Després de la derrota rebel a Catalunya, part de l'anarcosincalisme margina la llengua catalana
FITXA 2009
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ 1936 - Després de la derrota del sollevament feixista a Barcelona i la creació del Comité de milicies antifeixistes, que relegava el poder de la Generalitat, apareixen pintades com «Murcia ha conquistado este pedazo de Cataluña», o «¡Aquí se prohíbe hablar catalán!». a barris com la Barceloneta o la Torrassa, amb forta presència immigrant. Alguns comitès de la FAI exigiren que el castellà tornés a ser l’única llengua oficial a les escoles. De forma més discreta, el nacionalisme espanyol de matriu comunista i llibertària també arribaria als ajuntaments i la Generalitat, on alguns departaments començaren a emetre documentació exclusivament en castellà. Ho denunciaren gent com en Rovira i Virgili, a La Humanitat: «...abusos que d’un quant temps ençà s’havien estès en certs racons i dependències de la corporació municipal. Hi ha hagut qui, en nom de la revolució, volia fer retrocedir l’idioma català en el camp de l’oficialitat. Aquests originals revolucionaris han intentat realitzar, per aquest cantó, la mateixa feina dels antics reaccionaris. Hem comprovat el cas curiosíssim que, no ja als municipis, ans encara a certes Conselleries de la Generalitat, es pretenia d’establir, en nom de la revolució, les mateixes pràctiques lingüístiques del famós bienni negre...»
CONSEQÜÈNCIES La llengua castellana esdevé llengua oficial en els mítings anarcosindicalistes i la majoria dels seus comunicats. Part de la immigració, que es sent estrangera a Catalunya, incorpora l'anticatalanisme i demagògia lerrouxista als postulats llibertaris i marxistes, uns plantejaments polítics que arriben quasi intactes als partits d'esquerres catalans d'obediència espanyola quan la nova democràcia, mort en Franco.
OBSERVACIONS Part de l'anarcosindicalisme beu del lerrouxisme i les seves tesis radicals, tot i haver esdevingut en Lerroux company de l'ultradreta. Aquest anarcosindicalisme està format per immigrants que es senten estrangers en una Catalunya on el castellà és una llengua que només parla l'alta burgesia amb vincles amb Madrid.
Datació
ANY 1936
MÉS juny-octubre
ESTACIÓ ESTIU
DATA EXACTA
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC N.I.
LOCALITAT BARCELONA
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÉS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA) ELS CATALANOPARLANTS
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA
Dades autor/s
AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ANARCOSINDICALISTES
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) SINDICATS ANARQUISTES
ORGANITZACIÓ FAI - FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ ESCRITA
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA
Elements discursius
[[]]
Fonts
LLIBRE
CARLES GERHARD I HORTET Dues guerres i un exili
HERIBERT VOGT (2015) TEMPESTA