Es funda a Barcelona el grup ultradretà Liga Patriótica Española (LPE) que denuncia haver-hi catalanistes desitjosos d’assolir una independència “impuesta por el mandato de Europa”

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramon Sales
Juan Vazquez de Mella, 1906

FITXA 0610

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Les manifestacions agressives contra la independència són inherents a l’ultrapatriotisme espanyol des que va sorgir, a finals del segle XIX, per oposar-se al secessionisme cubà. Amb la desfeta de 1898 va arrelar el temor que el regionalisme convertís Catalunya en una “segona Cuba”. Ja el 1918 l’anomenada Liga Patriótica Española (LPE) va denunciar que hi havia catalanistes desitjosos d’assolir una independència “impuesta por el mandato de Europa”, aprofitant la conferència de pau de la Gran Guerra. La Lliga Patriòtica Espanyola va ser una efímera organització espanyola nacionalista d'extrema dreta fundada a Barcelona com a reacció a l'empenta nacionalista català de la época. L'organització, que es va nodrir de militars, policies, expolicies, funcionaris, obrers carlins, republicans lerrouxistes , seguidors de Juan Vázquez de Mella i aficionats del RCD Espanyol, va participar en baralles de carrer i tiroteojs enfrontant-se a grups nacionalistes catalans.

La nova Lliga va editar un manifest fundacional ( "¡Viva España!") Dirigit "A tots els bons espanyols" denunciant que en "este trozo de España que se llama Cataluña" uns malvats catalans "pretenden intervenir en la conferencia de paz [de París] para que le sea concedida a Cataluña la independencia que los villanos sueñan les llegue impuesta por el mandato de Europa ", com Cuba en intervenir EUA .. el text exhortava "un día y otro día a aclamar [¡Viva España!] para ahogar con él las vociferaciones de esos perros separatistas ".

El col·lectiu va tenir la seva seu sobre el teatre Petit Pelayo, a la Rambla (des d'on hostilitzava actes de signe catalanista), i el seu "crit de guerra" va ser la cançó "La hija de Malasaña" que cantava al teatre Goya la cupletista "Mary Focela "i concloïa així:

"Lucho como una leona/ al grito de viva España!/ Y es que por mis venas corre/ la sangre de Malasaña".


CONSEQÜÈNCIES Aquesta organitació no trigaria a fer-se responsable d'atacs violents contra catalanistes en espais públics.

Finalment, el desenvolupament d'una gran vaga entre febrer i abril de 1919 de la gran empresa subministradora de llum de Barcelona -anomenada popularment La Canadenca (la Barcelona Traction Light and Power) - va tenir un impacte social que va eclipsar sobtadament l'agitació catalanista i la LPE .

OBSERVACIONS Entre els participants a la LPE i havia el lleidatà Ramón Sales Amenós que fundà al novembre de 1919 el Sindicato Libre, nascut per enfrentar-se al carrer a la CNT i embrió de la Confederación Nacional de Sindicatos Libres [CNSL] que prosperà durant la dictadura de Primo de Rivera.

Per altra banda, Vázquez de Mella fou un polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol, ideòleg del carlisme durant la restauració.[1] El seu paper històric va ser, fonamentalment, el de la renovació del carlisme, malmès des del fracàs de 1876. Quan va presentar la seva candidatura a Diputat a Oviedo en 1918 va ser derrotat per la coalició que reformistes i socialistes van presentar contra els conservadors. Va presentar a les Corts de Madrid una vigorosa petició sol·licitant que la maçoneria fos declarada il·legal, facciosa i traïdora, llevant de les ocupacions públiques als maçons.[3] Va participar en el Congrés antimaçònic de Trento de 1896.[4]

Vázquez de Mella era germanòfil, cosa que el va conduir a una sonada separació amb Jaume de Borbó, que a més de pretendent a la corona era aliadòfil.[5] Jaume de Borbó, que havia estat confinat pels austríacs en el seu castell proper a Viena, va publicar en 1918 un manifest dirigit als tradicionalistes espanyols desautoritzant els que haguessin exterioritzat els seus sentiments germanòfils: Vázquez de Mella es va oposar al document i d'aquest cisma es va produir l'escissió que li va dur a fundar en 1918 el Partit Catòlic Tradicionalista. Les idees centrals en el seu pensament eren la Tradició, la monarquia, la unitat d'Espanya a través del regionalisme i del foralisme i la concepció orgànica de la societat on es reclama la sobirania no per a l'Estat sinó per a la societat a través de les seves organitzacions naturals: la família, el municipi, la regió.

Datació

ANY 1918

MÉS Novembre

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1910s

Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANISTES, EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.


Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S MEMBRES DE LA LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) GRUPS LERROUXISTES

ORGANITZACIÓ LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)


Elements discursius

[[]]

Fonts

NOTÍCIA

ARA.CAT ENRIC BORRÀS 29/12/2017 La violència anticatalanista s’estén més enllà dels moviments ultres

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA Juan Vázquez de Mella

WIKIPEDIA (castellà) Liga Patriótica Española

OPINIÓ

ARA.CAT XAVIER CASALS Historiador 14/10/2017 Independentisme vs. ultradreta: un binomi inseparable

BLOG PERSONAL XAVIER CASALS 19/08/2016 EL PRIMER FASCISMO ESPAÑOL: LOS “HIJOS DE MALASAÑA” Y LA LIGA PATRIÓTICA ESPAÑOLA*