Serra i Pàmies evita que el PCE detonés les càrregues explosives que havien de destruir mig Barcelona, aplicant a Catalunya una política de terra cremada que no s'havia aplicat abans enlloc més d'Espanya

De Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miquel Serra i Pàmies

FITXA 0302

Narració dels fets

DESCRIPCIÓ (76) Miquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat pel PSUC, va evitar que es detonessin les càrregues explosives que havien de destruir mig Barcelona després de la retirada de l'exèrcit republicà, aplicant a Catalunya una política de terra cremada que no s'havia aplicat abans enlloc més d'Espanya: «El PCE sentia, i potser continua sentint, un odi ferotge a Catalunya» - Recollit sense referència a Tempesta (2015)

El 1937 el president Lluís Companys el nomenà Conseller de proveïments de la Generalitat el 29 de juny del 1937. El gener del 1939, quan les tropes franquistes ja havien travessat el riu Ebre i tothom donava per perduda la Guerra Civil, Serra i Pàmies va aconseguir que l'exèrcit republicà no destruís Barcelona durant la retirada.[2] L'URSS i la Internacional Comunista havien elaborat un pla per destruir Barcelona amb milers de tones de trilita i grans quantitats de munició d'artilleria per dinamitar les principals fàbriques i infraesctructures de la ciutat. Serra i Pàmies es va oferir per enllestir-ne els detalls i donar-ne l'ordre, però va dedicar tots els esforços a evitar que el pla s'executés.

CONSEQÜÈNCIES Es va escapar de Barcelona cap a França, on va retrobar-se amb la seva dona, Teresa Puig i Sitges, que se n'havia anat abans, i es van instal·lar a París. El juliol del 1939 dirigents de Moscou li demanaren que hi anés i allí va ser arrestat i conduït als calabossos de Lubianka, la seu de l'NKVD, els seveis secrets estalinistes, juntament amb el seu company Del Barrio. El judici va començar el 14 d'agost del 1939. Assegut a la banqueta dels acusats, Serra va escoltar com l'acusaven d'anticomunista, trotskista i maçó, d'haver perdut els arxius del PSUC, d'incomplir les ordres de dinamitar Barcelona i de perdre els fons econòmics del partit, a més de pertànyer als serveis secrets francesos i ser el principal culpable de la derrota republicana a la Guerra Civil. Després d'aquesta darrera acusació, molt debilitat per les tortures patides, va tenir una crisi nerviosa que va obligar a suspendre la sessió i que li produí unes seqüeles que l'acompanyarien tota la vida en forma de paràlisi de la meitat dreta de la cara. En sessions posteriors es va defensar fins al 20 d'agost del 1939, que va acabar un procés del qual va sortir exculpat d'haver incomplert l'enderrocament de Barcelona, però declarat culpable dels altres càrrecs.[3] Se'n va anar llavors a Mèxic, on va viure fins que morí el 1968.[4] Fou un dels fundadors del Moviment Social d'Emancipació Catalana.

OBSERVACIONS


Datació

ANY 1939

MÉS Gener

DATA EXACTA 26/01/1939

DÈCADA 1930s

Localització

LOCAL GENÈRIC N.I.

LOCALITAT

MUNICIPI BARCELONA

COMARCA BARCELONÈS

PROVÍNCIA BARCELONA

COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA

TERRITORI PRINCIPAT


Dades víctima/es

VÍCTIMA (FÍSICA)

QUALIFICACIÓ VÍCTIMA

VÍCTIMA (JURÍDICA)

CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A


Dades autor/s

AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS

QUALIFICACIÓ AUTOR/S N.I.

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA

TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC

ORGANITZACIÓ PCE - PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA


Classificació

TIPOLOGIA (1r nivell) ALTRES

SUBTIPOLOGIA (2n nivell) ALTRES


Elements discursius

Fonts

NOTÍCIA

VILAWEB 11/03/2015 Miquel Serra i Pàmies, o com salvar Barcelona de la destrucció

INFORMACIÓ

BARCELONA METRÒPOLIS 10/09/2015 Miquel Serra i Pàmies, l’heroi oblidat de 1939. L’home que va evitar la destrucció de Barcelona

VIQUIPÈDIA (N.I.) Miquel Serra i Pàmies

LLIBRE

DOCUMENT KIT-BOOK 31/12/2015 Tempesta