Dures crítiques del diputat Robledo al govern Silvela pretesament per transigir amb la llengua catalana i al bisbat català per obligar a resar en català
FITXA 0692
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ El 1901 al Congrés dels Diputats Romero Robledo, en un debat que va derivar en una discussió sobre el catalanisme, va fer aparèixer de sobte la llengua. Robledo va criticar Silvela perquè va cedir que la llengua catalana s’utilitzés en les conferències telefòniques, els telefonemes i els telegrames, cosa que en realitat no féu: «Forman el concepto de la Patria un conjunto compuesto de la tradición, la historia, los intereses y la comunidad de la lengua. Ningún vínculo une tan estrechamente a los hombres como el del idioma. La lengua establece el comercio de las inteligencias, el trato, el cambio de los efectos y la comunidad de los esfuerzos inspirados en el bien y engrandecimiento de un País.» Va continuar dient que es pot fundar una nacionalitat amb diferents religions «porque la religión y la raza se las satisface con la igualdad ante la ley, pero la lengua no se satisface con esto. ¿Es que el jefe de los conservadores entiende en la obra de los siglos, la de la unificación del idioma que viene persiguiéndose en Cataluña y en otras provincias es una obra baladí que puede abandonarse sin consecuencias para la unidad de la Patria? ¿Será mucho que yo pida para la lengua de Cervantes, para la lengua de España y de sus Reyes, será mucho que pida lo que piden los catalanistas para el idioma catalán?» Els arguments de la seva glotofàgia van seguir: «Esto de la lengua, parece cosa insignificante, que tiene poca importancia, según lo que entonces hizo el Sr. Silvela, pero si tiene poca importancia, ¿por qué los partidarios de las Bases de Manresa, y no me atrevo a creer que lo sean hasta que hablen los Diputados de Barcelona aquí presentes, establecen en la base tercera constitucional el siguiente precepto: la lengua catalana será la única que con carácter oficial podrá usarse en Cataluña y en las relaciones de esta región con el poder Central?» Havent assegurat que els catalans volien imposar la seva llengua a tothom, es preguntà: «¿Es que la lengua no es un elemento de nacionalidad que es necesario en épocas tan tristes como las presentes guardar como un tesoro de todo atentado? ¿Y qué habéis hecho? ¿Qué hicistéis? Ya la inmolaba el Sr. Silvela allá en lo más hondo, en lo que afecta a las conciencias, pues el Obispo Morgades, el Obispo de Vich y el clero catalán, enemigo de la unidad española, haciendo más política que religión, obligan a rezar en catalán, ponen en la puerta de las iglesias anuncios en catalán, excluyen del culto, ¡Oh injusticia e iniquidad y vergüenza!, excluyen del culto a los que hablan la lengua de la madre Patria.»[396]
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [396] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 65, 20 de novembre de 1900, p. 1680. [Pel context en què està situada aquesta referència es pot deduir que hi ha un error de digitació i que la data de la sessió fos 20/11/1901].
Datació
ANY 1900
MÉS Novembre
DATA EXACTA 20/11/1900
DÈCADA 1900s
Localització
LOCAL GENÈRIC CONGRÉS / CONFERÈNCIA
LOCALITAT CONGRÉS DELS DIPUTATS
MUNICIPI MADRID
COMARCA N/A
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) [1] JOSEP MORGADES I GILI; [2] INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA [1] BISBE DE BARCELONA; [2] BISBES CATALANS
VÍCTIMA (JURÍDICA) ESGLÈSIA CATÒLICA ROMANA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ENTITAT RELIGIOSA
Dades autor/s
AUTOR/S FRANCISCO ROMERO ROBLEDO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S DIPUTAT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PARTIT LIBERAL CONSERVADOR
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 15/10/2014 CATALANOFÒBIA 18. El català. De llengua literària a perill polític
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
