Detenen l'arquitecte Antoni Gaudí per parlar en català a la policia durant la dictadura de Primo de Rivera

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0003

Gaudí en un dibuix de Joaquim Renart, el 9 de maig de 1926, poc abans de la seva mort. Extret de: Crexell, Joan. «Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924» p. 17-19. Serra d'or, setembre 1987

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ L'11 de setembre del 1924, les autoritats espanyoles (governant el dictador Primo de Rivera) van tancar les esglésies de Barcelona per tal d'evitar la celebració de la Diada; Gaudí, però, anà a l'església dels Sants Just i Pastor i va ser arrestat i dut a comissaria per negar-se a respondre en castellà a la policia. Els policies intentaren, inútilment, que parlés en castellà.

Segueix un relat de com van anar les coses, segons Creixell (1987: 17-19):

«A les 8.05 del matí del dia 11 de Setembre de 1924, el Sr. Valls, en anar a entrar a l’església de Sant Just, fou deturat per un policia que li preguntà: —¿Dónde va Vd.?

—Vaig a missa.

—No se puede pasar. Si quiere ir a misa, puede ir a otra iglesia.

—És que jo vull anar a missa a aquesta de Sant Just.

—Pues por esta puerta no se puede pasar. Pruebe por la otra puerta. El Sr. Valls va anar per la porta del carrer de la Ciutat, i allí també li impedí el pas un altre policia, amb el qual disputà una estona. En aquest moment es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit tracta d’entrar a l’església. El policia el detura preguntant-li:

—¿Dónde va Vd.?

—Vaig a missa.

—No se puede pasar.

—Doncs jo passaré.

—¡Vd. no pasará! —i l’agafa pel braç.

—Per què m’agafa pel braç, vostè? —Siga Vd. El Sr. Valls intervé a favor del Sr. Gaudí. Els detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça del Regomir. En fer el policia la presentació dels detinguts, els acusa d’haver-lo insultat, a la qual cosa el Sr. Gaudí diu:

—Mentida, jo no he insultat ningú.

—Cállese Vd.

—Jo no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.

—Cállese Vd. y siéntese. Quatre policies fan la indagatòria: un preguntant, un altre escrivint, un altre parlant amb el que pregunta i un altre mirant com l’altre escrivia.

—¿Cómo se Ilama Vd.?

—Antoni Gaudí.

—¿Qué edad tiene Vd.? —71 anys.

—¿Qué profesión? —Arquitecte.

—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…

—La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.

—¿Cómo se llamaba su padre? —Francesc Gaudí.

—¿Qué es eso de Francesc? Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir dirigint-se al Sr. Gaudí:

—¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!

—Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua…

—Si Vd. no fuese viejo…

—No m’insultin, que no hi tenen dret.»


CONSEQÜÈNCIES Gaudí va ser insultat i detingut. Ja a comissaria, en presència d'un conegut seu (el senyor Valls, l'home que ho relataria tot), els insults i les amenaces pujaren de to: "¡Si usted no fuese un viejo le rompería la cara, sinvergüenza, cochino!". Va ser acusat d'insults i multat, però Gaudí es va mantenir digne i lleial a la llengua.


Segons Ferrer i Gironès, la cosa va anar així: El 1924 quan Gaudí va voler assistir a la commemoració de l’Onze de Setembre de l’església de Sant Just i Pastor, la policia no el deixà entrar, i ell es queixà d’aquesta impertinència en català. El cap policial li preguntà «¿Qué pasa?» «¿No sabe hablar español?». L’arquitecte digué: «És clar que en sé! Però no em dóna la gana de parlar-lo.» «Váyase usted a la mierda». El guàrdies seguint les ordres s’abalançaren damunt de Gaudí i li digueren: «Queda detenido». Gaudí tenia setanta-dos anys, se l’emportaren als calabossos de la comisaria, i allà durant l’interrogatori el cap policial li va dir: «¡Malditos catalanes! ¡Que tozudos con este dialecto de perros! Hable en español y le dejaremos libre, como el otro detenido. Su compañero, el tal Valls, ya está en la calle. Ahora puede elegir: si habla en español, a la calle; si sigue hablando en dialecto, al calabozo.» Com podem veure l’imperialisme cultural i lingüístic s’exercità damunt de l’home més creatiu de Catalunya com es va fer per provincianitzar a tots els catalans i per tant durant la dictadura només per aparèixer amb més transparència un capteniment que estava i estarà a punt d’emergir quan creguin convenient.[516] (Ferrer i Gironès, 2000: 253).

OBSERVACIONS Segons alguns autors, Gaudí donà suport al moviment independentista. Tanmateix, la majoria dels autors es decanten a pensar que va donar suport al moviment catalanista. A més a més, donava suport a la Lliga Regionalista i incorporà elements de la cultura catalana en les seves obres.

Caldria aclarir si en el diàleg original els insults eren "sinverguenza, cochino" o "sinverguenza, marrano". En el primer cas, "cochino" està fora de lloc, no té gaire sentit. Però si el policia diu "marrano" l'està acusant de ser jueu. Cal considerar l'antisemitisme ancestral, renovat per les noves teories racistes, així com la identificació creixent dels catalans amb els jueus.

[516] Josep M. Tarragona, Gaudí, biografia de l’artista, Proa, Barcelona, 1999, p. 190.

Datació

ANY1924

MÉS SETEMBRE

DATA EXACTA 11/09/1924

DÈCADA 1920s

Localització

LOCAL GENÈRIC

ESGLÉSIA

COMISSARIA/CASERNA

LOCALITAT Església dels Sants Just i Pastor; Plaça de Sant Just; Barri Gòtic.

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVINCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) ANTONI GAUDÍ I CORNET

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ARQUITECTE


Dades autor/s

AUTOR/S N.I.

QUALIFICACIÓ AUTOR/S POLICIES DE SERVEI (no especificat)

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) A.C.E. - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ POLICIA DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCRIMINACIÓ ORAL

Comportaments violents/delictius

INSULTS I/O VEXACIONS

AMENACES


Fonts

INFORMACIÓ

BLOG ¡EN CRISTIANO! Els cossos de seguretat contra el català: Alberto Noriega del Castillo 19/11/2012 La vexació patida per Antoni Gaudí

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 23: PRIMO DE RIVERA, GLOTÒFAG

VIQUIPÈDIA (N.I.) Gaudí i el catalanisme

VIQUIPÈDIA N.I. Cronologia de la repressió del català

OPINIÓ

DIARI BALEARS 21/09/2009 El gaudi de Gaudí

NORMALITZACIÓ.CAT 21/09/2009 El gaudi de Gaudí

DOCUMENT

PLATAFORMA DE LA LLENGUA 14/03/2016 «Si me hablas en catalán se suspende el juicio» Els drets lingüístics en via morta

RACÓ CATALÀ.CAT (N.I.) Joan Creixell (setembre de 2007). «Detenció de Gaudí l'11 de setembre de 1924

LLIBRE

FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.

KIT-BOOK 31/12/2015 Tempesta