Carrasco i Formiguera és afusellat pels nacionals i justifiquen l'execució per haver cridat "Visca Catalunya lliure!" abans de morir
FITXA 0283
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Iniciada la Guerra civil Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1938 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937. L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, malgrat les gestions del Vaticà.[2] Segons diversos autors,[3] l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per l'aviació franquista d'objectius civils (com els que van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).
"Murió como buen católico, más gritando "¡Viva Cataluña libre!", con lo que vino a confirmar que la sentencia estaba bien fundada en derecho. (Opinió del dominic espanyol Antonio Carrión - Butlletí de propaganda religiosa franquista).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX. / La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés de Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul•lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.[4] Va estar enterrat al cementiri de l'Església de Sant Genís dels Agudells, Barcelona, fins a l'any 2001, en què les seves despulles es van traslladar al cementiri de Montjuïc.[5]
Datació
ANY 1938
MÉS Abril
DATA EXACTA 09/04/1938
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC
LOCALITAT
MUNICIPI BURGOS
COMARCA BURGOS
PROVÍNCIA BURGOS
COMUNITAT AUTÒNOMA CASTILLA Y LEÓN
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ADVOCAT I POLÍTIC CATALÀ DEMOCRISTIÀ
VÍCTIMA (JURÍDICA) UDC - UNIÓ DEMOCRÀTIC DE CATALUNYA
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA PARTIT POLÍTIC
Dades autor/s
AUTOR/S FRANCISCO FRANCO
QUALIFICACIÓ AUTOR/S CAP D'ESTAT D'ESPANYA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXECUCIÓ
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
VIQUIDITES (N.I.) Manuel Carrasco i Formiguera
VIQUIPÈDIA (N.I.) Manuel Carrasco i Formiguera