Article a "El siglo futuro": "Amadeo Hurtado... ha sido siempre el hombre gris que desde el diario «La Publicitat» ha procurado orientar a la juventud catalanista hacia el lacayismo francesado… a través de la sumisión masónica"
FITXA 0259
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ El siglo futuro, 28 de gener de 1935, article « «La Publicitat» y su influencia exterior» de Parvissimus:
«No hace mucho tiempo, entre el funesto político catalán Amadeo Hurtado y determinada persona que no creemos conveniente nombrar, se sostenía un diálogo en estos o muy parecidos términos: -Verdaderamente, «La Publicitat» dedica mucha atención a los problemas internacionales, como no hace la casi totalidad de los diarlos barceloneses. -En efecto. Es que en «La Publicitat» tenemos unos cuantos elementos que se orientan muy bien a través de la prensa extranjera. -No será más bien a través del Gran Oriente francés? -se le objetó. Hurtado, no negó ni afirmó. Su gran argumento confusionista de siempre. Nosotros hemos seguido tan de cerca como hemos podido las actividades políticas de «La Publicitat», catastróficas siempre, desde el punto de vista espiritual, tanto en el tiempo en que se veía en manos de sacerdotes y personas que pasaban por muy católicas, que a la par sostenían el diario con su dinero, como ahora, en sus últimos tiempos, en que, cabalgando sobre un estrambótico catalanismo, desembocó en una descarada actividad masonizante, siempre separatista...»
«...Amadeo Hurtado, el político inspirador de la orientación confusionista y ortodoxa del partido «Acció Catalana Republicana», provinente de la «Lliga» y ultimamente testaferro de «Esquerra Republiana Catalana», ha sido siempre el hombre gris que desde el diario «La Publicitat» ha procurado orientar a la juventud catalanista hacia el lacayismo francesado, admitiendo e infiltrando todo cuanto de malo se podía importar de Francia, a través de la sumisión masónica. Así, «La Publicitat» puede vanagloriarse, ante las sectas, de haber logrado envenenar una generación, cuya juventud, atraída por la exaltación del sentimiento catalán, se desprendió, como lastre inútil, de la virtud primaria, la fe religiosa, para caer, de concesión en concesión, en un nacionalismo pagano, hechura y provecho de las Logias...»
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS El 1910, Amadeu Hurtado es retirà de la política quan es va dissoldre la Solidaritat, però va col•laborar als diaris El Poble Català i La Publicitat (aleshores La Publicidad), que va adquirir el 1914 i del que en va fomentar el seu procés de catalanització i traducció de nom. / La Publicitat va ser un diari en català, publicat a Barcelona de l'1 d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.[1] Procedia de la transformació de l'antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Fou el principal òrgan del catalanisme intel•lectual, i hi col•laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, a més d'articles ocasionals de polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. El diari mantingué el seu to catalanista durant la dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del sis d'octubre (1934), i desaparegué amb l'entrada a Barcelona de les tropes de Franco.
Entre els seus col·laboradors, hi va haver Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Pla, Carles Sentís, Josep Vicenç Foix, Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila o Josep Maria de Sagarra / Acció Catalana Republicana (ACR) va néixer oficialment el 22 de març de 1931 amb el nom de Partit Catalanista Republicà a partir de la reunificació de dos partits que uns anys abans s'havien escindit: Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya (el directori comú, però, s'havia constituït ja el 7 de febrer). D'ideologia liberal i nacionalista, la seva base electoral s'estenia per moltes comarques i era formada per intel•lectuals, personalitats de diverses professions liberals i burgesia en general. A Barcelona editaven La Publicitat i La Nau, dos diaris que gaudien de bona reputació.
A arrel del fets d'octubre de 1934, des de Catalunya mateix apareixen veus assenyalant-lo com a jueu i maçó, com ara des de la publicació cristiana D.I.C. (Defensa dels Interessos Catalans), en que el 13 d'octubre del 1934, en una causa general contra els partits catalanistes, ja l'assenyalen, atribuint-li la condició de jueu i maçó: "ha estat un dels homes més funestos de la Catalunya dels nostres temps, un dels màxims pertorbadors. La seva manca de dots polítiques li ha impedit fer una carrera política brillant i l’ha obligat a reduir-se a la intriga, que és l’art en el qual excel·leixen els homes de la seva raça, els jueus. Gràcies a les seves intrigues, va poder comprar un partit i un diari, i llavors, el seu esperit confusionari i la seva mentalitat maçònica el va empènyer cap a l’Esquerra a la qual va donar els vots necessaris per triomfar i realitzar aquesta coalició esquerrana monstruosa que va des dels milionaris d’Acció Catalana fins a l’anarquista Pestaña"
Datació
ANY 1935
MÉS Gener
DATA EXACTA 28/01/1935
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC DIARI
LOCALITAT
MUNICIPI MADRID
COMARCA AREA METROPOLITANA DE MADRID
PROVÍNCIA MADRID
COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
'VÍCTIMA (FÍSICA) AMADEU HURTADO I MIRÓ
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA ADVOCAT I POLÍTIC CATALÀ, PROPIETARI DE LA PUBLICITAT
VÍCTIMA (JURÍDICA) LA PUBLICITAT
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT
Dades autor/s
AUTOR/S PARVISSIMUS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ARTICULISTA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) MITJÀ DE COMUNICACIÓ ESCRIT
ORGANITZACIÓ El Siglo Futuro
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA (N.I.) Acció Catalana Republicana
VIQUIPÈDIA (N.I.) Amadeu Hurtado i Miró
VIQUIÈDIA N.I. El Siglo Futuro
VIQUIPÈDIA (N.I.) La Publicitat
DOCUMENT
BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. HEMEROTECA DIGITAL (N.I.) El siglo futuro. Diario Católico (1875-1936)
BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. HEMEROTECA DIGITAL (N.I.) [1]
ARCA (Arxiu de revistes catalanes antigues) Responsabilitats de la tragèdia. Responsabilitat d'Acció catalana, DIC, núm. 170. 13 d’octubre de 1934.