Autoritats franquistes de València ataquen el Plenari de Parlamentaris del País Valencià

FITXA 0131

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Al novembre [del 1977], els franquistes Ignacio Carrau, president de la Diputació de València i Miguel Ramon Izquierdo, alcalde del cap i casal, atacaven el Plenari del Primer Consell Preautonòmic. (Viadel 2009: 86)

CONSEQÜÈNCIES Cas denunciat per l'historiador i senador Josep Cucó al Ministre d'Interior (13/06/79) [ Viadel, 2009: 140-143]

OBSERVACIONS El Plenari de Parlamentaris del País Valencià va ser l'òrgan format i constituït pels 41 diputats al Congrés dels Diputats i senadors elegits a les les primeres eleccions celebrades el 1977 després de la dictadura franquista a les províncies de Alacant, Castelló i València per dotar d'autonomia política al País Valencià. / Ignacio Carrau fou procurador de les últimes Corts franquistes el 1975-1977 i president de la diputació de València entre 1975 i 1979. Activament anticatalanista, des del seu càrrec boicotejà qualsevol concessió de competències al Consell Preautonòmic del País Valencià, va impedir el nomenament de Manuel Sanchis Guarner com a president de Lo Rat Penat (1976), propicià la fundació de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (1978) i fou un dels instigadors de molts dels fets esdevinguts durant la batalla de València. Junt amb Miquel Ramón Izquierdo, el 1977 fou un dels fundadors del partit Unió Regional Valenciana i participà també en la fundació de Dreta Democràtica Espanyola, partit contrari a la Constitució Espanyola de 1978. Durant les eleccions a les Corts Valencianes de 1999 va signar un "reconeixement valencianista" de suport a Eduardo Zaplana. / Miguel Ramon Izquierado va ser un jurista i polític valencià, alcalde de València durant el franquisme i un dels fundadors d'Unió Valenciana. Gràcies a la seua amistat amb Fernando Herrero Tejedor, Secretario General del Movimiento, va ser nomenat alcalde de València el setembre de 1973, i, es mantingué en el càrrec amb l'ajut dels seus regidors fins al 1979, tot i el rebuig social que provocà. Va formar part de la Unión del Pueblo Español, però en 1976, fundà Unió Regional Valenciana, formació que donaria origen uns anys després a Unió Valenciana, partit amb el que fou diputat al Congrés dins de la Coalició Popular el 1982 i per UV a les eleccions generals espanyoles de 1986.

Datació

ANY 1977

MÉS Novembre

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1970s

Localització

LOCAL GENÈRIC EDIFICI PÚBLIC

LOCALITAT Palau de Benicarló / seu del Consell Pre-Autonòmic del País Valencià i actual seu oficial de les Corts Valencianes. Plaça de Sant Llorenç 4,

MUNICIPI VALÈNCIA

COMARCA VALÈNCIA

PROVÍNCIA VALÈNCIA

COMUNITAT AUTÒNOMA «COMUNITAT VALENCIANA»

TERRITORI PAÍS VALENCIÀ

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA)

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA

VÍCTIMA (JURÍDICA) PLENARI DE PARLAMENTARIS DEL PAÍS VALENCIÀ

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Dades autor/s

AUTOR/S [1] IGNACIO CARRAU; [2] MIGUEL RAMÓN IZQUIERDO

QUALIFICACIÓ AUTOR/S AUTORITATS FRANQUISTES DE L'ÈPOCA: [1] PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALENCIA; [2] ALCALDE DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES

ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) SABOTATGE ACTE PUBLIC

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIÈDIA N.I. Ignacio Carrau Leonarte

LLIBRE

FRANCESC VIADEL 31/12/2009 "No mos fareu catalans". Història inacabada del blaverisme