El diputat Giménez de los Ríos proposa espanyolitzar Catalunya esborrant el català a la vida púbica: "no hay más que una lengua oficial, como no hay más que un escudo, como no hay más que una Nación, como no hay más que una bandera"
FITXA 0750
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Un altre diputat, republicà radical i lerrouxista, Hermenegildo Giner de los Ríos, malgrat molt de progressisme, molta sapiència dels drets republicans de l’home i molt d’enciclopedisme, no va dir res que no hagués expressat un espanyolàs de dretes. Negava al català la possibilitat de ser oficial i també cooficial, atès que «no hay más que una lengua oficial, como no hay más que un escudo, como no hay más que una Nación, como no hay más que una bandera. (Muy bien. Aplausos.)». Giner de los Ríos tenia la feina ben apamada: espanyolitzar Catalunya. L’única manera de fer-ho era esborrar-ne la llengua catalana. A més, projectava el futur: «Pensemos en las responsabilidades del día de mañana y que no haya nadie que, habiendo nacido en el solar español, cualquiera que sea la región en donde viniera a la vida, no ponga su grano de arena en bien del porvenir de la Patria y de la raza (muy bien, muy bien).» El diputat republicà projectava en el seu ideal la pàtria i la raça. I no era la raça del Prat, precisament. El diputat per Sort Emili Riu i Periquet denuncià tot seguit que la majoria de notaris a Catalunya desconeixien el català i no entenien els atorgants. Va asseverar: «Yo expongo el hecho de que existe una parte del pueblo catalán que no sabe el castellano, y que no es culpa suya el no saberlo, sino del Estado que no se lo ha enseñado, y que no puede otorgar contratos ni testamentos en el único idioma que conoce.» Per ajudar-lo, hi va dir la seva el cap de les files liberals, el comte de Romanones; segons ell, calia justificar el diputat Riu, ja que «si en sus palabras ha podido haber algo que haya podido herir determinadas susceptibilidades, están plenamente justificadas, por ser él un Diputado catalán» (Ferrer i Gironès, 2000: 232-233).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [478] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 27, 1916, p. 552.
Datació
ANY 1916
MÉS No Informat
DATA EXACTA 5/6/1916
DÈCADA 1910s
Localització
LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA
LOCALITAT CONGRÉS DELS DIPUTATS
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S HERMENEGILDO GINER DE LOS RÍOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S PEDAGOG, PUBLICISTA I POLÍTIC ESPANYOL VINCULAT A LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA FUNDADA PEL SEU GERMÀ FRANCISCO, DIPUTAT PER BARCELONA A LES CORTS ESPANYOLES DURANT LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PARTIDO REPUBLICANO RADICAL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 23/12/2014 CATALANOFÒBIA 21: La perpetuació de la diglòssia
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.