"Los catalanes... querrán que toda la enseñanza en Cataluña se dé en catalán, y el castellano quede completamente desplazado... A esa desmembración lingüística me opondré siempre…"
FITXA 0408
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ Al bell mig de la caça sistemàtica de la llengua catalana, els intel·lectuals espanyols expressen les seves idees sobre la llengua catalana amb total despreocupació i indiferència. El pensament d’aquests homes, per una banda, és el reflex d’aquella situació política, atès que són gent que d’una manera o altra depenen del poder polític i, per l’altra, quan són lliures de pensament i no depenen jeràrquicament de ningú, els surt la cultura tradicional espanyola d’imposició del castellà, i en alguns casos obliden la persecució del present i neguen la del passat. El poeta Vicente Aleixandre no va pas negar la persecució evident del present, però es va preocupar que continués en el futur i no va poder sortir del parany nacionalista, tot i que com a intel·lectual va assistir al congrés de poesia Segòvia per confraternitzar lleialment amb els poetes catalans. El dia 6 de juliol de 1952, en parlar de la llengua catalana, va dir que calia anar-hi amb molt de compte ja que «los catalanes no se contentarán con que puedan publicar sus libros en catalán, lo que es enteramente justo, sino que en una nueva etapa, cuando llegue, si es que llega, la democracia, querrán que toda la enseñanza en Cataluña se dé en catalán, y el castellano quede completamente desplazado, y se estudie solo como un idioma más, como el francés. A esa desmembración lingüística me opondré siempre, como se opusieron Unamuno y Ortega en el Parlamento de la República».[635] (Ferrer i Gironès, 2000: 307).
(43) 1952 "Los catalanes no se contentarán con publicar sus libros en catalán, lo que es enteramente justo, sino que en una nueva etapa, cuando llegue, si es que llega, la democracia, querrán que toda la enseñanza en Cataluña se dé en catalán, y el castellano quede completamente desplazado, y se estudie solo como un idioma más, como el francés. A esa desmembración lingüística me opondré siempre, como se opusieron Unamuno y Ortega en el Parlamento de la República". Vicente Alexandre. Premio Nobel de literatura. 6 de julio de 1952, en el Congreso de Poesia de Segovia.
CONSEQÜÈNCIES
OBSERVACIONS [635] José Luis Cano «Los Cuadernos de Velintonia», El País, 4 de març de 1985, p. 11.
Datació
ANY 1952
MÉS Juliol
DATA EXACTA 06/07/1952
DÈCADA 1950s
Localització
LOCAL GENÈRIC DECLARACIONS
LOCALITAT
MUNICIPI SEGOVIA
COMARCA SEGOVIA
PROVÍNCIA SEGOVIA
COMUNITAT AUTÒNOMA CASTILLA Y LEÓN
TERRITORI RESTA DE L'ESTAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A
Dades autor/s
AUTOR/S VICENTE ALEIXANDRE
QUALIFICACIÓ AUTOR/S POETA ESPANYOL, INTEGRANT DE L'ANOMENADA GENERACIÓ DEL 27, I GUARDONAT AMB EL PREMI NOBEL DE LITERATURA L'ANY 1977.
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) N.I.
ORGANITZACIÓ N.I.
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCURS DE L'ODI (ALTRES)
Elements discursius
Fonts
INFORMACIÓ
NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 27. La dictadura del general Franco: La llengua, objectiu de l’anorreament
VIQUIPÈDIA N.I. Vicente Aleixandre
TRIPOD (N.I.) CATALANOFOBIA
LLIBRE
FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.
