Serra i Pàmies evita que el PCE detonés les càrregues explosives que havien de destruir mig Barcelona, aplicant a Catalunya una política de terra cremada que no s'havia aplicat abans enlloc més d'Espanya
FITXA 0302
Contingut
Narració dels fets
DESCRIPCIÓ (76) Miquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat pel PSUC, va evitar que es detonessin les càrregues explosives que havien de destruir mig Barcelona després de la retirada de l'exèrcit republicà, aplicant a Catalunya una política de terra cremada que no s'havia aplicat abans enlloc més d'Espanya: «El PCE sentia, i potser continua sentint, un odi ferotge a Catalunya» - Recollit sense referència a Tempesta (2015)
El 1937 el president Lluís Companys el nomenà Conseller de proveïments de la Generalitat el 29 de juny del 1937. El gener del 1939, quan les tropes franquistes ja havien travessat el riu Ebre i tothom donava per perduda la Guerra Civil, Serra i Pàmies va aconseguir que l'exèrcit republicà no destruís Barcelona durant la retirada.[2] L'URSS i la Internacional Comunista havien elaborat un pla per destruir Barcelona amb milers de tones de trilita i grans quantitats de munició d'artilleria per dinamitar les principals fàbriques i infraesctructures de la ciutat. Serra i Pàmies es va oferir per enllestir-ne els detalls i donar-ne l'ordre, però va dedicar tots els esforços a evitar que el pla s'executés.
CONSEQÜÈNCIES Es va escapar de Barcelona cap a França, on va retrobar-se amb la seva dona, Teresa Puig i Sitges, que se n'havia anat abans, i es van instal·lar a París. El juliol del 1939 dirigents de Moscou li demanaren que hi anés i allí va ser arrestat i conduït als calabossos de Lubianka, la seu de l'NKVD, els seveis secrets estalinistes, juntament amb el seu company Del Barrio. El judici va començar el 14 d'agost del 1939. Assegut a la banqueta dels acusats, Serra va escoltar com l'acusaven d'anticomunista, trotskista i maçó, d'haver perdut els arxius del PSUC, d'incomplir les ordres de dinamitar Barcelona i de perdre els fons econòmics del partit, a més de pertànyer als serveis secrets francesos i ser el principal culpable de la derrota republicana a la Guerra Civil. Després d'aquesta darrera acusació, molt debilitat per les tortures patides, va tenir una crisi nerviosa que va obligar a suspendre la sessió i que li produí unes seqüeles que l'acompanyarien tota la vida en forma de paràlisi de la meitat dreta de la cara. En sessions posteriors es va defensar fins al 20 d'agost del 1939, que va acabar un procés del qual va sortir exculpat d'haver incomplert l'enderrocament de Barcelona, però declarat culpable dels altres càrrecs.[3] Se'n va anar llavors a Mèxic, on va viure fins que morí el 1968.[4] Fou un dels fundadors del Moviment Social d'Emancipació Catalana.
OBSERVACIONS
Datació
ANY 1939
MÉS Gener
DATA EXACTA 26/01/1939
DÈCADA 1930s
Localització
LOCAL GENÈRIC N.I.
LOCALITAT
MUNICIPI BARCELONA
COMARCA BARCELONÈS
PROVÍNCIA BARCELONA
COMUNITAT AUTÒNOMA CATALUNYA
TERRITORI PRINCIPAT
Dades víctima/es
VÍCTIMA (FÍSICA)
QUALIFICACIÓ VÍCTIMA
VÍCTIMA (JURÍDICA)
CATEGORIA VÍCTIMA JURÍDICA #N/A
Dades autor/s
AUTOR/S INDIVIDUS DIVERSOS
QUALIFICACIÓ AUTOR/S N.I.
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (1r nivell) PRIVADA
TIPUS D'ORGANITZACIÓ (2n nivell) PARTIT POLÍTIC
ORGANITZACIÓ PCE - PARTIDO COMUNISTA DE ESPAÑA
Classificació
TIPOLOGIA (1r nivell) ALTRES
SUBTIPOLOGIA (2n nivell) ALTRES
Elements discursius
Fonts
NOTÍCIA
VILAWEB 11/03/2015 Miquel Serra i Pàmies, o com salvar Barcelona de la destrucció
INFORMACIÓ
BARCELONA METRÒPOLIS 10/09/2015 Miquel Serra i Pàmies, l’heroi oblidat de 1939. L’home que va evitar la destrucció de Barcelona
VIQUIPÈDIA (N.I.) Miquel Serra i Pàmies
LLIBRE
DOCUMENT KIT-BOOK 31/12/2015 Tempesta