El diputat Alcalá Zamora defensa que el català no pugui ser oficial: "no va a perder gran cosa, porque la retórica oficial no la adultere, con sus vacíos ritualismos, con que no se emplee para ejercer la violencia recaudatoria del apremio…"
FITXA 0752
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ La reacció natural davant de tantes escomeses fou portar al Congrés dels Diputats el reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana. Els catalans reclamaven per via parlamentària i pacífica l’oficialitat del seu idioma, que els havien furtat amb violència. La iniciativa parlamentària es va presentar el dia 5 de juny de 1916 al Congrés, i es tractava d’una esmena al missatge de la corona. El 1916 començà una nova estratègia parlamentària per a la llengua catalana. De totes maneres, els polítics espanyols practicaven la ideologia de l’imperialisme dels estats i feien veure que no coneixien el principi de les nacionalitats, de manera que consideraven l’oficialitat del català destructora de la unitat de l’Estat. (…) El diputat Niceto Alcalá Zamora, liberal de l’ala demòcrata, expressant la política lingüística que calia exercir va fer una definició del principi de diglòssia establerta pels teòrics anys a venir. Alcalá Zamora estimava tant la llengua catalana que no la volia menystenir amb el llenguatge administratiu: «Es necesario, además, reconocer que la lengua excelsa en que escribieron Verdaguer y Maragall, Alomar y Rusiñol, no va a perder gran cosa, porque la retórica oficial no la adultere, con sus vacíos ritualismos, con que no se emplee para ejercer la violencia recaudatoria del apremio, ni para redactar la arbitrariedad curialesca del embargo. (Muy bien.)» A més de la hipòcrita classificació de les llengües en funció de la finalitat, reservà per al castellà no solament la brutícia de coercir i constrènyer, sinó també el futur: «Es preciso reconocer que si tenemos una administración que en su forma nebulosa es el caos, no la vamos a perfeccionar dándola como constitución definida la Babel. Es preciso convencernos de que, por bien de Cataluña, Cataluña debe ser bilingüe, con grandes consideraciones, más que consideraciones, con afectos, al idioma regional; lo impone la tradición con todos sus encantos, el pasado con todo su imperio, el hogar con su enorme presión; pero también para el castellano, que lo reclama la vida y el porvenir y el mundo con sus exigencias irresistibles.»[479] Alcalá Zamora inventava la tradició, deliberadament feia enginyeria nacionalista i embolcallava l’hostilitat contra la llengua catalana amb gentileses poètiques i romàntiques. La realitat, però, era que no volia oficial la llengua catalana.
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS
Datació
ANY 2017
MÉS Juny
DATA EXACTA 5/6/1916
DÈCADA 2010s
Localització
LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA
LOCALITAT CONGRÉS DELS DIPUTATS
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANOPARLANTS EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S NICETO ALCALÁ-ZAMORA
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ADVOCAT I POLÍTIC ESPANYOL, PRIMER PRESIDENT DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 23/12/2014 CATALANOFÒBIA 21: La perpetuació de la diglòssia
VIQUIPÈDIA NICETO ALCALÁ-ZAMORA
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
