Un recluta a la mili és agredit per un superior que li havia demanat prèviament que parlés en català

FITXA 0593

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ En 1980 me agredió un superior en la mili por decir una frase en catalán. Di algo en catalán: Bon día. Zaaaas Escuadrilla de Zapadores Paracadístas, Alcantarilla, Murcia.

Cabo 1°: Di algo en catalan Yo: (???) Bon día Gran golpe en la cara Cabo 1: que no te vuelva a oir hablar asi.

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS Segons observació de la mateixa víctima: "No era una accion personal. Mas bien era un código no escrito. Tipico era llevar la banderita del aguilucho". Testigos: Ginés Marín Sánchez. José Manuel Fernandez de Cañete y Gómez de Rubiera.

Curso 359 paracas.

Tal com s’ha dit, la prohibició de la llengua catalana fou immediata i generalitzada arreu del territori i en tots els àmbits i totes les situacions. «Tots els àmbits i totes les situacions» vol dir que no es podia parlar ni escriure enlloc ni en cap moment. No deixaven editar diaris, llibres ni revistes. No deixaven parlar en català per ràdio ni a cap dependència oficial. Tampoc a les escoles ni a les esglésies. No cal dir que tampoc s’hi podia fer teatre, cinema ni obres musicals. La vigilància va ser absoluta i les denúncies anaven a càrrec tant de la policia com del servei d’informació de Falange. Mereix un esment la persecució sistemàtica de la llengua catalana a les casernes durant el franquisme. Els militars tenien una al·lèrgia absoluta a la llengua catalana i solien adoptar càstigs als qui la utilitzaven que anaven de la simple bufetada a la vergassada; fins i tot, recompensaven aquells soldats que denunciaven els qui parlaven entre ells en català. Si s’hagués dedicat una mica de temps a recercar testimoniatges sobre aquesta intolerància a les instal·lacions gestionades per l’exèrcit, s’hauria fet un autèntic inventari del genocidi lingüístic (Ferrer i Gironès, 2000: 302-303).

(...)

Un altre testimoni [de la persecució dela català] és el de Santiago Perinat, que va arribar a Catalunya com a tinent de l’exèrcit el 1957; explica que «algo que me sorprendió fue la discreción, rayana en el temor, con que los jóvenes catalanes que acudían al cuartel a prestar el Servicio Militar hablavan su propio idioma. Era patente, en las sesiones teóricas de los cuarteles, la dificultad con que algunos tropezaban para expresarse, al tener que traducir sus pensamientos al castellano. No voy a testimoniar del despotismo habitual en las esferas de la Administración oficial (la famosa expresión: “Hable usted cristiano, hombre”), de todos conocida. Pero sí que en los cuarteles había una mayor agresividad. (…) Otro hecho muy notable: los militares profesionales catalano-parlantes ocultaban casi vergonzantemente su condición de tales».[624] (Ferrer i Gironès, 2000: 302-303).

[624] Santiago Perinat. «Mi contramanifiesto», El Periódico, 11 d’octubre de 1981, p. 6.

Datació

ANY 1980

MÉS Abril

DATA EXACTA

DÈCADA 1980s

Localització

LOCAL GENÈRIC COMISSARIA/CASERNA

LOCALITAT Escuadrilla de Zapadores Paracaidístas,

MUNICIPI ALCANTARILLA

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MURCIA

COMUNITAT AUTÒNOMA MÚRCIA

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) MIGUEL ÁNGEL GONZÁLEZ

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA RECLUTA DE 18 ANYS

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.

Dades autor/s

AUTOR/S UN INDIVIDU

QUALIFICACIÓ AUTOR/S CABO 1º

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ EXÈRCIT ESPANYOL

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) DISCRIMINACIÓ ORAL

Elements discursius

[[]]

Fonts

XARXA SOCIAL

TWITTER (N.I.) En 1980 me agredió un superior en la mili por decir una frase en catalán. Di algo en catalán: Bon día. Zaaaas

TWITTER (N.I.) "Cabo 1°: Di algo en catalan Yo: (???) Bon día Gran golpe en la cara Cabo 1: que no te vuelva a oir hablar así

TWITTER (N.I.) No era una acción personal. Mas bien era un código no escrito. Típico era llevar la banderita del aguilucho.

TWITTER (N.I.) Escuadrilla de Zapadores Paracadístas, Alcantarilla, Murcia. Año 1979

TWITTER (N.I.) Haciendo cuentas creo que era noviembre de 1979.

TWITTER (N.I.) Podría buscarlo. Fue despues de terminar el curso básico de paracaidista 359 del E del A. Puedo buscarlo

TWITTER (N.I.) Testigos 2: - Ginés Marín Sánchez - Jose Manuel Gómez de Rubiera y Fernández de Cañete. Curso 359 paracas.

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 19/05/2015 CATALANOFÒBIA 27. La dictadura del general Franco: La llengua, objectiu de l’anorreament

LLIBRE

EDICIONS 62 Francesc Ferrer i Gironès 31/12/2000 Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història