Uns excursionistes pateixen represàlies per deixar targetes amb estrofes dels segadors als cims catalans

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

FITXA 0419

Imatge divulgativa del documental sobre la vida de Josep Milà

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Josep Milà es va enamorar de la muntanya durant la Guerra Civil, on va participar com a voluntari al cos de muntanya de la columna Durruti al Pirineu lleidatà. Quan va acabar la Guerra Civil, sense haver complert els 18 anys, va passar uns mesos al camp de concentració francès de Le Vernet d'Ariège.

L'any 1949, durant unes ascensions al Pirineu, va tenir una topada amb uns falangistes de Barcelona. El van detenir per deixar targetes amb la senyera i estrofes d'"Els segadors" dalt de diversos cims. Després d'això, la Federació Espanyola de Muntanyisme el va expulsar a perpetuïtat de qualsevol entitat excursionista. Això impedia que obtingués llicències federatives per escalar muntanyes fora de l'estat espanyol.

La descripció dels fets es poden llegir en una entrevista al Josep Milà realitzada per Enric Tomàs i publicada al setmanari El 3 de Vuit el 19 d’abril de 2002 [1]:

"...Poc després de pujar l’Aneto conec a una gran excursionista i millor amic , Josep Llaudó Majoral. Amb ell he caminat i pujat muntanyes pels cinc Continents. Trenta-set anys d’amistat fins que morí, d’un infart, a l’estació de Vilafranca, assegut en un banc. Era molt culte, molt catalanista, gran fotògraf. Havia estat set anys director de la revista del CEC “Muntanya”, a més de fundador de l’arxiu fotogràfic “Masia Catalana”. Treballava a Caixa de Pensions. Tenia, dons, força i cultura i ens unien les mateixes idees. Al 1949, em proposa d’anar al Pirineu de Lleida. Hi anàrem el meu germà, Cosme, i jo i un amic d’en Llaudo, Joaquim Cabeza Valls. En Llaudó portava unes targes en blanc i en una dels costats, impresa, la bandera catalana. Bé, dons en cada un dels 17 pics que férem aquell estiu del 49 vàrem deixar una d’ aquelles targes i escrivint-hi: “Visca Catalunya, estrofes del Segadors i, tontos de nosaltres, les firmàvem: Josep Llaudó, Josep i Cosme Milà i Joaquim Cabeza. El que nosaltres no sabíem era que per aquells indrets del Pirineu hi havia un campament de falangistes i, per casualitat, coincidirem en pujar en varis pics i sempre, nosaltres primer i ells després. Naturalment, recolliren les targes que hi trobaren.

I...? Que a l’arribà a l’estació de Sallés, veiem un grup de falangistes, vaja un Centuria, més o menys, 100!. De cop i volta un criden :”Estos son...!. Se’ns tiraren a sobre; ens desplomaren a copa de puny, de peu, insultant-nos. Home casi un centenar contra quatre... ens van tirar per terra i ens patejaren a tots quatre el que volgueren. Mira, en haguessin matat, si no hagués estat per que a l’estació de Sallés, in sergent de la Guardia Civil que anava de paisà, tragué la pistola i cridà: ¡Aquí hay que hacer justicia. Si se lo merecen, se los fusila, peró no permitiré que los lapideis aqui mismo...!”. Al cap d’una hora arribà un patrulla de guàrdies civils. Ens van emmanillar i mentre demanaven informació sobre tots quatre ens empresonaren, 3 dies, a l’església de Balaguer, reconvertida en presó després de la Guerra. De dia el carcellers en tenia tancats i barrats; però de nit, en veure que érem gent normal no solament entablarem conversa amb ell sinó amb les tres filles que tenia. Aquestes, per Balaguer estengueren la noticia de que “ allí l’esglèsia tenen tancats a 4 sardanistes”, tot plegat per que el Joaquin Cabezas sabia moltes lletres de sardanes i sardanistes i els hi va cantat moltes. Total, que quant en portaven emmanillats de l’Església al jutjats de Balaguer, diverses persones se’ns aproparen, tot i que cada u de nosaltres anàvem entres dos Guàrdies Civils, i ens donarem menjar, i llaunes, l’any 1949.

Sort de Don Venancio, no? Efectivament al demanar–los informació sobre nosaltres a la Guàrdia Ciivl de Vilafranca, Don Venancio digué: “Sí és el que me decís, yo respondo de él”. En Llaudó el va salvar un oncle militar que tenia. Tornarem a Vilafranca en llibertat provisional. Ens feren un Consell de Guerra, fórem processats i comdemnats, a sis mesos i un dia de presó. A tots en expulsaren dels respectius Centres excursionistes “ con caràcter – diu la resolució de la Federación Española de Montañismo—perpetuo y prohibición de ingresar en cualquier otra entidad montañera indefinidamente”. “ Por Dios, España y su Revolución Nacional-Sindicalista”, diu al final de la carta en que expulsaven!..."


CONSEQÜÈNCIES Expulsió dels Centres excursionistes i prohibició indefinida de tornar a ingressar-ne en cap.


OBSERVACIONS Hi ha una petita imprecisió en la descripció del salvador del Josep Llaudó, que no fou un oncle militar, sinó l'amic d'un parent polític.

Segons explica, en Milà en un documental el lloc on ocorregué la topada amb els falangistes fou al poble de Cellers, que era fins on arribava la linea del tren al 1949.

Datació

ANY 1949

MÉS N.I.

DATA EXACTA N.I.

DÈCADA 1940s


Localització

LOCAL GENÈRIC MUNTANYA

LOCALITAT CELLERS (POBLE ALESHORES PERTANYENT A GUÀRDIA DE TREMP), PIRINEU DE LLEIDA

MUNICIPI CASTELL DE MUR

COMARCA PALLARS JUSSÀ

PROVÍNCIA LLEIDA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) [1] JOSEP MILÀ I ATZET; [2] COSME MILÀ I ATZET; [3] JOSEP LLAUDÓ MAJORAL; [4] JOAQUIM CABEZA VALLS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA [1 a 4] EXCURSIONISTES; [3] FUTUR DIRECTOR DE LA REVISTA DEL CEC “MUNTANYA"

VÍCTIMA (JURÍDICA)

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A

Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS / DOS INDIVIDUS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S FALANGISTES / UNA PARELLA DE LA GUÀRDIA CIVIL

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA / PÚBLICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) GRUPS ULTRADRETANS / ACE - ADMINISTRACIÓ CENTRAL DE L'ESTAT

ORGANITZACIÓ FALANGE ESPAÑOLA Y DE LAS JONS / GUÀRDIA CIVIL

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) REPRESSIÓ SIMBOLS / HOSTILITATS CONTRA PERSONES O ENTITATS

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) REPRESSIÓ SIMBOLS (ALTRES) / ATAC CONTRA LA INTEGRITAT FÍSICA - DETENCIÓ

Elements discursius

Fonts

INFORMACIÓ

VIQUIPÈDIA Línia Lleida - la Pobla de Segur

DOCUMENT

Enric Tomas, Fragment de l’entrevista realitzada a Josep Milà publicada al setmanari El 3 de Vuit el 19 d’abril de 2002

NOTÍCIA

TV324 30/12/2016 Josep Milà: resistència al franquisme des dels cims del món

VÍDEO

YOUTUBE 06/12/2016 Teaser documental "Milà, resistència a la muntanya"

YOUTUBE 08/12/2013 L'excursionisme català sota el franquisme

LLIBRE

ESTANISLAU TORRES 31/12/1983 EXCURSIONISME I FRANQUISME