Autoritats franquistes es proposen desmembrar territorialment Catalunya com a càstig per les seves aspiracions nacionals
FITXA 0675
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ L’odi contra Catalunya era un factor d’aglutinació de tots els interessos econòmics i de totes les classes socials. L’anticatalanisme era un element integrador d’eficàcia immensa per aplegar voluntats per a aquesta causa de suposades motivacions economicosocials. Antoni Ruiz Vilaplana ho deia amb poques paraules: «Un dels virus tòxics que els dirigents nacionalistes han administrat a les atrofiades classes mitjana i popular és l’odi als catalans.»[539] Però també va unir forces estrangeres. Dóna igualment una perspectiva prou demostrativa de la importància que tenia el cas de Catalunya el fet que els ministres d’Afers Estrangers d’Alemanya i Itàlia, Von Neurath i el comte Ciano,[540] respectivament, haguessin acordat en una reunió del 21 d’octubre de 1936 sobre la col·laboració amb l’exèrcit franquista que aquesta col·laboració entre d’altres tenia l’objectiu d’evitar que Catalunya es declarés independent. Els feixistes consideraven que, en cas que la tardor de 1936 Madrid caigués sota el control dels facciosos, Catalunya abans de conquerir-la potser es declararia independent i seria reconeguda per algun estat europeu, amb què Catalunya es consolidaria com a estat sobirà, a la qual cosa Alemanya i Itàlia s’oposaven.[541] Aquest odi contra Catalunya es va concretar en diverses propostes, com ara desmembrar territorialment Catalunya transferint la comarca de Tortosa a Aragó. Fins i tot algunes autoritats franquistes ho trobaven insuficient i volien cedir tot el territori de Catalunya a Aragó per fer desaparèixer el topònim Catalunya. El periodista i metge Víctor Ruiz Albéniz va escriure que «yo he oído a más de una persona de claro juicio y temple sereno propugnar la conveniencia de un castigo bíblico (Sodoma, Gomorra) para purificar la ciudad roja, la sede del anarquismo y separatismo, y como único remedio para extirpar esos dos cánceres, señalar el termocauterio destructor implacable».[542] L’odi contra de Catalunya es va concretar en els bombardejos de la població civil, la destrucció de les factories manufactureres i, un cop acabada la guerra, la dispersió de la indústria catalana amb la prohibició d’instal·lar-hi noves fàbriques. El règim polític que es congriava era catalanòfob de mena. Tal com va dir Laín Entralgo, «l’actitud anticatalana, cal dir-ho, fou duríssima a partir del començament de la guerra civil»; J. L. Aranguren, per recalcar que també ho va ser acabada la guerra, va afirmar: «El Règim que s’establí l’any 39 era, constitutivament, anticatalà.»[543] (Ferrer i Gironès, 2000: 262-263).
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS La proposta de desmembrar Tortosa de Catalunya venia de l'època de Primo de Rivera. El tortosinisme seria un pintoresc i hilarant moviment social i ideològic que un sector de les classes dirigents de la vall de l'Ebre català, d'ideologia tradicionalista i clerical —el caciquisme local—, covaria i divulgaria en el decurs de la segona meitat del segle XIX. Aquest moviment, alenat per la classe política i empresarial madrilenya, postulava que les Terres de l'Ebre no formaven part del món històric, polític, cultural i lingüístic català. En un castellà reveladorament cervantí van publicar perles com “Es costumbre immemmorial entre los que hemos nacido en Tortosa, que al preguntarnos, por quienquiera que sea, de dónde somos, o mejor dicho, qué somos, contestamos sin vacilar: Tortosinos (sic) ¿Pero es usted catalán, valenciano o aragonés? No, señor, soy tortosino”. Aquesta cita és d'un article signat per Sinesio Sabater al rotatiu local La Verdad, en l'edició del 4 de gener de 1900, titulat “¿Por qué Tortosinos y no catalanes?”
Aquell article, en el context actual, podria semblar un simple exercici d'ignorància. Però aquella premsa d'època ens revela que darrere de la ploma de Sabater hi havia un corpus social molt influent a l'àmbit comarcal de les Terres de l'Ebre, format per una sèrie de personatges que tenien una intensa relació amb el poder polític i econòmic de Madrid. El tortosinisme, l'expressió singularment ebrenca del caciquisme polític i econòmic, assoliria, reveladorament, la plenitud —sense haver passat mai de la categoria de moviment minoritari— durant el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930), que va perseguir fins a l'extenuació la llengua i la cultura catalanes. El banquer i especulador Joaquim Bau, alcalde de Tortosa durant la dictadura de Primo de Rivera i molt ben relacionat amb els cenacles de poder de Madrid, es convertiria en el màxim exponent del tortosinisme secessionista més reaccionàriament anticatalà i espanyolista. (Marc Pons, 2017).
[539] Antoni Ruiz Vilaplana. Lletra oberta als catalans, Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1938, p. 12.
[540] Acabada la guerra, Galeazzo Ciano, el 10 juliol 1939, va venir de visita a Barcelona amb el creuer Eugenio di Savoia. Per no trepitjar el terra, les autoritats franquistes li desplegaren les catifes del Parlament de Catalunya com a acte simbòlic de sotmetiment dels catalans. La majoria de les catifes es malmenaren i posteriorment no se’n va saber res més.
[541] Josep Benet. Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Abadia de Montserrat, 1995, p. 259.
[542] Josep Benet. Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Abadia de Montserrat, 1995, p. 129.
[543] Serra d’Or. «Catalunya des de Castella», febrer, 1970, p. 24.
Datació
ANY
MÉS No Informat
DATA EXACTA N.I.
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC N.I.
LOCALITAT
MUNICIPI N.I.
COMARCA N/A
PROVÍNCIA N.I.
COMUNITAT AUTÒNOMA N.I.
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANS, EN GENERAL
VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.
Dades autor/s
AUTOR/S N.I.
QUALIFICACIÓ AUTOR/S N.I.
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT
ORGANITZACIÓ AUTORITATS FRANQUISTES
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) ALTRES
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Altres
Elements discursius
Negació de la unitat territorial de Catalunya
Fonts
NOTÍCIA
NACIONAL.CAT, EL Marc Pons 31/12/2017 Els altres intents de tabarnitzar Catalunya
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 08/03/2015 CATALANOFÒBIA 24. L’autonomia «ad cautelam»
LLIBRE
EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès (2000) Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història