El senador Royo Vilanova denuncia: "la práctica abusiva de la Diputación de Barcelona de redactar en catalán los expedientes administrativos de carácter oficial", degut a què "se quiere molestar, agraviar al idioma castellano"
FITXA 0743
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ … No havent passat encara més d’un any des de la constitució de la Mancomunitat, el senador per Valladolid Antonio Royo Villanova denunciava al Senat en la sessió plenària del 22 de novembre de 1915, «la práctica abusiva de la Diputación de Barcelona de redactar en catalán los expedientes administrativos de carácter oficial». El que havia passat era que s’havia hagut de presentar un expedient administratiu en català davant d’un tribunal del contenciós administratiu, el fiscal del qual s’havia negat a tramitar-lo atès que creia que no tenia l’obligació «ni de conocerlo, ni de dar carácter oficial ante los Tribunales de justícia a un idioma que no es el castellano».[473] Aquesta actitud no podia ser més discriminatòria. L’expedient era d’una institució política i, per tant, oficial. D’altra banda, si es presentava un expedient davant d’un tribunal, la funció del qual era administrar justícia, no se n’administrava precisament fent ús de la injustícia, cosa que equivalia a menystenir el català. El senador Royo Villanova fou molt congruent dient que el fiscal havia complert el seu deure patriòtic i havia actuat amb dignitat no acceptant la llengua catalana i, «al encontrarse con ataque tan grave al idioma nacional, defendiendo no solamente el idioma, sino el patrimonio espiritual de la raza». No se sap de quina raça parlava Antonio Royo Villanova, però sí s’intueix la seva ideologia, que aspirava a eliminar la llengua catalana. Antonio Royo Villanova tolerava que s’enraonés en llengua catalana, però no que s’hi escrivís, ja que, segons ell, si se sap castellà i s’escriu en català és perquè «se quiere molestar, agraviar al idioma castellano. (...) Los que saben el castellano y redactan en catalán, no lo hacen por ignorar el castellano, y yo entiendo que eso es un hecho ofensivo para la Nación». Aquesta idea de l’ofensa a la nació ja havia estat expressada el 1700 als rossellonesos pel rei de França. Es vincula una de les llengües de l’Estat a la nació que deliberadament es vol crear per dominar les altres nacions. El ministre de Gràcia i Justícia, Manuel de Burgos, apel·là a aquest ideal en dir que la llengua és «la expresión genuina del alma nacional». Relacionada amb aquest ideal de nació hi ha aquesta frase de Royo Villanova tan triomfal en la catalanofòbia, amb què acabà la interpel·lació: «Jamás, jamás transigiré con que Cataluña sea una Nación.» (Ferrer i Gironès, 2000: 229-230).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [473] Diario de sesiones del Senado, núm. 16, 1915, p. 252.
Datació
ANY 1915
MÉS No Informat
DATA EXACTA 22/11/1915
DÈCADA 1910s
Localització
LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA
LOCALITAT SENAT ESPANYOL
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I. / DIPUTACIÓ DE BARCELONA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I. / ADMINISTRACIÓ PROVINCIAL
Dades autor/s
AUTOR/S ANTONIO ROYO VILLANOVA
QUALIFICACIÓ AUTOR/S SENADOR PER VALLADOLID
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 23/12/2014 CATALANOFÒBIA 21: La perpetuació de la diglòssia
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
