Afusellament de l'intelectual gironí Carles Rahola i Llorens
FITXA 0305
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Tot i que no milità en cap partit polític, el 1932 va arribar a ser el màxim representant del govern català a les comarques de Girona, com a delegat de la Generalitat.[3] Casat amb Rosa Auguet Llorens, va tenir tres fills: Ferran, Maria i Carolina. Rahola va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La sentència de mort del Consell de Guerra, el «III Año Triunfal» va incriminar el fet que era «Uno de los más destacados separatistas de Gerona, colaborador asiduo del diario separatista de esta localidad L'Autonomista en el que escribió artículos literarios e históricos y últimamente otros de carácter político, en los que alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia. Entre estos artículos figuran los titulados “Contra el invasor”, “Refugios y jardines” y “El heroísmo”.»[4] Va ser l'únic escriptor català que el règim franquista va condemnar a mort arran dels seus escrits.[3][5] Durant més de trenta anys del segle XX, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel•lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Quan es va obrir la primera biblioteca pública, el novembre de 1931, fou l'encarregat de fer la conferència inaugural. En el seu "Breviari de Ciutadania" (1933) hi ha un breu capítol titulat "Estimeu els llibres" on llegim: "El llibre ens allibera i ens fa néixer unes ales subtils en el nostre esperit".[6] Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. Els seus amples coneixements i rapidesa de redacció el permeteren de convertir-se, des del 1916, en un dels col•laboradors més eficaços de l'Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, editada per Espasa-Calpe. / Els tres articles que van suscitar les ires del Consell de Guerra: «Contra l'invasor», «Refugis i jardins» i «L'heroisme». « Els alemanys, junt amb els italians, es dediquen avui a la destrucció metòdica, científica i sistemàtica de Catalunya i les altres terres germanes. I avui, com ahir, la nostra esperança d'alliberament és ferma i fervorosa. Els invasors seran foragitats de Catalunya, com ho foren de la pacífica Bèlgica, i la nostra terra tornarà a ésser, sota la República, en la pau i el treball, senyora de la seva llibertat i els seus destins.
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS
Datació
ANY 1939
MÉS Març
DATA EXACTA 15/03/1939
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC CEMENTITI
LOCALITAT TÀPIA DEL CEMENTIRI DE GIRONA
MUNICIPI GIRONA
COMARCA GIRONÈS
PROVÍNCIA GIRONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA) CARLES RAHOLA I LLORENS
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA PERIODISTA, ESCRIPTOR, HISTORIADOR I POLÍTIC GIRONÍ.
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A
Dades autor/s
AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S ESCAMOT D'EXECUCIÍ
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) AUTORITATS FRANQUISTES
ORGANITZACIÓ ESTADO ESPAÑOL
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) EXECUCIÓ
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
VIQUIPÈDIA (N.I.) Carles Rahola i Llorens
PREMIS CARLES RAHOLA (WEB) (N.I.) Text íntegre dels tres escrits de Carles Rahola esmentats en la sentència que el condemnava a mort
