El Consejo Nacional del Movimiento aconsella impulsar la implantació de cases i centres regionals per evitar que els immigrants a Catalunya "sean presa del mesianismo de doctrinas sectarias"
FITXA 0505
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ (52) 1971 “Hay que desechar la idea, por estéril, de que la unidad se puede imponer por la sola enérgica autoridad. Hay que buscar nuevos y eficaces caminos. Hay que llegar a conocer, descubrir cómo y por qué se forma la mentalidad del separatista y, conocido este origen, atacar sagaz, inteligentemente con firme energía sus causas. En este orden, la atención a la actividad asociativa de todo tipo, al deporte, a las manifestaciones culturales, etc. parece fundamental. (...) Las masas immigrantes del campo a los centros industriales vascos y catalanes, en medio de un ambiente lingüístico hostil, pueden convertirse en compañeros de viaje de un separatismo disgregador. (...) Debemos impulsar la implantación de "CASAS Y CENTROS REGIONALES" para evitar que los emigrantes, que vienen esforzándose por el engrandecimiento de Cataluña, sean presa del mesianismo de doctrinas sectarias.” Consejo Nacional del Movimiento. Ponencia: "Defensa de la unidad nacional"
El mateix 1971, quan només era permès el «contraste de pareceres» el Consejo Nacional del Movimiento, en el marc de la ponència «Defensa de la unidad nacional», estudià el fenomen del catalanisme, que trobà greu; els ponents aconsellaren possibles mesures contra el separatisme, i reconegueren que «hay que desechar la idea, por estéril, de que la unidad se puede imponer por la sola enérgica autoridad. Hay que buscar nuevos y más eficaces caminos. Hay que llegar a conocer, descubrir cómo y por qué se forma la mentalidad del separatista y conocido este origen atacar sagaz, inteligentemente con firme energía sus causas. En este orden la atención a la actividad asociativa de todo tipo, al deporte, a las manifestaciones culturales, etc. parece fundamental.”. D’entre les mesures proposades, destaca la difusió d’un pensament polític fonamentat en el sentit de la unitat, difusió canalitzada per les escoles —amb una selecció acurada de mestres— i pels mitjans de comunicació. En l’ordre sociològic, els preocupava la immigració, ja que «las masas inmigrantes del campo» als centres industrials bascos i catalans, enmig d’un «ambiente lingüístico hostil, con falta de recursos económicos, con dificultad para la vivienda y con deficiente cultura», poden arribar a ser «compañeros de viaje de un separatismo disgregador», encara que no siguin «separatistas por razón de su origen». Les solucions preteses eren «elevar el nivel material y cultural de las masas inmigrantes» i també impulsar la implantació de «casas y centros regionales» per evitar que els immigrants «que vienen esforzándose por el engrandecimiento de Cataluña (...) sean presa del mesianismo de doctrinas sectarias». El Movimiento, havent comprovat que el catalanisme no reposava en la tomba preparada el 1939, tenia por que els immigrants no s’adherissin al catalanisme, d’on vénen les propostes discriminatòries d’una millora de la situació econòmica i social per a ells i sobretot el projecte de les cases regionals perquè no perdessin les arrels i no s’integressin a la nova cultura que els havia acollit.[604] En el debat d’aquesta mateixa sessió, el consejero del Movimiento Luis Hertogs Echemendía va afirmar: «Es torpe la actitud de querer resolver el problema de Cataluña reputándolo de artificial. Yo no conozco manera más candorosa y más estúpida, de ocultar la cabeza bajo el ala que la de sostener, como hay quienes sostienen, que ni Cataluña tiene lengua propia, ni tiene costumbres propias, ni tiene historia propia, ni tiene nada.(...) Si nos obstinamos en negar que Cataluña y otras regiones tienen características propias, es porque tácticamente reconocemos que en esas características se justifica la nacionalidad, y entonces tenemos el pleito perdido si se demuestra, como es evidentemente demostrable, que muchos pueblos de España tienen esas características.»[605] Després d’aquesta sessió, la política oficial va començar a parlar de la descentralització administrativa (Ferrer i Gironès, 2000: 290-291).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [604] Sesiones plenarias del Consejo Nacional del Movimiento, febrer, 1971, pp. 23 i s.
[605] Sesiones plenarias del Consejo Nacional del Movimiento, febrer, 1971, p. 158.
Datació
ANY 1971
MÉS Febrer
DATA EXACTA
DÈCADA 1970s
Localització
LOCAL GENÈRIC DOCUMENT
LOCALITAT
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANISTES, EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S
QUALIFICACIÓ AUTOR/S
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT
ORGANITZACIÓ CONSEJO NACIONAL DEL MOVIMIENTO
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
TRIPOD (N.I.) CATALANOFOBIA
VIQUIPÈDIA (N.I.) Consejo Nacional del Movimiento
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.