi per les seves mans la lluita clandestina per la defensa de Catalunya, la qual cosa es fa patent pels volts dels anys seixanta. Els detinguts arran dels esdeveniments del 1960 al Palau de la Música Catalana van ser torturats per la policia, alguns membres de la qual, segons que consta en una relació dels fets protocol·litzada notarialment, van pronunciar frases com ara «ya estamos hartos de curas», «los rojos sólo hicieron una cuarta parte del trabajo, pues dejaron demasiados curas», «la Congregación Mariana de los padres jesuitas (...) sólo sirve para encubrir maniobras comunistas», «lo que Hitler hizo con los judíos no fue nada con lo que nosotros haremos con los catalanes», «los catalanes no tienen c...», «perro catalán, hijo de p...», «dentro de un año seréis unos esclavos y nos limpiaréis los zapatos», «qué lástima que no pudiéramos mataros a todos», «los catalanes estaréis más bajos que la mierda que sois». Aquests insults eren habitualment utilitzats contra els detinguts catalans. En relació amb aquesta actitud, Josep Benet sentencia: «L’explosió del mateix odi contra Catalunya del temps de González Oliveros; el mateix d’Acedo Colunga: “mal nacidos”; el mateix Galinsoga: “Todos los catalanes son una mierda”. L’odi contra la catalanitat.»[601] Aquests sentiments sobre els catalans expressats per la policia no eren pas exclusius d’aquests funcionaris, sinó que era l’ideari oficial i general dels seus caps i de l’administració que servien. Juan Luis Cebrián manifesta que «el catalán era durante esa época (la dècada dels seixanta) alguien quizá ridiculizado y aun en cierta medida no querido en la meseta, pero respetado y envidiado casi siempre». Sosté que els cercles demòcrates eren oberts a les reivindicacions nacionals de Catalunya, però que aixecaven «en las capas populares extensas franjas de incomprension»[602] (Ferrer i Gironès, 2000: 289-290).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [601] Josep Benet. Combat per una Catalunya autònoma, Bruguera, Barcelona, 1979, p. 133. [602] Juan Luís Cebrián. «Cataluña vista desde el resto de España», El País, 8 de gener de 1984, p. 12.

Datació

ANY

MÉS No Informat

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1960s

Localització

LOCAL GENÈRIC COMISSARIA/CASERNA

LOCALITAT

MUNICIPI N.I.

COMARCA N.I.

PROVÍNCIA N.I.

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANS DETINGUTS PER LA POLICIA FRANQUISTA

VÍCTIMA (JURÍDICA)

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA

Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLICIES DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ POLICIA ESPANYOLA (NO ESPECIFICAT)

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Insults catalanòfobs

Elements discursius

[[]]

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 09/04/2015 CATALANOFÒBIA 26. La dictadura del general Franco: Els catalans, a la tomba

LLIBRE

EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès (2000) Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història