Diputats de les Corts espanyoles titllen el català de dialecte
FITXA 2021
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ 1900 -
Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.
EL CORREO MILITAR. EDICIÓN DE LA NOCHE. 19 de gener de 1900. «LAS CORTES. CONGRESO. Sesión del día 19 de Enero de 1900. Abre la sesión, á las tres menos cuarto, el Sr. Pidal. En el banco azul el ministro de la Guerra El Sr. Suárez Inclán defiende una proposición de ley... El Sr. Cañellas defiende al obispo dé Barcelona al cual llama virtuosísimo y amantísimo pirelado que predica en lengua catalana. (Varias voces: Dialecto, dialecto.) Añade que no deba extrañar al Gobierno lo sucedido cuando ha nombrado alcaldes catalanistas y termina rogándole que no dé importancia alguna á este hecho, puesto que el prelado ha cumplido con su deber. (Grandes rumores.) El Sr. Silvela dice que ha examinado la pastoral del obispo de Barcelona, y no encuentra en ella delito ni falta alguna. Rectifica el Sr. Cañellas, insistiendo en que el catalán es idioma. —No, señor; el idioma es el castellano, que es la lengua oficial...»
El 1900 quan el bisbe Josep Morgades va publicar una epístola on recomanava que s’ensenyés el catecisme en català com també que s’utilitzés en la predicació, es va alçar un rebombori que va transcendir l’àmbit exclusivament eclesial i les qüestions de doctrina tradicional de l’Església catalana. Al Senat espanyol, el senador Miguel Villanueva y Gómez, del partit liberal, va interpel·lar el govern de Silvela, interpel·lació útil per conèixer la visió de la qüestió lingüística que es tenia des de l’Estat. Villanueva afirmava: «Pero hay, señores, la cuestión del idioma. ¡Ah, que grave la cuestión del idioma! Había de ser muy distinto, radicalmente distinto del castellano el idioma catalán y aún así habría que apelar a la buena fe de aquellos que discuten estas materias, para preguntarles si creen que, manteniendo la diversidad de idiomas, es posible constituir una nacionalidad que cumpla sus fines y que vaya atravesando los siglos en ese cumplimiento.»[385] Era clar. El senador Villanueva no volia l’eficàcia de la doctrina cristiana explicada en la llengua més familiar. Volia construir una nacionalitat, per formar la qual l’idioma era «el medio esencial que sirve para constituir los grandes pueblos». Silvela, en contestar les interpel·lacions, va explicar el programa lingüístic del seu govern: «Debiera ser en el sentido de generalizar y facilitar los conocimientos de la Lengua Castellana, y procurar que esa lengua, que al fin y al cabo representa la unidad nacional más que ninguna otra, se extendiera, como igualmente el conocimiento de aquellas ideas y nociones que contribuyen también a unir el vínculo nacional tan poderosamente como ha contribuido en nuestra historia hacerlo el vínculo sacrosanto de la religión.»[386] Eduardo Dato, ministre de la Governació en el govern Silvela, va explicitar encara més l’aplicació pràctica de la política lingüística del govern per arribar a la castellanització de Catalunya: «Es sensible que no todos los españoles conozcan el idioma nacional; pero es un hecho innegable respecto al cual no cabe hacer más que una constante propaganda encaminada a extender el conocimiento de la lengua oficial, evitando que en las Escuelas del Estado se enseñe otro idioma que el español, no permitiendo textos escritos en ningún dialecto, como libros de enseñanza, y adoptándose por las autoridades las medidas que se han adoptado al efecto, y que aplicará este Gobierno como las han aplicado todos los anteriores Gobiernos de España.»[387] Aquesta música i aquesta lletra són les mateixes que les programades al Consejo de Castilla el 1714. Ara bé, el que queda absolutament evident és que per fer la nació espanyola els calia l’ idioma nacional i per això havien d’anul·lar els catalans. L’Estat que havien configurat no era un Estat modern, era una excusa per eliminar tots aquells a qui no podien sotmetre voluntàriament. No estaven acostumats a respectar ningú, només sabien subjugar la gent per la violència, i si no era amb les armes, era a cops de codi penal. Quant a la qüestió lingüística, es pot verificar una altra realitat: tots els representants de tots els partits tenien el mateix parer. El diputat conservador Romero Robledo va dir: «Porque, es verdad, delante de una cuestión como ésta, no hay partidos, no hay mayorías, ni minorías; todos somos españoles, y facciosos los que vienen a recordar a los pueblos que hubo un tiempo en que tuvieron cierta vida independiente.»[388] Eduardo Dato pensava el mateix: «¿Hay aquí algún punto de doctrina, algún punto de programa, algún asunto en que podamos estar divididos unos y otros partidos políticos? No; aquí hay una cuestión nacional que nos afecta por igual a todos, puesto que todos somos tan amantes de la integridad de la Patria.»[389]El dia abans del debat al Senat sobre l’epístola del bisbe Morgades, el diari El Imparcial feia el comentari següent: «Ignoramos lo que dirá León XIII al conocer esta pastoral, y sobretodo las líneas subrayadas; pero los huesos de Gregorio VII y de Inocencio III deben haberse estremecido en sus tumbas. (...) Para que Dios oiga a los catalanes, tienen éstos que hablarle en catalán! Aunque sepan castellano, el catecismo si no está escrito en catalán no les sirve. Porque allí en las poblaciones del antiguo Principado, donde no se habla más que el catalán, ya se practica todo eso sin necesidad de que el prelado lo recomiende. La recomendación de éste más bien ha de servir para que se olvide el castellano donde se sabe hablar.»[390] Després de la sessió al Congrés dels Diputats del 19 de gener de 1900 sobre l’afer Morgades, el diari El Imparcial, atesa la recomanació del dit bisbe de resar en català, sostenia que el castellà «es un vínculo que afirma la unidad de España. Romper tal vínculo equivaldría a quebrantar la unidad».[391]Quan va morir el bisbe Morgades, el 8 de gener de 1901, en bona part per culpa de les campanyes de premsa i la persecució diplomàtica contra ell, Fernando Soldevilla encara va escriure: «Si como hombre se debió sentir su muerte, hay que decir con franqueza que, como español, la nación no perdió nada con que desapareciera.» (Ferrer i Gironès, 2000: 183-184).
CONSEQÜÈNCIES Durant algunes setmanes hi hagueren discussions sobre el fet que es pogués predicar en català en comptes de en castellà (no confondre amb oficiar missa, que fins als 60 es feu en llatí).
OBSERVACIONS La sessió a les Corts té a veure amb el rebombori causat per la pastoral en català del bisbe de BCN Josep Morgades i Gili recomanant l'us del català. Aquesta sessió de les Corts també es descrita a altres diaris madrilenys.
[385] Diario de sesiones del Senado, núm. 118, 1900, p. 2209.
[386] Diario de sesiones del Senado, núm. 115, 1900, p. 2130.
[387] Diario de sesiones del Senado, núm. 111, 1900, p. 2046.
[388] Diario de sesiones del Senado, núm. 111, 1900, p. 3645.
[389] Diario de sesiones del Senado, núm. 111, 1900, p. 2045.
Datació
ANY 1900
MÉS Gener
DATA EXACTA 19/01/1900
DÈCADA 1900s
Localització
LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA
LOCALITAT CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
MUNICIPI MADRID
COMARCA AREA METROPOLITANA DE MADRID
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA
Dades autor/s
AUTOR/S [1] FRANCISCO ROMERO ROBLEDO; [2] EDUARDO DATO IRADIER; [3] MIGUEL VILLANUEVA Y GÓMEZ; [4] FRANCISCO SILVELA Y DE LE VILLEUZE
QUALIFICACIÓ AUTOR/S [1] DIPUTAT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS; [2] MINISTRE DE GOVERNACIÓ EN EL GOVERN SILVELA; [3] SENADOR DEL PARTIT LIBERAL; [4] HISTORIADOR, ADVOCAT I POLÍTIC ESPANYOL, PRESIDENT DEL GOVERN EL 1899 I EL 1902. PRESIDENT DEL CONSELL DE MINISTRES (4/3/1899 - 23/10/1900)
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) [1 I 3] PRIVADA; [2 I 4] PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ N.I.
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA N.I. Cronologia de la repressió del català
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 18. El català. De llengua literària a perill polític
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
DOCUMENT
HEMEROTECA DE LA BNE El correo militar
HEMEROTECA DE LA BNE La Correspondencia de España
