Un diputat al Congrés: "Guimerá hablaba que la nación catalana… estaba sujeta a las demás naciones españolas con cadenas… Podíamos afirmar que esas cadenas eran de oro… forjado con los sacrificios de las esquilmadas provincias castellanas"

FITXA 0689

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ Aquesta actitud adversa [al concert econòmic de Catalunya] també es va notar en una sessió al Congrés dels Diputats, el mes de febrer de 1900, sobre el catalanisme polític. El diputat Sallarès i Pla la va aprofitar per contestar a Romero Robledo: «He de añadir también que Cataluña contribuye a los gastos del Estado como debe y como puede; si Cataluña viviera, como algunos han creído, a expensas de las demás provincias, yo sería el primero en dar la razón a los que han vertido ciertas ideas, y han hecho ciertas afirmaciones, no solamente en las Cámaras, sino también en la prensa periódica; pero Cataluña corresponde a los beneficios que pueda recibir del Estado contribuyendo al presupuesto general en la cuantia que demuestra la cifra que, multiplicada por las 49 provincias españolas, en el caso de que todas contribuyeran como contribuye Cataluña, tomando los tipos del presupuesto de 1894-95, daría como resultado que podría tener España un presupuesto de 4.000 millones de pesetas.»[356] L’endemà al Congrés de Diputats, en un debat sobre l’edició del Compendi de la doctrina catalanista, el diputat Santiago Mataix, conservador polaviejista, va recordar la frase de Guimerà pronunciada a la sessió constitutiva de les Bases de Manresa i per incidir que Catalunya econòmicament vivia dels altres va dir: «Guimerá hablaba que la nación catalana, fijaos bien, Sres. Diputados, estaba sujeta a las demás naciones españolas con cadenas de hierro ó de flores, pero al fin cadenas. (…) Podíamos afirmar que esas cadenas eran de oro, pero de oro forjado con los sacrificios de las esquilmadas provincias castellanas, tomando por Castilla las 45 provincias que no forman el Principado de Cataluña, denominación puramente histórica.»[357] (Ferrer i Gironès, 2000: 170).

CONSEQÜÈNCIES

OBSERVACIONS [356] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 135, 21 de febrer de 1900, p. 4683. [357] Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 136, 22 de febrer de 1900, p. 4725.

Datació

ANY 1900

MÉS Febrer

DATA EXACTA 23/2/1900

DÈCADA 1900s

Localització

LOCAL GENÈRIC CAMBRA LEGISLATIVA

LOCALITAT

MUNICIPI MADRID

COMARCA N/A

PROVÍNCIA MADRID

COMUNITAT AUTÒNOMA MADRID

TERRITORI RESTA DE L'ESTAT

Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA) INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA CATALANS, EN GENERAL

VÍCTIMA (JURÍDICA) N.I.

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA N.I.

Dades autor/s

AUTOR/S SANTIAGO MATAIX SOLER

QUALIFICACIÓ AUTOR/S PERIODISTA I POLÍTIC VALENCIÀ, DIPUTAT A LES CORTS DURANT LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC

ORGANITZACIÓ PARTIT LIBERAL CONSERVADOR

Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) DISCURS DE L'ODI (HATE SPEECH)

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) Discurs de l'odi (altres)

Elements discursius

Catalanisme, avarícia i egoisme

Fonts

INFORMACIÓ

NEVA DINS EL VIDRE (BLOG) CAPÍTOLS DEL LLIBRE DE FRANCESC FERRER I GIRONÈS 03/10/2014 CATALANOFÒBIA 17. LA CAMPANYA PEL CONCERT ECONÒMIC (TANCAMENT DE CAIXES)

VIQUIPÈDIA Santiago Mataix Soler

LLIBRE

FERRER GIRONÈS, FRANCESC (2000), Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62.