Després de la derrota rebel a Catalunya, part de l'anarcosincalisme margina la llengua catalana

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 2009

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ 1936 - Després de la derrota del sollevament feixista a Barcelona i la creació del Comité de milicies antifeixistes, que relegava el poder de la Generalitat, apareixen pintades com «Murcia ha conquistado este pedazo de Cataluña», o «¡Aquí se prohíbe hablar catalán!». a barris com la Barceloneta o la Torrassa, amb forta presència immigrant. Alguns comitès de la FAI exigiren que el castellà tornés a ser l’única llengua oficial a les escoles. De forma més discreta, el nacionalisme espanyol de matriu comunista i llibertària també arribaria als ajuntaments i la Generalitat, on alguns departaments començaren a emetre documentació exclusivament en castellà. Ho denunciaren gent com en Rovira i Virgili, a La Humanitat: «...abusos que d’un quant temps ençà s’havien estès en certs racons i dependències de la corporació municipal. Hi ha hagut qui, en nom de la revolució, volia fer retrocedir l’idioma català en el camp de l’oficialitat. Aquests originals revolucionaris han intentat realitzar, per aquest cantó, la mateixa feina dels antics reaccionaris. Hem comprovat el cas curiosíssim que, no ja als municipis, ans encara a certes Conselleries de la Generalitat, es pretenia d’establir, en nom de la revolució, les mateixes pràctiques lingüístiques del famós bienni negre...»


CONSEQÜÈNCIES La llengua castellana esdevé llengua oficial en els mítings anarcosindicalistes i la majoria dels seus comunicats. Part de la immigració, que es sent estrangera a Catalunya, incorpora l'anticatalanisme i demagògia lerrouxista als postulats llibertaris i marxistes, uns plantejaments polítics que arriben quasi intactes als partits d'esquerres catalans d'obediència espanyola quan la nova democràcia, mort en Franco.


OBSERVACIONS Part de l'anarcosindicalisme beu del lerrouxisme i les seves tesis radicals, tot i haver esdevingut en Lerroux company de l'ultradreta. Aquest anarcosindicalisme està format per immigrants que es senten estrangers en una Catalunya on el castellà és una llengua que només parla l'alta burgesia amb vincles amb Madrid.

Datació

ANY 1936

MÉS juny-octubre

ESTACIÓ ESTIU

DATA EXACTA

DÈCADA 1930s


Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT BARCELONA

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÉS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA)

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA

VÍCTIMA (JURÍDICA) ELS CATALANOPARLANTS

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA


Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S ANARCOSINDICALISTES

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) SINDICATS ANARQUISTES

ORGANITZACIÓ FAI - FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ ESCRITA

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA


Elements discursius

[[]]

Fonts

LLIBRE

CARLES GERHARD I HORTET Dues guerres i un exili

HERIBERT VOGT (2015) TEMPESTA