Es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya
FITXA 0450
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ 1938: el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya.[46]
Immediatament després que les tropes franquistes creuessin el riu Segre, per la Llei de 5 d'abril de 1938 es declarava abolit l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, «en mala hora concedido por la República», revertint a l'Estat «la competencia de legislación y ejecución (...) y los servicios que fueron cedidos a la región catalana en virtud de la Ley de quince de septiembre de mil novecientos treinta y dos». La llei declarava la invalidesa de l'Estatut des del 17 juliol 1936 i implicava la desaparició de la Generalitat de Catalunya i la supressió de l'oficialitat del català en tota la zona sota el seu domini.
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS La conquesta de Catalunya per part del bàndol franquista va implicar, només de trepitjar territori català, la supressió de l’estatut d’autonomia amb un argument polític exposat en el mateix decret que abolia el règim català. Deia que importava «restablecer un derecho público que, de acuerdo con el principio de la unidad de la Patria, devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España». Aquesta idea de governar «en pie de igualdad» estava molt arrelada en el nacionalisme espanyol, atès que ja l’havia expressat Felip V de Castella i IV d’Aragó el 1715; ara hi tornava Franco. La semblança de les dues situacions no estava solament en el fet que tots dos van conquerir Catalunya per la força de les armes, sinó també en el fet que utilitzaren el dret de conquesta per anul·lar les institucions polítiques catalanes perquè no disposaven de capacitat jurídica per executar-ho. L’Estatut era una llei ratificada per unes corts i un referèndum que jurídicament no es podia derogar per decret. Per això s’utilitzà aquesta idea de governar en «pie de igualdad». Tanmateix, en cap dels dos casos aquest anhel d’igualtat no era precisament per assolir una millora o un progrés per als catalans, sinó, ben al contrari, per sotmetre’ls i subjugar-los (Ferrer i Gironès, 2000: 286-287).
Datació
ANY 1938
MÉS Abril
DATA EXACTA 5/4/1938
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC DOCUMENT
LOCALITAT
MUNICIPI N.I.
COMARCA N.I.
PROVÍNCIA N.I.
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S FRANCISCO FRANCO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S CAP DE L'EXÈRCIT SUBLEVAT
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT
ORGANITZACIÓ GOVERN DE L'ESTAT
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) LEGISLACIÓ CONTRA EL CATALÀ
Elements discursius
[[]]
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 27. La dictadura del general Franco: La llengua, objectiu de l’anorreament
VIQUIPÈDIA N.I. Cronologia de la repressió del català
WIKIPEDIA (N.I.) Minorización del idioma catalán
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
